Senyors de l`equip de govern de l`ajuntament de Torroella de Montgrí – L`Estartit, en el ple del dia 4 de Novembre en el qual es tenien d`aprovar els pressupostos per el 2010, varem constatar, per no dir reafirmar, les seves males maneres i les ganes de manipular la opinió publica.
Per començar com molt be va defensar el Grup de CiU, els pressupostos que ens varen presentar, no son uns pressupostos pensats per els temps que corren, no afronten la crisi ni ajuden a la nostra gent, als comerciants, a les nostres empreses, al sector turístic, son poc atrevits, vostès diuen de “contenció, contenció” la contenció no està renyida amb el servei al ciutadà i al poble, i això s’ho han oblidat del tot a canvi de les seva obra faraònica a Torroella. I tampoc son equitatius ni equilibrats.
Que es poses gespa artificial i es reformes el camp de futbol, això si a canvi de carregar-nos el pressupost per els Griells, no justifica que ja no s`inverteixi mes en el que queda de legislatura a l`Estartit.
Però això no es el més greu, el més greu i preocupant es utilitzar el vot en contra del Grup LEI per amenaçar de dinamitar el projecte de la Entitat Municipal Descentralitzada per l’Estartit. Miri senyor Margall no generalitzi per que no tots els que apostem per la EMD som afins al LEI. L’EMD no pot ser considerada mai una moneda de canvi per favors polítics, es un projecte massa important per utilitzar-lo d’aquesta manera, recordin que el projecte de l’EMD no es una exclusiva del grup LEI, es el projecte de molta gent, de l’Estartit i també de Torroella.
Al senyor Rufí, actual alcalde, dir-li que combregui amb el que predica, faci el favor de tocar de peus a terra i deixi de fer jocs de paraules , deixi d’amenaçar i deixi’s de prepotències, això només alimenta el descrèdit polític. Tirem endavant si, però amb seny, amb sentit comú i amb tolerància, i si us plau aclareixi’ns a tots plegats, d’una vegada, quines son les seves intencions, EMD, si o no ?.
Per això els demano seriositat, humilitat i respecte per a la gent del nostre municipi, ja cansada de prepotències i de promeses incomplides, per això demano que es disculpin i retirin aquestes amenaces.
Si volen castigar al grup LEI pel seu vot desfavorable als pressupostos del 2010, els expulsin del equip de govern i benvinguts a l’oposició, però no ho facin servir d`excusa per un cop més aturar el projecte de l`EMD.
Reflexionin senyors.
Francesc Ferrer
President Local de CDC a Torroella de Montgri - L`Estartit
Vocal de CIU al Consell Municipal de L`Estartit
Aquest ha d` esser un punt de trobada per expressar tot allò que ens preocupa del nostre poble. Que tothom sigui capaç d'expressar allò que li angoixa o allò que li agrada. Farem poble si som capaços de expressar els nostres sentiments.
dijous, de novembre 12, 2009
dijous, d’octubre 22, 2009
Girona serà la primera gran capital que celebrarà una consulta per la independènciaAmb la suma dels vots de Convergència i Unió
Girona serà la primera gran capital que celebrarà una consulta per la independènciaAmb la suma dels vots de Convergència i Unió, Esquerra Republicana i Iniciativa, l'Ajuntament de Girona aprovarà donar suport a la consulta per la independència de Catalunya que impulsa la plataforma Girona Decideix. Serà la primera capital de demarcació administrativa en fer aquesta votació.
CorregirEnviarImprimir21.10.2009 - 13:10 - Països Catalans
El ple de Girona del 10 de novembre aprovarà una moció per donar suport a la realització d'una consulta independentista. La consulta la promou la comissió cívica Girona decideix que s'ha presentat aquest migdia. D'aquesta manera, Girona es convertirà en la primera gran capital de demaració administrativa que aprova per ple recolzar aquesta iniciativa. CiU, ICV i ERC –que sumen 13 regidors- ja han avançat que hi donaran suport. La força majoritària, el PSC, ha dit que no es pronunciarà fins que tingui la moció. PSC i PP, que hi votarà en contra, sumen només 12 regidors. L'objectiu de la comissió és ara sumar quantes més adhesions millor d'entitats i grups polítics de la ciutat per fer la consulta a principis del 2010.
La comissió cívica Girona Decideix l'integren l'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC), Òmnium Cultural i el casal independentista El Forn. Aquest matí han fet el primer pas, la seva presentació en públic, per començar a partir d'ara a recollir suports per poder organitzar la consulta. De moment, la comissió té clar que la moció –que encara ha de redactar- anirà al ple del 10 de novembre i també que veuen massa justa la data del 13 de desembre per a celebrar la consulta independentista.
'No sabem encara quina serà la data escollida per fer-la', ha dit el portaveu de El Forn, Biel de Montserrat. 'De moment volem fer una crida a les entitats perquè se sumin a la proposta i tingui un suport majoritari', ha manifestat De Montserrat. Des dels partits, el portaveu de CiU, Carles Puigdemont, ja ha avançat que la seva formació hi donarà suport i ha dit que caldrà treballar perquè 'surti bé i tingui suport majoritari'.
Des d'ICV, la número tres a l'Ajuntament, Núria Terés, també ha dit que el vot de la seva formació serà positiu perquè 'és una proposta que prové de les entitats i que, a més, té una finalitat positiva'. Des d'ERC, el regidor Miquel Poch també ha confirmat que la seva formació hi donarà 'ple suport'. El grup majoritari a l'Ajuntament, el PSC (10 regidors) vol esperar a veure la moció per pronunciar-se. El seu portaveu, Joan Pluma, ha criticat que les altres formacions hagin anunciat ja el seu suport quan encara no tenen el text a les mans i ha dit que 'en política cal ser més rigorosos'.
'Hem d'estudiar quin tipus de suport ens demanen abans de dir què votarem', ha manifestat. El PP hi votarà en contra. L'equip de govern està format per PSC, ERC i ICV. En aquesta ocasió, l'aliança dels republicans i els ecologistes amb CiU, a l'oposició, permetrà que la moció prosperi. Aquesta conjugació de vots també es va repetir al setembre del 2008, quan ICV va donar suport a una moció presentada per CiU i ERC per penjar una estelada 'a un lloc destacat de la ciutat'. Va ser la primera vegada en 30 anys que el PSC no va poder tombar una moció.
CorregirEnviarImprimir21.10.2009 - 13:10 - Països Catalans
El ple de Girona del 10 de novembre aprovarà una moció per donar suport a la realització d'una consulta independentista. La consulta la promou la comissió cívica Girona decideix que s'ha presentat aquest migdia. D'aquesta manera, Girona es convertirà en la primera gran capital de demaració administrativa que aprova per ple recolzar aquesta iniciativa. CiU, ICV i ERC –que sumen 13 regidors- ja han avançat que hi donaran suport. La força majoritària, el PSC, ha dit que no es pronunciarà fins que tingui la moció. PSC i PP, que hi votarà en contra, sumen només 12 regidors. L'objectiu de la comissió és ara sumar quantes més adhesions millor d'entitats i grups polítics de la ciutat per fer la consulta a principis del 2010.
La comissió cívica Girona Decideix l'integren l'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC), Òmnium Cultural i el casal independentista El Forn. Aquest matí han fet el primer pas, la seva presentació en públic, per començar a partir d'ara a recollir suports per poder organitzar la consulta. De moment, la comissió té clar que la moció –que encara ha de redactar- anirà al ple del 10 de novembre i també que veuen massa justa la data del 13 de desembre per a celebrar la consulta independentista.
'No sabem encara quina serà la data escollida per fer-la', ha dit el portaveu de El Forn, Biel de Montserrat. 'De moment volem fer una crida a les entitats perquè se sumin a la proposta i tingui un suport majoritari', ha manifestat De Montserrat. Des dels partits, el portaveu de CiU, Carles Puigdemont, ja ha avançat que la seva formació hi donarà suport i ha dit que caldrà treballar perquè 'surti bé i tingui suport majoritari'.
Des d'ICV, la número tres a l'Ajuntament, Núria Terés, també ha dit que el vot de la seva formació serà positiu perquè 'és una proposta que prové de les entitats i que, a més, té una finalitat positiva'. Des d'ERC, el regidor Miquel Poch també ha confirmat que la seva formació hi donarà 'ple suport'. El grup majoritari a l'Ajuntament, el PSC (10 regidors) vol esperar a veure la moció per pronunciar-se. El seu portaveu, Joan Pluma, ha criticat que les altres formacions hagin anunciat ja el seu suport quan encara no tenen el text a les mans i ha dit que 'en política cal ser més rigorosos'.
'Hem d'estudiar quin tipus de suport ens demanen abans de dir què votarem', ha manifestat. El PP hi votarà en contra. L'equip de govern està format per PSC, ERC i ICV. En aquesta ocasió, l'aliança dels republicans i els ecologistes amb CiU, a l'oposició, permetrà que la moció prosperi. Aquesta conjugació de vots també es va repetir al setembre del 2008, quan ICV va donar suport a una moció presentada per CiU i ERC per penjar una estelada 'a un lloc destacat de la ciutat'. Va ser la primera vegada en 30 anys que el PSC no va poder tombar una moció.
Comunicat de Convergència Democràtica de Catalunya
Comunicat de Convergència Democràtica de Catalunya
22.10.2009
Davant la notícia apareguda avui, dijous 22 d’octubre, a El Periódico de Catalunya sobre els convenis de la Fundació CatDem, Convergència Democràtica de Catalunya vol aclarir alguns punts respecte la informació publicada. CDC vol recordar que el passat 2 d’octubre, dia en què va aparèixer la primera notícia sobre l’existència dels citats convenis entre les dues fundacions, ja va donar detalladament les explicacions pertinents sobre la natura de la relació entre l’Orfeó Català i la Fundació CatDem.
La publicació avui dels convenis ratifica punt per punt les explicacions de Convergència Democràtica de Catalunya. Tot i així, CDC vol explicitar, aclarir i recordar alguns punts:
Convergència ha sostingut, des del primer dia, la seva col·laboració amb l’Orfeó Català o, si fos necessari, amb la justícia, aportant tots els convenis o documentació pertinent, si així se’ns requereix, mostrant un esperit de col·laboració sense límit. Però Convergència, atenent a la seriositat de les relacions entre Fundacions, i entre Fundacions i empreses i particulars, ha cregut sempre que aquest tipus d’informació no havia d’estar en mans dels mitjans de comunicació per tal d’evitar un sensacionalisme que damnifica tot el sistema de funcionament ordinari i normal del conjunt de les fundacions del país.
De tota la informació publicada, i en contra del que reiteradament s’ha publicat, fal·laç, malintencionadament i amb vocació d’instrumentalització política, avui es verifica el següent:
Els convenis existeixen, contràriament a la voluntat de negar-los, que alguns han mantingut els darrers dies.
El contingut dels convenis fa referència exclusivament a col·laboracions i aspectes en matèria de promoció de la cultura i la música catalana, contràriament també a totes les especulacions que s’han produït en aquest terreny.
Tots els pagaments en virtut d’aquests convenis s’han fet per mecanismes bancaris ingressats als comptes bancaris corresponents de la Fundació, demostrant així la falsedat de la tesi perversa de l’existència de pagaments en diner negre, publicada en diverses ocasions en algun mitjà, sense rectificació, malgrat haver demostrat, amb els comprovants, el contrari.
Els comptes de la Fundació han estat declarats convenientment a totes les institucions encarregades de la tutela de les Fundacions, i donant compliment a la normativa i a acords polítics corresponents i vigents: Departament de Justícia, Agència Tributària i Sindicatura de Comptes.
Cap dels aspectes relacionats entre l’Orfeó Català i la Fundació CatDem formen part de cap tipus d’irregularitat vinculada al sumari judicial de l’afer.
Com ja es va fer públic ahir, la Fundació, seguint la línia de col·laboració entre les dues institucions, va notificar al Palau de la Música que, en el moment que ho desitgi, es pot celebrar la reunió per contrastar tota la informació que tenen les dues institucions.
22.10.2009
Davant la notícia apareguda avui, dijous 22 d’octubre, a El Periódico de Catalunya sobre els convenis de la Fundació CatDem, Convergència Democràtica de Catalunya vol aclarir alguns punts respecte la informació publicada. CDC vol recordar que el passat 2 d’octubre, dia en què va aparèixer la primera notícia sobre l’existència dels citats convenis entre les dues fundacions, ja va donar detalladament les explicacions pertinents sobre la natura de la relació entre l’Orfeó Català i la Fundació CatDem.
La publicació avui dels convenis ratifica punt per punt les explicacions de Convergència Democràtica de Catalunya. Tot i així, CDC vol explicitar, aclarir i recordar alguns punts:
Convergència ha sostingut, des del primer dia, la seva col·laboració amb l’Orfeó Català o, si fos necessari, amb la justícia, aportant tots els convenis o documentació pertinent, si així se’ns requereix, mostrant un esperit de col·laboració sense límit. Però Convergència, atenent a la seriositat de les relacions entre Fundacions, i entre Fundacions i empreses i particulars, ha cregut sempre que aquest tipus d’informació no havia d’estar en mans dels mitjans de comunicació per tal d’evitar un sensacionalisme que damnifica tot el sistema de funcionament ordinari i normal del conjunt de les fundacions del país.
De tota la informació publicada, i en contra del que reiteradament s’ha publicat, fal·laç, malintencionadament i amb vocació d’instrumentalització política, avui es verifica el següent:
Els convenis existeixen, contràriament a la voluntat de negar-los, que alguns han mantingut els darrers dies.
El contingut dels convenis fa referència exclusivament a col·laboracions i aspectes en matèria de promoció de la cultura i la música catalana, contràriament també a totes les especulacions que s’han produït en aquest terreny.
Tots els pagaments en virtut d’aquests convenis s’han fet per mecanismes bancaris ingressats als comptes bancaris corresponents de la Fundació, demostrant així la falsedat de la tesi perversa de l’existència de pagaments en diner negre, publicada en diverses ocasions en algun mitjà, sense rectificació, malgrat haver demostrat, amb els comprovants, el contrari.
Els comptes de la Fundació han estat declarats convenientment a totes les institucions encarregades de la tutela de les Fundacions, i donant compliment a la normativa i a acords polítics corresponents i vigents: Departament de Justícia, Agència Tributària i Sindicatura de Comptes.
Cap dels aspectes relacionats entre l’Orfeó Català i la Fundació CatDem formen part de cap tipus d’irregularitat vinculada al sumari judicial de l’afer.
Com ja es va fer públic ahir, la Fundació, seguint la línia de col·laboració entre les dues institucions, va notificar al Palau de la Música que, en el moment que ho desitgi, es pot celebrar la reunió per contrastar tota la informació que tenen les dues institucions.
dilluns, de setembre 14, 2009
Àngel Colom: “Ja no hi ha d’haver més por, a Arenys de Munt hi ha guanyat la democràcia”
Convergència acompanyarà totes les iniciatives que sorgeixin de la societat civil per fer consultes sobre la independència de Catalunya
Àngel Colom, el dirigent que ha representat Convergència en el procés de consulta d’Arenys de Munt, ha assenyalat aquest vespre, tot just conèixer el resultat de la consulta popular sobre la independència de Catalunya, que “des de Convergència volem felicitar el poble d’Arenys de Munt, i felicitar-nos tots perquè avui a Arenys de Munt hi ha guanyat la democràcia”. “Ja no hi ha d’haver mai més por. El poble de Catalunya pot anar fent a poc a poc aquest procés”, ha continuat el dirigent nacionalista.
Colom ha reiterat que “Convergència acompanyarà totes les iniciatives que sortiran des de la societat civil a tots els pobles de Catalunya per tal de que es facin consultes sobre la independència del nostre país. Ja no hem de tenir més por de seguir un camí que ens porti cap a la plena llibertat”. “La qüestió de si l’Estatut està mort és tot un altre debat i avui no pertoca”, ha afegit.
Arenys de Munt s'ha pronunciat sobre la independència de Catalunya i ho ha fet massivament a favor del “sí”: el 96% dels votants s'han decantat per aquesta opció. Els convocants han destacat la normalitat amb què ha transcorregut el dia, tot i els obstacles -diuen- amb què s'han trobat per organitzar la consulta. La participació, amb un 41%, ha assolit una fita gairebé record al municipi, només superada per les cites electorals locals i pel referèndum sobre l'Estatut de 2006.
Un total de 2.671 persones -un 41% del cens- han participat en la consulta popular sobre la independència que s'ha fet aquest diumenge a Arenys de Munt. Pels organitzadors, la dada de participació és significativa, ja que -tot i que no és extrapolable- supera la de cites electorals recents. D'aquests votants, 2.569 s'han expressat a favor de la independència. El “no” ha recollit 61 adhesions. També s'han registrat 29 vots en blanc i 12 nuls.
L'urna amb els vots per correu ha estat l'última d'entrar al Centre Moral d'Arenys de Munt on s'ha fet la consulta. A les vuit del vespre s'han tancat les portes entre mostres d'alegria per una jornada que s'ha desenvolupat amb un to festiu i sense incidents remarcables.
Convergència hi ha estat representada per la secretària d’Acció Sectorial, Montserrat Candini, qui a més ha format part de la comissió avaluadora de la consulta; el secretari d’Immigració, Àngel Colom; el responsable de Relacions Internacionals, Carles Llorens; el president comarcal del Maresme, Xavier Badia, i el diputat al Parlament Joan Morell, a més del president de la Joventut Nacionalista de Catalunya, Gerard Figueras, i del director de Nous Catalans.Joves, Èric Bertran, a més de nombrosos alcaldes, regidors, dirigents del partit en diversos àmbits i militants de base que han volgut expressar el seu suport a la consulta.
El referèndum d’Arenys de Munt ha comptat amb l’impuls del primer tinent d’alcalde de la vila, el nacionalista Alfons Molons, i del conseller nacional de Convergència, Alfons López Tena, membre de la comissió avaluadora i organitzador destacat de la consulta.
Àngel Colom, el dirigent que ha representat Convergència en el procés de consulta d’Arenys de Munt, ha assenyalat aquest vespre, tot just conèixer el resultat de la consulta popular sobre la independència de Catalunya, que “des de Convergència volem felicitar el poble d’Arenys de Munt, i felicitar-nos tots perquè avui a Arenys de Munt hi ha guanyat la democràcia”. “Ja no hi ha d’haver mai més por. El poble de Catalunya pot anar fent a poc a poc aquest procés”, ha continuat el dirigent nacionalista.
Colom ha reiterat que “Convergència acompanyarà totes les iniciatives que sortiran des de la societat civil a tots els pobles de Catalunya per tal de que es facin consultes sobre la independència del nostre país. Ja no hem de tenir més por de seguir un camí que ens porti cap a la plena llibertat”. “La qüestió de si l’Estatut està mort és tot un altre debat i avui no pertoca”, ha afegit.
Arenys de Munt s'ha pronunciat sobre la independència de Catalunya i ho ha fet massivament a favor del “sí”: el 96% dels votants s'han decantat per aquesta opció. Els convocants han destacat la normalitat amb què ha transcorregut el dia, tot i els obstacles -diuen- amb què s'han trobat per organitzar la consulta. La participació, amb un 41%, ha assolit una fita gairebé record al municipi, només superada per les cites electorals locals i pel referèndum sobre l'Estatut de 2006.
Un total de 2.671 persones -un 41% del cens- han participat en la consulta popular sobre la independència que s'ha fet aquest diumenge a Arenys de Munt. Pels organitzadors, la dada de participació és significativa, ja que -tot i que no és extrapolable- supera la de cites electorals recents. D'aquests votants, 2.569 s'han expressat a favor de la independència. El “no” ha recollit 61 adhesions. També s'han registrat 29 vots en blanc i 12 nuls.
L'urna amb els vots per correu ha estat l'última d'entrar al Centre Moral d'Arenys de Munt on s'ha fet la consulta. A les vuit del vespre s'han tancat les portes entre mostres d'alegria per una jornada que s'ha desenvolupat amb un to festiu i sense incidents remarcables.
Convergència hi ha estat representada per la secretària d’Acció Sectorial, Montserrat Candini, qui a més ha format part de la comissió avaluadora de la consulta; el secretari d’Immigració, Àngel Colom; el responsable de Relacions Internacionals, Carles Llorens; el president comarcal del Maresme, Xavier Badia, i el diputat al Parlament Joan Morell, a més del president de la Joventut Nacionalista de Catalunya, Gerard Figueras, i del director de Nous Catalans.Joves, Èric Bertran, a més de nombrosos alcaldes, regidors, dirigents del partit en diversos àmbits i militants de base que han volgut expressar el seu suport a la consulta.
El referèndum d’Arenys de Munt ha comptat amb l’impuls del primer tinent d’alcalde de la vila, el nacionalista Alfons Molons, i del conseller nacional de Convergència, Alfons López Tena, membre de la comissió avaluadora i organitzador destacat de la consulta.
dilluns, de maig 18, 2009
Sopar agarimenta n`en Carles Negre
El passat dissabte varem cel.lebrar un sopar per agrair a n`en Carles Negre i la Eva la seva feina duta a terme durant mes d`una decada al front del projecte Convergent de Torroella-L`Estartit.
Va ser emocionant i molt gratificant per a tothom, personalment penso que s`ho mereixen i es mes es mereixen tindre molta sort en aquesta nova etapa professional que ara enceta, lluny de Torroella- L`Estartit.
Gracies a tots els que vareu venir a fer-nos costat en un dia tant intens.
Carles i Eva com diem els del mon del teatre MOLTA MERDA.
Va ser emocionant i molt gratificant per a tothom, personalment penso que s`ho mereixen i es mes es mereixen tindre molta sort en aquesta nova etapa professional que ara enceta, lluny de Torroella- L`Estartit.
Gracies a tots els que vareu venir a fer-nos costat en un dia tant intens.
Carles i Eva com diem els del mon del teatre MOLTA MERDA.
divendres, de maig 01, 2009
Entitat municipal descentralitzada
Ja estem arribant al final del primer mandat de l`alcaldia compartida per el Tripartit Municipal i de tot allò que sempre ens parlaren ara no en sabem absolutament res.
L`EMD de l`Estartit n`es un clar exemple de les poques ganes de fer i d`empenyer projectes.
Us faig una breu descripciò del que es una EMD, almenys que no perdem el concepte del que es demana per l`Estartit, un projecte que ja estaria en marxa si CIU hagues continuat Gobernant.
Potser en la segona part de la legislatura tindrem mes sort, per que ara per ara "TEMPUS FUGIT¨"( EL TEMPS PASA)
Entitat municipal descentralitzada (EMD) és el nom que rep a Catalunya l'entitat local menor, consistent en un o més nuclis de població sense ajuntament propi que es regeixen conjuntament per una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha un/a president/a. Normalment, les EMD corresponen a antics municipis que d'aquesta manera recuperen una part de la seva autonomia perduda, o a nuclis de població de prou entitat dins de municipis extensos amb diverses localitats al seu interior.
Aquests quasi-ajuntaments es regeixen per la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (Llei 8/1987, de 15 d'abril) i tenen el seu precedent en les antigues entitats locals menors, que és com encara s'anomenen aquestes entitats al País Valencià i a les illes Balears (i en general al conjunt de l'Estat espanyol), on tenen unes competències i atribucions semblants. Es poden constituir a demanda del nucli de població que aspira a convertir-se en EMD, a petició del mateix ajuntament o per acord de la Generalitat.
Les EMD tenen competència sobre:
* La vigilància dels béns d'ús públic i dels béns comunals.
* La conservació i administració del seu patrimoni, incloent-hi el forestal, i la regulació de l'aprofitament dels seus béns comunals.
* L'enllumenat públic i la neteja viària.
* L'execució d'obres i la prestació de serveis de competència municipal d'interès exclusiu de l'entitat, quan no vagin a càrrec del municipi o de la comarca respectius.
* L'ordenació del trànsit de vehicles i de persones dins el seu àmbit.
* La conservació i el manteniment dels parcs i jardins i del patrimoni històric i artístic del seu àmbit.
* Les activitats culturals i esportives directament vinculades a l'entitat.
L`EMD de l`Estartit n`es un clar exemple de les poques ganes de fer i d`empenyer projectes.
Us faig una breu descripciò del que es una EMD, almenys que no perdem el concepte del que es demana per l`Estartit, un projecte que ja estaria en marxa si CIU hagues continuat Gobernant.
Potser en la segona part de la legislatura tindrem mes sort, per que ara per ara "TEMPUS FUGIT¨"( EL TEMPS PASA)
Entitat municipal descentralitzada (EMD) és el nom que rep a Catalunya l'entitat local menor, consistent en un o més nuclis de població sense ajuntament propi que es regeixen conjuntament per una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha un/a president/a. Normalment, les EMD corresponen a antics municipis que d'aquesta manera recuperen una part de la seva autonomia perduda, o a nuclis de població de prou entitat dins de municipis extensos amb diverses localitats al seu interior.
Aquests quasi-ajuntaments es regeixen per la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (Llei 8/1987, de 15 d'abril) i tenen el seu precedent en les antigues entitats locals menors, que és com encara s'anomenen aquestes entitats al País Valencià i a les illes Balears (i en general al conjunt de l'Estat espanyol), on tenen unes competències i atribucions semblants. Es poden constituir a demanda del nucli de població que aspira a convertir-se en EMD, a petició del mateix ajuntament o per acord de la Generalitat.
Les EMD tenen competència sobre:
* La vigilància dels béns d'ús públic i dels béns comunals.
* La conservació i administració del seu patrimoni, incloent-hi el forestal, i la regulació de l'aprofitament dels seus béns comunals.
* L'enllumenat públic i la neteja viària.
* L'execució d'obres i la prestació de serveis de competència municipal d'interès exclusiu de l'entitat, quan no vagin a càrrec del municipi o de la comarca respectius.
* L'ordenació del trànsit de vehicles i de persones dins el seu àmbit.
* La conservació i el manteniment dels parcs i jardins i del patrimoni històric i artístic del seu àmbit.
* Les activitats culturals i esportives directament vinculades a l'entitat.
dimarts, d’abril 21, 2009
Artur Mas: “Ens podem enfrontar a totes les crisis si mai oblidem que Catalunya és un país ple d’oportunitats”
Convergència reuneix 11.000 persones a Vc-Gurb en la celebració del Dia del Partit
Jordi Pujol: “Ens hem de negar a acceptar les quatre besses que ens donen des de Madrid”
CDC ha homenatjat, durant la festa del Dia de Convergència, els alcaldes i regidors d’aquests 30 anys d’ajuntaments democràtics .
Convergència reuneix 11.000 persones a Vc-Gurb en la celebració del Dia del Partit
Jordi Pujol: “Ens hem de negar a acceptar les quatre besses que ens donen des de Madrid”
CDC ha homenatjat, durant la festa del Dia de Convergència, els alcaldes i regidors d’aquests 30 anys d’ajuntaments democràtics .
diumenge, de març 29, 2009
TEMPS DE REVOLTA , TEMPS DE CONFIRMAR EL COMPROMIS
Despres de reflexionar, i de meditar profundament la nova situació al grup municipal de Convergencia,i despres de la confirmació de la marxa d`en Carles Negre. He cregut oportu i convenient reflexionar en veu alta mitjançant aquestes ratlles.
Crec que estem davant d`una nova etapa, ja se que fins ara amb en Carles aldavant ha sigut exitosa i bona, pero aixó no significa que aquesta nova no ho hagi de ser, Hem d`aprofitar-nos de les eperiencies viscudes i seguir amb les bones coses i deixar enrera les dolentes o poc efectives, per aixó ara em d`estar mes frescos que mai.
Soc conscient que hi ha gent que ha vist un buit un forat i inclus han caigut en el parany del victimisme, nomes us puc dir una cosa ara mes que mai s`ha de demostrar que les persones pasen pero els projectes continuen, els ideals, les il.lusions i la passió per el nostre poble ara esta mes a flor de pell que mai.Aixó realment es el que em de tenir clar, i aquest ha de ser el motor del projecte que en Carles ens ha dixat engegat i preparat per que nossaltres i treguem profit.
ARA TOCA CONFIRMAR EL NOSTRE COMPROMIS AMB EL PROJECTE CONVERGENT A TORROELLA - L`ESTARTIT.
Hem de estar preparats per a actituts i actes desestabilitzadors, no em de desfallir jo estic convençut que anem en la bona linea, nomes demano paciencia i ganes de treballar, ser conscients en tot moment del que tenim i cap a on anem.
La familia Convergent de Torroella - L`Estartit ara mes que mai ha de demostrar que el que ens uneix es un projecte una il.lusió en definitiva La passió per el nostre poble.
Gracies a tots per continuar empenyent aquest projecte.
TEMPS DE REVOLTA , TEMPS DE REAFIRMAR EL COMPROMIS
Francesc Ferrer i Giménez
Crec que estem davant d`una nova etapa, ja se que fins ara amb en Carles aldavant ha sigut exitosa i bona, pero aixó no significa que aquesta nova no ho hagi de ser, Hem d`aprofitar-nos de les eperiencies viscudes i seguir amb les bones coses i deixar enrera les dolentes o poc efectives, per aixó ara em d`estar mes frescos que mai.
Soc conscient que hi ha gent que ha vist un buit un forat i inclus han caigut en el parany del victimisme, nomes us puc dir una cosa ara mes que mai s`ha de demostrar que les persones pasen pero els projectes continuen, els ideals, les il.lusions i la passió per el nostre poble ara esta mes a flor de pell que mai.Aixó realment es el que em de tenir clar, i aquest ha de ser el motor del projecte que en Carles ens ha dixat engegat i preparat per que nossaltres i treguem profit.
ARA TOCA CONFIRMAR EL NOSTRE COMPROMIS AMB EL PROJECTE CONVERGENT A TORROELLA - L`ESTARTIT.
Hem de estar preparats per a actituts i actes desestabilitzadors, no em de desfallir jo estic convençut que anem en la bona linea, nomes demano paciencia i ganes de treballar, ser conscients en tot moment del que tenim i cap a on anem.
La familia Convergent de Torroella - L`Estartit ara mes que mai ha de demostrar que el que ens uneix es un projecte una il.lusió en definitiva La passió per el nostre poble.
Gracies a tots per continuar empenyent aquest projecte.
TEMPS DE REVOLTA , TEMPS DE REAFIRMAR EL COMPROMIS
Francesc Ferrer i Giménez
dissabte, de març 21, 2009
Bona sort Amic Carles
La Carta de comiat d`en Carles Negre per a la gent de Torroella- L`Estarit
Benvolguts,
En primer lloc, voldria dir-vos que no em resulta gens fàcil escriure aquestes ratlles. Ho faig profundament emocionat i amb un sentiment de nostàlgia difícil de descriure, però plenament conscient que en la vida sovint has de prendre decisions valentes que et poden deixar el cor dividit, com és en aquest cas. Després de dotze anys amb una implicació molt activa en la política municipal, he decidit iniciar una nova etapa professional i personal que implica, inevitablement, que hagi de deixar la meva participació com a regidor i portaveu del grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí-l’Estartit. Us ben asseguro que no m’ha estat gens fàcil prendre la decisió, però després de valorar-ho molt detingudament, amb la implicació màxima de la meva família, he decidit acceptar un repte professional molt engrescador i il·lusionant, que m’obliga a viure lluny del meu municipi durant una llarga temporada.
Des d’un punt de vista estrictament professional l’oportunitat que se’m presenta no la puc desaprofitar, tot i que sóc plenament conscient de les renúncies que això em comporta a mi i a la meva família, ja que haurem de deixar per un cert temps un municipi que portem molt arrelat a dins nostre.
Aquest desplaçament implica, necessàriament, que hagi de deixar el projecte de CiU, encara que és la meva voluntat continuar ajudant des d’allà on estigui i d’acord amb les meves possibilitats. Tant el partit com les persones que a partir d’ara lideraran el projecte em tindran a la seva disposició pel que calgui.
A nivell polític, no sé si aquesta aturada en el camí serà definitiva o temporal. En aquests moments no us puc dir on em portarà la nova etapa que inicio, però sí us puc garantir que encara mantinc ben viva la il·lusió que em va portar ara fa 12 anys a iniciar la meva participació en la vida política local. Això, precisament és una de les coses a les que més em costa renunciar, però insisteixo que després de valorar-ho molt detingudament crec que he pres la decisió més encertada.
És inevitable que en aquests moments de sentiments a flor de pell, se m’acumulin els records i les moltes vivències d’aquests anys. Recordo perfectament aquells inicis quan jo només tenia 25 anys i juntament amb en Jaume Kleiner vàrem decidir fer un pas endavant i involucrar-nos de ple en el projecte de CiU de Torroella i l’Estartit, un projecte que havia tingut els seus alts i baixos des de les primeres eleccions democràtiques i que es trobava en una situació crítica.
Vàrem disposar de molt poc temps de preparar una llista i érem molt novells en aquella època, peró la recordo especialment perquè va ser un temps on tot era nou per a nosaltres i els veïns, malgrat la nostra joventut, ens donaven l'empenta necessària per tirar endavant. Tots plegats crèiem que Torroella i l'Estartit necessitaven un canvi després de molts anys dels mateixos governs. Va ser en aquells moment quan també es va involucrar en Joan Ribas, un regidor clau en les tres legislatures, que aquests anys ha mostrat i demostrat les seves capacitats tant humanes com polítiques. Més tard una altre de les persones clau ha estat en Francesc Puig al qual va ser regidor de cultura, un a persona que a part de la seva capacitat de treball, en destaco les seves qualitats humanes.
Els fruits de la il·lusió, la tenacitat i el treball van arribar quan el 2003 el poble ens va fer confiança per a poder governar. Els meus anys d'alcalde els recordo amb orgull, com una experiència única i un privilegi al qual vaig voler correspondre amb treball, treball i treball. Si en alguna cosa em vaig equivocar, i espero que em sabreu perdonar, va ser perquè no en vaig saber més, però us ben asseguro que tant jo com els meus col·laboradors no vam estalviar un minut del nostre temps per aconseguir allò millor per al nostre municipi.
Torroella i l’Estartit, un projecte compartit
No vull fer en aquest escrit un balanç polític exhaustiu d’aquesta etapa, però sí crec que és just fer una consideració pública sobre la intensitat de la nostra etapa al govern i el salt de qualitat que va experimentar el municipi, sobretot com a reconeixement a la feina de regidors i regidores i de tècnics municipals amb qui he pogut compartir el nostre projecte de municipi.
Durant aquest període vam resoldre mancances històriques, vam tornar a apropar l’Ajuntament a la ciutadania, vam fer inversions en equipaments i infraestructures molt rellevants i vam fer possible tornar a situar el nostre municipi com a capdavanter en molts aspectes. També vam planificar actuacions de futur com la urbanització de la façana sud de Torroella, la remodelació del passegi marítim de l’Estartit, el tanatori i la piscina, projectes que espero veure fets realitat algun dia. En el terreny més polític, vam incorporar el grup de LEI al govern, una decisió en el seu moment molt criticada per algun sector, però de la qual en faig un balanç molt positiu.
També vam passar mals moments, com el desgraciat incendi del Montgrí o les esllavissades de la muntanya de l'Estartit, moments en què més que mai es va veure la força i energia de la nostra població davant l'adversitat.
Aquestes últimes eleccions vàrem ser la força més votada, malgrat que com sabeu, en el nostre sistema electoral, no sempre passa que la força més votada sigui la que governa. Amb tot, des de l’oposició estem procurant fiscalitzar l’acció de govern i mantenir el bon ritme que portàvem, per consolidar el municipi com un referent al Baix Ter i la comarca.
Agraïments
A banda dels projectes i millores que hem pogut fer realitat, el que més valoro d’aquests anys ha estat el tracte humà amb tots vosaltres i la profunda amistat que m’emporto de tantes i tantes persones.
Vull fer un agraïment especial als presidents locals de CDC Jaume Kleiner,Miquel Quintana i Francesc Ferrer, i a totes les persones regidors, regidores, militants, simpatitzants, amics i col·laboradors que heu fet d'aquests anys i del projecte de CiU una experiència molt especial.
També vull expressar el meu agraïment als treballadors municipals que vàreu col·laborar perquè el canvi fos notable i perceptible durant els anys que vàrem governar.
No puc estalviar elogis, tampoc, per a la meva família, que en tot moment m’ha fet costat i han sabut comprendre i tolerar les meves absències per les moltes hores que he destinat al meu compromís amb el municipi.
També he d’agrair-vos a tots els veïns i veïnes el vostre suport. Estic segur que Torroella se’n sortirà dels reptes que té, per fer-ho peró necessita que els nostres responsables municipals governin amb generositat i per a tothom sense exclusions.
Estic orgullós d'haver estat alcalde del meu poble, una experiència que porto ben arrelada a dins meu i que ja és indeslligable de la meva persona. Ara que passo a ser un «torroellenc de lluny», allà on sigui explicaré amb orgull d'allà on sóc.
Gràcies a tots i a totes
Benvolguts,
En primer lloc, voldria dir-vos que no em resulta gens fàcil escriure aquestes ratlles. Ho faig profundament emocionat i amb un sentiment de nostàlgia difícil de descriure, però plenament conscient que en la vida sovint has de prendre decisions valentes que et poden deixar el cor dividit, com és en aquest cas. Després de dotze anys amb una implicació molt activa en la política municipal, he decidit iniciar una nova etapa professional i personal que implica, inevitablement, que hagi de deixar la meva participació com a regidor i portaveu del grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí-l’Estartit. Us ben asseguro que no m’ha estat gens fàcil prendre la decisió, però després de valorar-ho molt detingudament, amb la implicació màxima de la meva família, he decidit acceptar un repte professional molt engrescador i il·lusionant, que m’obliga a viure lluny del meu municipi durant una llarga temporada.
Des d’un punt de vista estrictament professional l’oportunitat que se’m presenta no la puc desaprofitar, tot i que sóc plenament conscient de les renúncies que això em comporta a mi i a la meva família, ja que haurem de deixar per un cert temps un municipi que portem molt arrelat a dins nostre.
Aquest desplaçament implica, necessàriament, que hagi de deixar el projecte de CiU, encara que és la meva voluntat continuar ajudant des d’allà on estigui i d’acord amb les meves possibilitats. Tant el partit com les persones que a partir d’ara lideraran el projecte em tindran a la seva disposició pel que calgui.
A nivell polític, no sé si aquesta aturada en el camí serà definitiva o temporal. En aquests moments no us puc dir on em portarà la nova etapa que inicio, però sí us puc garantir que encara mantinc ben viva la il·lusió que em va portar ara fa 12 anys a iniciar la meva participació en la vida política local. Això, precisament és una de les coses a les que més em costa renunciar, però insisteixo que després de valorar-ho molt detingudament crec que he pres la decisió més encertada.
És inevitable que en aquests moments de sentiments a flor de pell, se m’acumulin els records i les moltes vivències d’aquests anys. Recordo perfectament aquells inicis quan jo només tenia 25 anys i juntament amb en Jaume Kleiner vàrem decidir fer un pas endavant i involucrar-nos de ple en el projecte de CiU de Torroella i l’Estartit, un projecte que havia tingut els seus alts i baixos des de les primeres eleccions democràtiques i que es trobava en una situació crítica.
Vàrem disposar de molt poc temps de preparar una llista i érem molt novells en aquella època, peró la recordo especialment perquè va ser un temps on tot era nou per a nosaltres i els veïns, malgrat la nostra joventut, ens donaven l'empenta necessària per tirar endavant. Tots plegats crèiem que Torroella i l'Estartit necessitaven un canvi després de molts anys dels mateixos governs. Va ser en aquells moment quan també es va involucrar en Joan Ribas, un regidor clau en les tres legislatures, que aquests anys ha mostrat i demostrat les seves capacitats tant humanes com polítiques. Més tard una altre de les persones clau ha estat en Francesc Puig al qual va ser regidor de cultura, un a persona que a part de la seva capacitat de treball, en destaco les seves qualitats humanes.
Els fruits de la il·lusió, la tenacitat i el treball van arribar quan el 2003 el poble ens va fer confiança per a poder governar. Els meus anys d'alcalde els recordo amb orgull, com una experiència única i un privilegi al qual vaig voler correspondre amb treball, treball i treball. Si en alguna cosa em vaig equivocar, i espero que em sabreu perdonar, va ser perquè no en vaig saber més, però us ben asseguro que tant jo com els meus col·laboradors no vam estalviar un minut del nostre temps per aconseguir allò millor per al nostre municipi.
Torroella i l’Estartit, un projecte compartit
No vull fer en aquest escrit un balanç polític exhaustiu d’aquesta etapa, però sí crec que és just fer una consideració pública sobre la intensitat de la nostra etapa al govern i el salt de qualitat que va experimentar el municipi, sobretot com a reconeixement a la feina de regidors i regidores i de tècnics municipals amb qui he pogut compartir el nostre projecte de municipi.
Durant aquest període vam resoldre mancances històriques, vam tornar a apropar l’Ajuntament a la ciutadania, vam fer inversions en equipaments i infraestructures molt rellevants i vam fer possible tornar a situar el nostre municipi com a capdavanter en molts aspectes. També vam planificar actuacions de futur com la urbanització de la façana sud de Torroella, la remodelació del passegi marítim de l’Estartit, el tanatori i la piscina, projectes que espero veure fets realitat algun dia. En el terreny més polític, vam incorporar el grup de LEI al govern, una decisió en el seu moment molt criticada per algun sector, però de la qual en faig un balanç molt positiu.
També vam passar mals moments, com el desgraciat incendi del Montgrí o les esllavissades de la muntanya de l'Estartit, moments en què més que mai es va veure la força i energia de la nostra població davant l'adversitat.
Aquestes últimes eleccions vàrem ser la força més votada, malgrat que com sabeu, en el nostre sistema electoral, no sempre passa que la força més votada sigui la que governa. Amb tot, des de l’oposició estem procurant fiscalitzar l’acció de govern i mantenir el bon ritme que portàvem, per consolidar el municipi com un referent al Baix Ter i la comarca.
Agraïments
A banda dels projectes i millores que hem pogut fer realitat, el que més valoro d’aquests anys ha estat el tracte humà amb tots vosaltres i la profunda amistat que m’emporto de tantes i tantes persones.
Vull fer un agraïment especial als presidents locals de CDC Jaume Kleiner,Miquel Quintana i Francesc Ferrer, i a totes les persones regidors, regidores, militants, simpatitzants, amics i col·laboradors que heu fet d'aquests anys i del projecte de CiU una experiència molt especial.
També vull expressar el meu agraïment als treballadors municipals que vàreu col·laborar perquè el canvi fos notable i perceptible durant els anys que vàrem governar.
No puc estalviar elogis, tampoc, per a la meva família, que en tot moment m’ha fet costat i han sabut comprendre i tolerar les meves absències per les moltes hores que he destinat al meu compromís amb el municipi.
També he d’agrair-vos a tots els veïns i veïnes el vostre suport. Estic segur que Torroella se’n sortirà dels reptes que té, per fer-ho peró necessita que els nostres responsables municipals governin amb generositat i per a tothom sense exclusions.
Estic orgullós d'haver estat alcalde del meu poble, una experiència que porto ben arrelada a dins meu i que ja és indeslligable de la meva persona. Ara que passo a ser un «torroellenc de lluny», allà on sigui explicaré amb orgull d'allà on sóc.
Gràcies a tots i a totes
divendres, de febrer 27, 2009
CiU de Torroella marxa del ple de l´ARE per protestar
L'Ajuntament de Torroella de Montgrí va celebrar ahir al matí un ple extraordinari sobre les futures àrees residencials estratègiques del municipi. La sessió plenària, però, no va comptar amb la presència del grup de CiU,que va abandonar-lo per la seva disconformitat amb com s'havia convocat i denunciant que no havia tingut accés a la documentació.
CiU té la intenció d'impugnar la convocatòria d'aquesta sessió.
El ple va aprovar la moció en què s'oposa al projecte de l'ARE de la Casanova, a l'Estartit,
El grup municipal de CiU va ser present a l'hora de l'inici del ple extraordinari d'ahir per queixar-se. Així, varem exposar que no havia estat disponible la informació sobre el que tractava el ple i que algun dels regidors de la federació nacionalista va rebre la convocatòria del ple en menys de dos dies abans que se celebrés, cosa que no s'ajusta a la llei. A més, lamentavem que no s'hagués convocat una junta de portaveus on es parlés del tema que es tractaria. Per aquests motius, CiU diu que impugnarà la convocatòria de l'acte.
També ensqueixem que hi havia "manca de transparència en un tema tan important com és l'ARE".
CiU té la intenció d'impugnar la convocatòria d'aquesta sessió.
El ple va aprovar la moció en què s'oposa al projecte de l'ARE de la Casanova, a l'Estartit,
El grup municipal de CiU va ser present a l'hora de l'inici del ple extraordinari d'ahir per queixar-se. Així, varem exposar que no havia estat disponible la informació sobre el que tractava el ple i que algun dels regidors de la federació nacionalista va rebre la convocatòria del ple en menys de dos dies abans que se celebrés, cosa que no s'ajusta a la llei. A més, lamentavem que no s'hagués convocat una junta de portaveus on es parlés del tema que es tractaria. Per aquests motius, CiU diu que impugnarà la convocatòria de l'acte.
També ensqueixem que hi havia "manca de transparència en un tema tan important com és l'ARE".
dimecres, de febrer 25, 2009
CiU qualifica la dimissió del ministre de Justícia de ‘lògica i esperada’ i creu que Zapatero ho hauria d’aprofitar per conformar un nou Govern que d
Davant de l’anunci de dimissió del seu càrrec, per part del ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, fet públic avui, el Portaveu Adjunt de CiU al Congrés dels Diputats i Portaveu de Foment, Pere Macias, ha manifestat, en nom de la Federació nacionalista, que “es tracta d’una notícia esperada i lògica” i que, “vist tot el succeït les darreres setmanes, la dimissió del ministre era el millor que podia passar”. En aquest sentit, Macias ha ressaltat la incapacitat de Bermejo, compartida per gairebé tothom, de donar resposta als reptes del món jurídic “No era la persona indicada per posar pau al món de la justícia i per dur a terme les reformes judicials pendents”, ha ressaltat el diputat.
El Portaveu adjunt de CiU al Congrés ha advertit també que “la dimissió obre la porta a una crisi de govern que fora bo que el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, aprofités per reformar l’Executiu central per tal de poder afrontar, amb més rigorositat i efectivitat, les demandes i reptes de l’àmbit judicial i, sobre tot, per poder donar respostes més efectives a la crisi econòmica”.
Finalment, Macias ha felicitat i desitjat sort al ja proposat com a futur ministre de Justícia, Francisco Caamaño, del que ha dit que destaca per la seva “capacitat de diàleg” tal i com va demostrar durant el procés de negociació de l’Estatut
El Portaveu adjunt de CiU al Congrés ha advertit també que “la dimissió obre la porta a una crisi de govern que fora bo que el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, aprofités per reformar l’Executiu central per tal de poder afrontar, amb més rigorositat i efectivitat, les demandes i reptes de l’àmbit judicial i, sobre tot, per poder donar respostes més efectives a la crisi econòmica”.
Finalment, Macias ha felicitat i desitjat sort al ja proposat com a futur ministre de Justícia, Francisco Caamaño, del que ha dit que destaca per la seva “capacitat de diàleg” tal i com va demostrar durant el procés de negociació de l’Estatut
dijous, de febrer 19, 2009
El Plan Obama para consolidar las hipotecas
El martes el Presidente Obama firmó en Denver, en un museo, la ley que despliega su Plan de Recuperación económica: mil páginas con muchas medidas y mucho gasto, que no logró consenso bipartidista, pero que si sale medio bien reforzará el mito de un presidente nacido para el éxito. Sobre la suerte del Plan conviene esperar y verificar si estamos, como dice el presidente, en el principio del fin de la crisis o ante una operación costosa y fallida. En principio merece, al menos, el beneficio de la duda y la esperanza. Al día siguiente, ayer, el presidente explicó en Arizona, lejos de Washington, el alcance del rescate hipotecario que contempla el Plan. Se trata de una operación compleja que busca evitar el derrumbe de las hipotecas de nueve millones de familias que encadenarían crisis sobre crisis con amenaza de depresión. El Plan pretende estabilizar el mercado hipotecario e inmobiliario, que parece condición necesaria, aunque no suficiente, para parar la crisis y sentar las bases de la recuperación. En el detalle, en lo micro, las medidas contempladas actúan sobre los tipos de interés (ajustarlos), los plazos (alargarlos), las amortizaciones (adaptarlas), los desahucios (ponerles condiciones y garantías) de millones de deudores y miles de acreedores con objeto de contribuir al buen fin de todos esos contratos. Estabilizar y consolidar ese segmento del mercado hipotecario (16% del total) evitaría un derrumbe mayor del sector y de la economía en general. Son medidas paliativas, preventivas y pegadas al terreno. Las explicaciones que dio el presidente fueron convincentes, y aunque no garantizan acierto y éxito, si parece que lo buscan con diligencia. Mañana se cumple un mes desde la toma de posesión de Obama, en una República donde la toma de decisones pasa por trámites y controles complejos, y el ritmo de las decisones es notorio, lo cual no es mala señal.
divendres, de febrer 13, 2009
MAS EXPLICARÀ L’ALTERNATIVA ECONÒMICA DE CIU EN UNA CONFERÈNCIA EL 16 DE MARÇ AMB EL TÍTOL “SUPERAR LA CRISI, AIXECAR CATALUNYA”
Artur Mas pronunciarà una conferència el proper 16 de març en què explicarà de manera solemne a la societat l’alternativa econòmica de Convergència i Unió per superar la crisi i que se celebrarà al Palau de Congressos de la Diagonal de Barcelona. El títol d’aquesta conferència, segons ha anunciat David Madí, secretari Executiu de Comunicació i Estratègia de CDC, en el programa “Actualitat Viva” de Comunicàlia, serà: “Superar la crisi, aixecar Catalunya”. (www.comunicalia.cat).
La conferència de Mas vol fer palès que existeix una alternativa per superar la crisi econòmica davant la manca d’iniciativa i acció que estan demostrant tant els governs de José Montilla a Catalunya com de Zapatero a Madrid. La situació econòmica ha passat a ser, per a Convergència i Unió, la primera de les prioritats ja que, segons ha pronosticat Madí, a finals d’any, Catalunya i Espanya tindran “el pitjor quadre clínic d’occident, amb un atur del 17-18%, un dèficit públic del 6-7%, i una recessió de 2 punts”.
David Madí, en l’entrevista que li ha fet Rafael de Ribot juntament amb els periodistes David González i Andreu Farràs, ha acusat els governs tripartit de Catalunya i socialista de Madrid d’utilitzar “com a cortina de fum la crisi global perquè les coses s’han fet malament i, a més, les solucions han de ser locals”. No obstant això, Madí ha destacat que per sortir d’aquesta situació “ens hi hem d’arremangar tots”.
Pel PSC, la “no solució” és la solució en la qüestió del finançament
David Madí s’ha referit també a la qüestió del finançament i, en aquest sentit, ha denunciat la situació de “pausa” en què es troba la negociació a causa de les eleccions gallegues i basques. Un cop més, segons el secretari Executiu de Comunicació i Estratègia, el PSC queda sotmès als interessos del PSOE com ha passat històricament amb exemples tant flagrants com la Loapa. Ha recordat que el President Montilla té la força que mai ningú no ha tingut “té majoria parlamentària a Catalunya, el suport de l’oposició en temes com l’Estatut, de la societat catalana, i té la paella pel mànec a Madrid amb 25 diputats a la seva disposició per defensar els interessos de Catalunya. Però res de tot això funciona. Estem en situació de pausa, amb un PSC sotmès als interessos del PSOE i amb Montilla muts i a la gàbia”.
Madí ha negat el relat que els socialistes pretenen estendre pel país en el sentit que és bo que governin els mateixos a Catalunya i a Madrid “la teoria del govern amic és mentida i és un negoci ruïnós”, ha afirmat. Segons Madí els socialistes catalans “s’han instal·lat en la no solució perquè el dia que posin sobre la taula l’acord al PSC li pot generar una crisi interna molt important”.
D’altra banda, en l’entrevista, David Madí creu que si en les properes eleccions autonòmiques el tripartit suma, el tornaran a repetir i, per tant, “No obstant això, ha afegit, tenim la sensació que estem sumant una gran vocació de canvi i existeix una onada de canvi en el país”.
Barcelona, 12 de febrer de 2009
La conferència de Mas vol fer palès que existeix una alternativa per superar la crisi econòmica davant la manca d’iniciativa i acció que estan demostrant tant els governs de José Montilla a Catalunya com de Zapatero a Madrid. La situació econòmica ha passat a ser, per a Convergència i Unió, la primera de les prioritats ja que, segons ha pronosticat Madí, a finals d’any, Catalunya i Espanya tindran “el pitjor quadre clínic d’occident, amb un atur del 17-18%, un dèficit públic del 6-7%, i una recessió de 2 punts”.
David Madí, en l’entrevista que li ha fet Rafael de Ribot juntament amb els periodistes David González i Andreu Farràs, ha acusat els governs tripartit de Catalunya i socialista de Madrid d’utilitzar “com a cortina de fum la crisi global perquè les coses s’han fet malament i, a més, les solucions han de ser locals”. No obstant això, Madí ha destacat que per sortir d’aquesta situació “ens hi hem d’arremangar tots”.
Pel PSC, la “no solució” és la solució en la qüestió del finançament
David Madí s’ha referit també a la qüestió del finançament i, en aquest sentit, ha denunciat la situació de “pausa” en què es troba la negociació a causa de les eleccions gallegues i basques. Un cop més, segons el secretari Executiu de Comunicació i Estratègia, el PSC queda sotmès als interessos del PSOE com ha passat històricament amb exemples tant flagrants com la Loapa. Ha recordat que el President Montilla té la força que mai ningú no ha tingut “té majoria parlamentària a Catalunya, el suport de l’oposició en temes com l’Estatut, de la societat catalana, i té la paella pel mànec a Madrid amb 25 diputats a la seva disposició per defensar els interessos de Catalunya. Però res de tot això funciona. Estem en situació de pausa, amb un PSC sotmès als interessos del PSOE i amb Montilla muts i a la gàbia”.
Madí ha negat el relat que els socialistes pretenen estendre pel país en el sentit que és bo que governin els mateixos a Catalunya i a Madrid “la teoria del govern amic és mentida i és un negoci ruïnós”, ha afirmat. Segons Madí els socialistes catalans “s’han instal·lat en la no solució perquè el dia que posin sobre la taula l’acord al PSC li pot generar una crisi interna molt important”.
D’altra banda, en l’entrevista, David Madí creu que si en les properes eleccions autonòmiques el tripartit suma, el tornaran a repetir i, per tant, “No obstant això, ha afegit, tenim la sensació que estem sumant una gran vocació de canvi i existeix una onada de canvi en el país”.
Barcelona, 12 de febrer de 2009
dilluns, de febrer 09, 2009
PROU ATENTATS D`ETA
CiU condena el atentado en Madrid y lamenta que ETA inicie su "particular" precampaña electoral
MADRID, 9 Feb. (EUROPA PRESS) -
El portavoz del CiU en el Congreso, Josep Antoni Duran i Lleida, condenó hoy el atentado perpetrado esta mañana por ETA en el Campo de las Naciones de Madrid y lamentó que la organización terrorista haya iniciado su "particular" precampaña electoral.
En un comunicado, Duran felicita "una vez más" a los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado por su "eficacia", ya que, según destacó, "gracias a su actuación, no se han tenido que lamentar daños personales".
Además, aprovecha para reiterar su apoyo "incondicional" al Gobierno en su lucha antiterrorista y subraya su "clara" apuesta por "la unidad" de los demócratas como "el mejor camino para acabar con la violencia".
MADRID, 9 Feb. (EUROPA PRESS) -
El portavoz del CiU en el Congreso, Josep Antoni Duran i Lleida, condenó hoy el atentado perpetrado esta mañana por ETA en el Campo de las Naciones de Madrid y lamentó que la organización terrorista haya iniciado su "particular" precampaña electoral.
En un comunicado, Duran felicita "una vez más" a los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado por su "eficacia", ya que, según destacó, "gracias a su actuación, no se han tenido que lamentar daños personales".
Además, aprovecha para reiterar su apoyo "incondicional" al Gobierno en su lucha antiterrorista y subraya su "clara" apuesta por "la unidad" de los demócratas como "el mejor camino para acabar con la violencia".
dimecres, de gener 28, 2009
Artur Mas: “En el tema de l’homenatge a les víctimes de l’Holocaust la frivolitat del tripartit he estat immensa” 27.01.2009
El líder nacionalista constata que “Esquerra, legalment, ha escollit el PSC com a soci a tot arreu, i això fa incompatible una aliança puntual amb CiU a Europa”
El president de Convergència i Unió, Artur Mas, ha declarat aquesta tarda que entendria que les entitats jueves de Catalunya no participessin als actes commemoratius de l’Holocaust que ha organitzat el govern tripartit: “Entendria que no hi anessin, perquè la frivolitat amb que ha actuat el tripartit és immensa, i fa mal als ulls”. “No es pot tergiversar la història per capricis ideològics o per quedar bé amb no sé qui, i això és el que s’està fent des del tripartit”, ha reblat, “hi ha hagut declaracions de determinats membres del govern relativitzant el que va passar”.
Mas ha assenyalat que “qualsevol que sàpigui una mica d’història sap el que va ser l’Holocaust i el que significa l’extermini de sis milions de jueus per part d’una gent que van embogir o que eren una colla de malvats”. “Aquests dies s’ha intentat presentar com una cosa molt menor la pèrdua de milions de vides humanes, per cert, moltes d’elles nenes i nens”, ha dit. El líder nacionalista ha afirmat que “això no té res a veure amb el que passa entre Israel i Palestina. La violència genera violència, sempre ho hem dit, però el que no es pot fer és, per conviniència de part, carregar-se la història d’una manera tran frivola com s’ha fet des de determinats nivells del tripartit”.
Per a Artur Mas “aquestes declaracions son tremendament feridores per una part de la població que també son catalans. Es podrà estar d’acord o no amb el que fa el govern d’Israel, però en algun moment donava la sensació de menysteniment del que va passar”.
CANDIDATURA AMB ESQUERRA A LES EUROPEES
Preguntat per la candidatura conjunta amb Esquerra a les europees, Mas ha aclarit que “ells saben que la candidatura conjunta amb Esquerra a les europees no té massa sentit per què, entre d’altres coses Esquerra, legalment, ha escollit com a soci el PSC a tot arreu i el tripartit també. Això fa incompatible una aliança tan puntual amb CiU, només per anar junts simplement al Parlament Europeu”.
El president de CiU ha deixat clar que “la mateixa bona voluntat del candidat d’Esquerra respecte a possibles col·laboracions de cara a Europa nosaltres també la tenim”. En canvi, ha afirmat, “així com veig que en Ramon Tremosa rep crítiques per part de dirigents de partits polítics, nosaltres rebem amb ple respecte la tria del senyor Junqueras com a responsable d’ERC”.
Artur Mas ha fet aquestes declaracions al col·legi Sagrada Família del barri d’Horta, a Barcelona, on s’ha reunit amb més d’un centenar de membres de plataformes i afectats per projectes urbanístics d’aquesta zona de la capital catalana. Entre ells hi havia els damnificats per l’enfonsament del túnel del Carmel o per la construcció del parc dels Tres Turons.
El líder de CiU ha recorregut el barri al llarg del dia d’avui, després d’esmorzar a Sant Cugat del Vallès amb l’alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, i un centenar d’empresaris de diversos sectors. Mas ha visitat el Mercat d’Horta, i ha dinat amb un centenar de representants d’entitats de la vida cívica i empresarial del barri, juntament amb la regidora de l’Ajuntament de Barcelona Maite Fandos, la parlamentària Maria Rosa Fortuny, el president de la Federació de Barcelona ciutat de Convergència, Jordi Martí, i la presidenta del districte d’Horta de Convergència, Iolanda Latorre.
Després ha visitat les botigues que van guanyar el concurs d’aparadors que cada Nadal organitza la federació nacionalista barcelonina, i ha mantingut una trobada amb militants i simpatitzants de CiU al local del partit a Horta.
El president de Convergència i Unió, Artur Mas, ha declarat aquesta tarda que entendria que les entitats jueves de Catalunya no participessin als actes commemoratius de l’Holocaust que ha organitzat el govern tripartit: “Entendria que no hi anessin, perquè la frivolitat amb que ha actuat el tripartit és immensa, i fa mal als ulls”. “No es pot tergiversar la història per capricis ideològics o per quedar bé amb no sé qui, i això és el que s’està fent des del tripartit”, ha reblat, “hi ha hagut declaracions de determinats membres del govern relativitzant el que va passar”.
Mas ha assenyalat que “qualsevol que sàpigui una mica d’història sap el que va ser l’Holocaust i el que significa l’extermini de sis milions de jueus per part d’una gent que van embogir o que eren una colla de malvats”. “Aquests dies s’ha intentat presentar com una cosa molt menor la pèrdua de milions de vides humanes, per cert, moltes d’elles nenes i nens”, ha dit. El líder nacionalista ha afirmat que “això no té res a veure amb el que passa entre Israel i Palestina. La violència genera violència, sempre ho hem dit, però el que no es pot fer és, per conviniència de part, carregar-se la història d’una manera tran frivola com s’ha fet des de determinats nivells del tripartit”.
Per a Artur Mas “aquestes declaracions son tremendament feridores per una part de la població que també son catalans. Es podrà estar d’acord o no amb el que fa el govern d’Israel, però en algun moment donava la sensació de menysteniment del que va passar”.
CANDIDATURA AMB ESQUERRA A LES EUROPEES
Preguntat per la candidatura conjunta amb Esquerra a les europees, Mas ha aclarit que “ells saben que la candidatura conjunta amb Esquerra a les europees no té massa sentit per què, entre d’altres coses Esquerra, legalment, ha escollit com a soci el PSC a tot arreu i el tripartit també. Això fa incompatible una aliança tan puntual amb CiU, només per anar junts simplement al Parlament Europeu”.
El president de CiU ha deixat clar que “la mateixa bona voluntat del candidat d’Esquerra respecte a possibles col·laboracions de cara a Europa nosaltres també la tenim”. En canvi, ha afirmat, “així com veig que en Ramon Tremosa rep crítiques per part de dirigents de partits polítics, nosaltres rebem amb ple respecte la tria del senyor Junqueras com a responsable d’ERC”.
Artur Mas ha fet aquestes declaracions al col·legi Sagrada Família del barri d’Horta, a Barcelona, on s’ha reunit amb més d’un centenar de membres de plataformes i afectats per projectes urbanístics d’aquesta zona de la capital catalana. Entre ells hi havia els damnificats per l’enfonsament del túnel del Carmel o per la construcció del parc dels Tres Turons.
El líder de CiU ha recorregut el barri al llarg del dia d’avui, després d’esmorzar a Sant Cugat del Vallès amb l’alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, i un centenar d’empresaris de diversos sectors. Mas ha visitat el Mercat d’Horta, i ha dinat amb un centenar de representants d’entitats de la vida cívica i empresarial del barri, juntament amb la regidora de l’Ajuntament de Barcelona Maite Fandos, la parlamentària Maria Rosa Fortuny, el president de la Federació de Barcelona ciutat de Convergència, Jordi Martí, i la presidenta del districte d’Horta de Convergència, Iolanda Latorre.
Després ha visitat les botigues que van guanyar el concurs d’aparadors que cada Nadal organitza la federació nacionalista barcelonina, i ha mantingut una trobada amb militants i simpatitzants de CiU al local del partit a Horta.
dilluns, de gener 26, 2009
divendres, de gener 23, 2009
CiU lamenta la negativa del Tripartit a comparèixer cada tres mesos al Parlament per informar de l’evolució de la crisi i de l’atur
Meritxell Borràs: “Ens preocupa la ineficàcia de les polítiques industrials del Govern, la manca d’aplicació de l’acord estratègic i el nul interès per impulsar les taules sectorial”
Meritxell Borràs, diputada de CiU responsable de temes de Treball, ha retret al Tripartit la seva “incapacitat d’anticipar-se a les situacions i de donar una resposta positiva a les necessitats que planteja la crisi econòmica”. Borràs ha fet aquestes declaracions després que els grups que donen suport al Govern votessin en contra d’una Moció de CiU que presentava tot un seguit de mesures per a donar resposta als efectes de la crisi econòmica. La diputada nacionalista ha lamentat especialment “la negativa del Tripartit a comparèixer cada tres mesos davant les corresponents comissions parlamentàries per tal de donar compte de l’evolució de la crisi i l’atur”. Una mesura que va ser adoptada a Madrid, amb el suport d’ERC i CiU i que avui, en canvi, ha estat rebutjada a Catalunya.
Borràs ha afirmat que des de CiU “ens preocupa la ineficàcia de les polítiques industrials del Govern de la Generalitat, la manca d’aplicació de l’acord estratègic i el nul interès per impulsar les taules sectorial”. Dos exemples d’aquesta ineficàcia del Tripartit són els casos de Nissan i de Sony. Tal com ha explicat Borràs, en el cas de Nissan, va tenir com a conseqüència de la incapacitat de tirar endavant la factoria d’Òdena que finalment s’ha construït a Tànger ha provocat greus conseqüències pels treballadors catalans. Pel que fa al cas de Sony, Borràs ha explicat que el Govern ha estat incapaç de donar resposta a les demandes de l’empresa, que no eren altres que la construcció del quart cinturó i els vols directes entre Barcelona i el Japó”. En resum, “van anar al Japó per intentar solucionar les coses i només van tornar amb l’ERO de Nissan i Sony sota el braç”.
Per tot això Borràs considera que “cal donar una resposta, fer una anticipació i una reacció davant els efectes de la crisi i cal fer-ho amb una acció sobre els països on hi ha una majoria d’inversions a Catalunya”. Per la diputada nacionalista l’objectiu és “convertir Catalunya en un centre logístic del sud d’Europa i de la Mediterrània”.
En aquest sentit, i buscant complir aquests objectius, estava redactada la Moció de CiU que avui ha estat rebutjada. El text de la Moció exposa textualment:
El Parlament de Catalunya:
1. Constata la importància que té la indústria per a l’economia i l’ocupació catalanes i es referma en la voluntat d’aplicar una política econòmica i industrial que beneficiïn l’activitat d’aquest sector
Així mateix constata la ineficàcia de les polítiques industrials dutes a terme pel Govern de la Generalitat i denuncia la manca d’aplicació de l’Acord estratègic així com el nul interès en impulsar les taules sectorials.
2. Insta el Govern de la Generalitat a dur a terme una anticipació i reacció davant la situació econòmica que es viu en el país dins del marc de crisis mundial, i així s’encomani una línea específica a l’Agència ACC1Ó de contactes amb els països que tenen empreses a Catalunya per tal d’evitar deslocalitzacions i potenciar les inversions en el país.
3. Conscient dels efectes que la crisi econòmica i el tancament d’empreses i deslocalitzacions té sobre l’equilibri territorial de Catalunya, insta el Govern de la Generalitat a impulsar, amb caràcter urgent, un pla de xoc en matèria de política industrial que inclogui, entre d’altres:
- L’oferta de sòl industrial a costos assequibles per aquelles zones afectades per la desindustrialització i tancaments empresarials, per tal d’estimular inversió empresarial i emprenedora, així com accelerar les inversions programades per la Generalitat de Catalunya.
– L’estímul d’una política de creació d’infraestructures al servei de la indústria, com centres de suport i centres de desenvolupament i transferència tecnològica.
– Incidir en la modernització dels sectors industrials madurs i susceptibles de reconversió.
– Transports i comunicacions que possibiliti un trasllat econòmic de les mercaderies.
4. Elaborar un Pla de millora de la preparació tecnològica que contempli:
– Incentius per a la millora de la formació contínua en les empreses.
– Incentius per a l’elaboració i compra de patents com a instruments d’innovació.
– L’articulació de millors mecanismes per a la transmissió de coneixement i capacitat d’innovació entre les universitats i centres d’investigació amb els centres tecnològics i les empreses.
5. Contribuir a convertir Catalunya en centre logístic del sud d’Europa i la Mediterrània, completant el mapa de centres integrats de mercaderies arreu del territori.
6. Insta el Govern a establir mesures de caràcter financer que afavoreixi liquiditat creditícia, a través de:
– Permetre a l’Institut Català de Finances (ICF) finançar durant els exercicis 2009 i 2010 operacions de finançament del circulant o de la reestructuració de balanç fetes per les petites i mitjanes empreses.
– Autoritzar la Generalitat i l’ICF a concedir crèdits públics a empreses i ajuntaments amb una carència per retornar el capital de fins a cinc anys.
– Permetre a la Generalitat i les seves entitats avalar valors de renda fixa emesos per entitats autoritzades per a la titulació d’actius per a destinar-los al finançament de l’activitat productiva empresarial
7. El Govern de la Generalitat de Catalunya compareixerà cada tres mesos davant les corresponents comissions parlamentàries per tal de donar compte de l’evolució de la crisi i l’atur.
Àrea d'Acció Sectorial
Parlament, 21 de gener de 2009
Meritxell Borràs, diputada de CiU responsable de temes de Treball, ha retret al Tripartit la seva “incapacitat d’anticipar-se a les situacions i de donar una resposta positiva a les necessitats que planteja la crisi econòmica”. Borràs ha fet aquestes declaracions després que els grups que donen suport al Govern votessin en contra d’una Moció de CiU que presentava tot un seguit de mesures per a donar resposta als efectes de la crisi econòmica. La diputada nacionalista ha lamentat especialment “la negativa del Tripartit a comparèixer cada tres mesos davant les corresponents comissions parlamentàries per tal de donar compte de l’evolució de la crisi i l’atur”. Una mesura que va ser adoptada a Madrid, amb el suport d’ERC i CiU i que avui, en canvi, ha estat rebutjada a Catalunya.
Borràs ha afirmat que des de CiU “ens preocupa la ineficàcia de les polítiques industrials del Govern de la Generalitat, la manca d’aplicació de l’acord estratègic i el nul interès per impulsar les taules sectorial”. Dos exemples d’aquesta ineficàcia del Tripartit són els casos de Nissan i de Sony. Tal com ha explicat Borràs, en el cas de Nissan, va tenir com a conseqüència de la incapacitat de tirar endavant la factoria d’Òdena que finalment s’ha construït a Tànger ha provocat greus conseqüències pels treballadors catalans. Pel que fa al cas de Sony, Borràs ha explicat que el Govern ha estat incapaç de donar resposta a les demandes de l’empresa, que no eren altres que la construcció del quart cinturó i els vols directes entre Barcelona i el Japó”. En resum, “van anar al Japó per intentar solucionar les coses i només van tornar amb l’ERO de Nissan i Sony sota el braç”.
Per tot això Borràs considera que “cal donar una resposta, fer una anticipació i una reacció davant els efectes de la crisi i cal fer-ho amb una acció sobre els països on hi ha una majoria d’inversions a Catalunya”. Per la diputada nacionalista l’objectiu és “convertir Catalunya en un centre logístic del sud d’Europa i de la Mediterrània”.
En aquest sentit, i buscant complir aquests objectius, estava redactada la Moció de CiU que avui ha estat rebutjada. El text de la Moció exposa textualment:
El Parlament de Catalunya:
1. Constata la importància que té la indústria per a l’economia i l’ocupació catalanes i es referma en la voluntat d’aplicar una política econòmica i industrial que beneficiïn l’activitat d’aquest sector
Així mateix constata la ineficàcia de les polítiques industrials dutes a terme pel Govern de la Generalitat i denuncia la manca d’aplicació de l’Acord estratègic així com el nul interès en impulsar les taules sectorials.
2. Insta el Govern de la Generalitat a dur a terme una anticipació i reacció davant la situació econòmica que es viu en el país dins del marc de crisis mundial, i així s’encomani una línea específica a l’Agència ACC1Ó de contactes amb els països que tenen empreses a Catalunya per tal d’evitar deslocalitzacions i potenciar les inversions en el país.
3. Conscient dels efectes que la crisi econòmica i el tancament d’empreses i deslocalitzacions té sobre l’equilibri territorial de Catalunya, insta el Govern de la Generalitat a impulsar, amb caràcter urgent, un pla de xoc en matèria de política industrial que inclogui, entre d’altres:
- L’oferta de sòl industrial a costos assequibles per aquelles zones afectades per la desindustrialització i tancaments empresarials, per tal d’estimular inversió empresarial i emprenedora, així com accelerar les inversions programades per la Generalitat de Catalunya.
– L’estímul d’una política de creació d’infraestructures al servei de la indústria, com centres de suport i centres de desenvolupament i transferència tecnològica.
– Incidir en la modernització dels sectors industrials madurs i susceptibles de reconversió.
– Transports i comunicacions que possibiliti un trasllat econòmic de les mercaderies.
4. Elaborar un Pla de millora de la preparació tecnològica que contempli:
– Incentius per a la millora de la formació contínua en les empreses.
– Incentius per a l’elaboració i compra de patents com a instruments d’innovació.
– L’articulació de millors mecanismes per a la transmissió de coneixement i capacitat d’innovació entre les universitats i centres d’investigació amb els centres tecnològics i les empreses.
5. Contribuir a convertir Catalunya en centre logístic del sud d’Europa i la Mediterrània, completant el mapa de centres integrats de mercaderies arreu del territori.
6. Insta el Govern a establir mesures de caràcter financer que afavoreixi liquiditat creditícia, a través de:
– Permetre a l’Institut Català de Finances (ICF) finançar durant els exercicis 2009 i 2010 operacions de finançament del circulant o de la reestructuració de balanç fetes per les petites i mitjanes empreses.
– Autoritzar la Generalitat i l’ICF a concedir crèdits públics a empreses i ajuntaments amb una carència per retornar el capital de fins a cinc anys.
– Permetre a la Generalitat i les seves entitats avalar valors de renda fixa emesos per entitats autoritzades per a la titulació d’actius per a destinar-los al finançament de l’activitat productiva empresarial
7. El Govern de la Generalitat de Catalunya compareixerà cada tres mesos davant les corresponents comissions parlamentàries per tal de donar compte de l’evolució de la crisi i l’atur.
Àrea d'Acció Sectorial
Parlament, 21 de gener de 2009
dimecres, de gener 21, 2009
Un altre abus de poder??
Un altre cop la plana web de l`ajuntament es utilitzada per fer propaganda partidista.
Crec que no es politicament correcte utilitzar un medi public municipal per difondre un acte partidista.
Visca Catalunya Independent
dilluns, de gener 19, 2009
Moviments electoralistes dels socialistes a Madrid (1)
Amics,
Ja es comencen a concretar els moviments electoralistes del govern Zapatero en relació a la immigració: ja han fet públic que els colombians i els peruans són els dos primers països que han acceptat la reciprocitat del vot a les municipals, que obre les portes a que molts ja puguin votar a les eleccions municipals del 2011 (com jo havia dit des de l'estiu passat i algú pensava que exagerava....); seguiran properament acords amb altres països sud-americans i, previsiblement també, amb el Marroc (el Primer Ministre marroquí, així ho va anunciar fa unes setmanes, de visita a Madrid).
Us envio l'enllaç a una notícia a NousCatalans.cat i un article que vaig fer durant el mes d'agost passat al Blog de Catdem; ho envio en dos correus, perquè és massa llarg i el programa no em permet fer-ho d'una altra manera.
Espero que la resposta del catalanisme a aquestes maniobres del PSOE sigui intensificar el que ja estem fent en relació a la integració a Catalunya dels nous catalans. Només així -amb visió de país- desmuntarem a la pràctica aquestes jugades roïnes i manipuladores dels immigrants per part dels socialistes...
Aviat començarem el debat sobre la Reforma de la Llei d'Estrangeria. Ja us anuncio que pretenc, des del Secretariat d'Immigració, ser actiu en el seguiment dels debats parlamentaris. Crec que Convergència -tal com ho va fer en el tema del Pacte Nacional per a la immigració- ha d'encarar aquest debat amb visió estratègica de país i de projecte...
1) Enllaç amb NousCatalans:
http://www.facebook.com/l.php?u=http://www.nouscatalans.cat%2Findex.php%3Foption%3Dcom_contingut%26contingut%3D165
Ja es comencen a concretar els moviments electoralistes del govern Zapatero en relació a la immigració: ja han fet públic que els colombians i els peruans són els dos primers països que han acceptat la reciprocitat del vot a les municipals, que obre les portes a que molts ja puguin votar a les eleccions municipals del 2011 (com jo havia dit des de l'estiu passat i algú pensava que exagerava....); seguiran properament acords amb altres països sud-americans i, previsiblement també, amb el Marroc (el Primer Ministre marroquí, així ho va anunciar fa unes setmanes, de visita a Madrid).
Us envio l'enllaç a una notícia a NousCatalans.cat i un article que vaig fer durant el mes d'agost passat al Blog de Catdem; ho envio en dos correus, perquè és massa llarg i el programa no em permet fer-ho d'una altra manera.
Espero que la resposta del catalanisme a aquestes maniobres del PSOE sigui intensificar el que ja estem fent en relació a la integració a Catalunya dels nous catalans. Només així -amb visió de país- desmuntarem a la pràctica aquestes jugades roïnes i manipuladores dels immigrants per part dels socialistes...
Aviat començarem el debat sobre la Reforma de la Llei d'Estrangeria. Ja us anuncio que pretenc, des del Secretariat d'Immigració, ser actiu en el seguiment dels debats parlamentaris. Crec que Convergència -tal com ho va fer en el tema del Pacte Nacional per a la immigració- ha d'encarar aquest debat amb visió estratègica de país i de projecte...
1) Enllaç amb NousCatalans:
http://www.facebook.com/l.php?u=http://www.nouscatalans.cat%2Findex.php%3Foption%3Dcom_contingut%26contingut%3D165
dijous, de gener 15, 2009
COMUNICAT DE CONDEMNA CDC PER L’AGRESSIÓ DURANT EL PARTIT DE FUTBOL ENTRE EL CLUB ATLÈTIC ROSARIO CENTRAL I EL CLUB BADA BING
Josep Maldonado, President de la Sectorial de CDC d’Activitat Física i Esports, i Àngel Colom, President de la Sectorial d’Immigració de CDC, volen fer públic el següent comunicat en relació als lamentables incidents esdevinguts durant el partit de futbol de Tercera Territorial entre el Club Atlètic Rosario Central i el Club Bada Bing el 10 de gener passat:
Davants els lamentables i rebutjables incidents esdevinguts el dissabte dia 10 de gener de 2009 durant el partit de futbol de Tercera Territorial entre el Club Atlètic Rosario Central i el Club Bada Bing a on diferents jugadors i directius varen ser brutalment agredits en un acte amb connotacions xenòfobes les Sectorials d’Activitat Física i Esports i Immigració de Convergència Democràtica de Catalunya volen fer públic el seu rebuig a aquest acte que va en contra tant del sentiment de respecte i d’acollida que conformen els trets històrics del poble català com dels valors inherents de l‘esport.
També volen deixar clar que fets rebutjables i sancionables com aquests són excepcionals donat que l’esport català ha gaudit sempre d’una extraordinària salut democràtica i ha estat impregnat d’un gran sentiment solidari. Alhora des de les dues Sectorials demanem l’actuació urgent i contundent de les autoritats polítiques i esportives per que els agressors siguin apartats de la competició esportiva i rebin les sancions que contemplen els reglaments i la llei.
Davants els lamentables i rebutjables incidents esdevinguts el dissabte dia 10 de gener de 2009 durant el partit de futbol de Tercera Territorial entre el Club Atlètic Rosario Central i el Club Bada Bing a on diferents jugadors i directius varen ser brutalment agredits en un acte amb connotacions xenòfobes les Sectorials d’Activitat Física i Esports i Immigració de Convergència Democràtica de Catalunya volen fer públic el seu rebuig a aquest acte que va en contra tant del sentiment de respecte i d’acollida que conformen els trets històrics del poble català com dels valors inherents de l‘esport.
També volen deixar clar que fets rebutjables i sancionables com aquests són excepcionals donat que l’esport català ha gaudit sempre d’una extraordinària salut democràtica i ha estat impregnat d’un gran sentiment solidari. Alhora des de les dues Sectorials demanem l’actuació urgent i contundent de les autoritats polítiques i esportives per que els agressors siguin apartats de la competició esportiva i rebin les sancions que contemplen els reglaments i la llei.
dimarts, de gener 13, 2009
El Club Rosario Central Catalunya es reuneix amb Àngel Colom i Meritxell Borràs. CiU porta el cas al Parlament
Barcelona / Seu Nacional de CDC Redacció
Dilluns, 12 de gener, a les 13h. el President del Secretariat d'Immigració de CDC, Àngel Colom, i la diputada i Secretària d'àmbit Meritxell Borràs, han rebut un representant del Club Rosario Central Catalunya, per seguir el desenvolupament dels fets posteriors a les agressions racistes que els jugadors d'aquest club esportiu varen ser objecte dissabte passat, dia 10, al vespre, i de les quals NousCatalans n'informava ja el diumenge al matí, en primícia informativa, que després han seguit la majoria dels principals mitjans informatius catalans. Avui, dimarts, dia 13, les Sectorials d'Immigració i d'Esports de CDC faran pública una Declaració de condemna d'aquets fets clarament racistes, reclamant també l'expulsió del club agressor, el Bada Bing, de la Lliga de futbol tercera territorial. (A tall d'anècdota, el nom d'aquest club violent i racista és el mateix nom de l'espai on, en la serie televisiva "Los Soprano", es reuneixen els mafiosos...nom, per tant, gens casual). A l'esmentada reunió, els representants de CDC han expressat la seva solidaritat i el ple suport de Convergència al Club Rosario Central Catalunya; i, a més, s'han compromès a entrar una sèrie d'iniciatives al Parlament de Catalunya, algunes de les quals (tal com n'informem a continuació) ja han entrat al registre del Parlament durant la tarda d'aquest dillns, dia 12 de gener. La diputada Borràs preveu altres iniciatives de les que informarem properament. També el President de l Sectorial d'Esports i senador, Josep Maldonado, n'informava aquest mateix dilluns al Secretariat de l'esmentada Sectorial. CDC, considera que els fets són d'una extrema gravetat i s'espera que els culpable compareguin aviat davant de la justícia.
CiU ha presentat una bateria de preguntes per aclarir "els motius pels quals els Mossos d’Esquadra no van acudir a la crida reiterada d’un equip de futbol del grup 17 de tercera territorial, davant les amenaces de l’equip rival, que van acabar en greus agressions". El partit entre el Rosario Central i el Bada Bing va finalitzar abans d'hora amb deu ferits de l'equip format per esportistes argentins a causa de les agressions de l'altre conjunt, format per membres dels Boixos Nois.
La diputada convergent, Elena Ribera, ha indicat que sembla evident la "inacció" dels Mossos d’Esquadra i la "manca d’atenció" de la Federació catalana als advertiments i sol·licituds de protecció de l’equip del Rosario Central, "més tenint en compte els antecedents violents de l’equip del Bada Bing". Ribera ha preguntat al Govern "des de quin moment van tenir demanda d’actuació els Mossos d’Esquadra o si és veritat que la Federació catalana de Futbol va posar en coneixement dels Mossos la perillositat de l’encontre".
Ribera ha demanat "per quin motiu no es va donar protecció als integrants de l’equip El Rosario Central; per què no van acudir els mossos d’esquadra al camp de futbol quan el president de l’equip Rosario Central els va demanar ajut per les amenaces que estaven rebent els seus jugadors i per què no van acudir ni tan sols en el moment en què aquestes agressions ja eren una realitat".
La diputada de CiU s'ha preguntat "per què hi van anar les ambulàncies, però en canvi els Mossos d’esquadra no es van presentar i si creu el Govern que la resposta adequada era traslladar la sol·licitud d’atenció a la guàrdia urbana".
Per la seva banda, en un comunicat, la Policia catalana ha indicat que "el Cos de Mossos d’Esquadra no va rebre anteriorment al partit cap informació o avís per part de la Federació Catalana de Futbol que alertés del risc que suposava aquest encontre esportiu. Per tant, no s’havia previst cap mena de dispositiu de seguretat especial al camp de joc".
Dilluns, 12 de gener, a les 13h. el President del Secretariat d'Immigració de CDC, Àngel Colom, i la diputada i Secretària d'àmbit Meritxell Borràs, han rebut un representant del Club Rosario Central Catalunya, per seguir el desenvolupament dels fets posteriors a les agressions racistes que els jugadors d'aquest club esportiu varen ser objecte dissabte passat, dia 10, al vespre, i de les quals NousCatalans n'informava ja el diumenge al matí, en primícia informativa, que després han seguit la majoria dels principals mitjans informatius catalans. Avui, dimarts, dia 13, les Sectorials d'Immigració i d'Esports de CDC faran pública una Declaració de condemna d'aquets fets clarament racistes, reclamant també l'expulsió del club agressor, el Bada Bing, de la Lliga de futbol tercera territorial. (A tall d'anècdota, el nom d'aquest club violent i racista és el mateix nom de l'espai on, en la serie televisiva "Los Soprano", es reuneixen els mafiosos...nom, per tant, gens casual). A l'esmentada reunió, els representants de CDC han expressat la seva solidaritat i el ple suport de Convergència al Club Rosario Central Catalunya; i, a més, s'han compromès a entrar una sèrie d'iniciatives al Parlament de Catalunya, algunes de les quals (tal com n'informem a continuació) ja han entrat al registre del Parlament durant la tarda d'aquest dillns, dia 12 de gener. La diputada Borràs preveu altres iniciatives de les que informarem properament. També el President de l Sectorial d'Esports i senador, Josep Maldonado, n'informava aquest mateix dilluns al Secretariat de l'esmentada Sectorial. CDC, considera que els fets són d'una extrema gravetat i s'espera que els culpable compareguin aviat davant de la justícia.
CiU ha presentat una bateria de preguntes per aclarir "els motius pels quals els Mossos d’Esquadra no van acudir a la crida reiterada d’un equip de futbol del grup 17 de tercera territorial, davant les amenaces de l’equip rival, que van acabar en greus agressions". El partit entre el Rosario Central i el Bada Bing va finalitzar abans d'hora amb deu ferits de l'equip format per esportistes argentins a causa de les agressions de l'altre conjunt, format per membres dels Boixos Nois.
La diputada convergent, Elena Ribera, ha indicat que sembla evident la "inacció" dels Mossos d’Esquadra i la "manca d’atenció" de la Federació catalana als advertiments i sol·licituds de protecció de l’equip del Rosario Central, "més tenint en compte els antecedents violents de l’equip del Bada Bing". Ribera ha preguntat al Govern "des de quin moment van tenir demanda d’actuació els Mossos d’Esquadra o si és veritat que la Federació catalana de Futbol va posar en coneixement dels Mossos la perillositat de l’encontre".
Ribera ha demanat "per quin motiu no es va donar protecció als integrants de l’equip El Rosario Central; per què no van acudir els mossos d’esquadra al camp de futbol quan el president de l’equip Rosario Central els va demanar ajut per les amenaces que estaven rebent els seus jugadors i per què no van acudir ni tan sols en el moment en què aquestes agressions ja eren una realitat".
La diputada de CiU s'ha preguntat "per què hi van anar les ambulàncies, però en canvi els Mossos d’esquadra no es van presentar i si creu el Govern que la resposta adequada era traslladar la sol·licitud d’atenció a la guàrdia urbana".
Per la seva banda, en un comunicat, la Policia catalana ha indicat que "el Cos de Mossos d’Esquadra no va rebre anteriorment al partit cap informació o avís per part de la Federació Catalana de Futbol que alertés del risc que suposava aquest encontre esportiu. Per tant, no s’havia previst cap mena de dispositiu de seguretat especial al camp de joc".
19.12.2008
Artur Mas delega la signatura del Pacte Nacional d’Immigració perquè no és un acord complert
18.12.2008
CiU afirma que la seva voluntat és poder signar el Pacte Nacional per a la Immigració i demana a la Generalitat un esforç per llimar serrells que encara queden pendents
15.11.2008
Xavier Trias i Àngel Colom presenten el nou Secretariat d’Immigració de la Federació de CDC de Barcelona
Gestionar els fluxos migratoris i promoure la integració de la immigració han esdevingut reptes de les societats europees més avançades. Catalunya no s’escapa d’aquesta realitat. El progrés econòmic i social del nostre país ens ha convertit, una vegada més, en terra d’acollida de persones que venen a cercar un futur millor, per a ells i per a les seves famílies. Aquest fenomen, carregat d’oportunitats per a tots, també incorpora notables riscos. Oportunitats com ara un major creixement econòmic, una major obertura de la societat catalana a la diversitat del mon i un rejoveniment del país. Riscos, per a la cohesió social i una identitat nacional mancada d’Estat propi.
En aquest sentit, Catalunya necessita poder disposar dels instruments que ens permetin desenvolupar una activa política de gestió dels fluxos migratoris i alhora promoure una via catalana d’integració d’aquesta immigració. La gestió dels fluxos migratoris de Catalunya hauria de correspondre al Govern de Catalunya, basant-se en les demandes de les empreses i les famílies, de manera flexible i àgil, superant l’actual nivell de burocratització ineficaç i en col·laboració amb els agents socials.
La via catalana per a la integració de la immigració passa per promoure programes d’acollida, orientats al coneixement de la llengua i de la societat de Catalunya , assumir per part de tothom clarament els drets i els deures dels nous catalans i contemplar l’accés a l’Estat del Benestar en les mateixes condicions per a les persones immigrades que la resta de ciutadans.
Escriu-nos a sectorials@convergencia.org, truca’ns al 93 236 31 00 (ext. 3469) o visita’ns i ajuda’ns a construir la Catalunya del futur!
Artur Mas delega la signatura del Pacte Nacional d’Immigració perquè no és un acord complert
18.12.2008
CiU afirma que la seva voluntat és poder signar el Pacte Nacional per a la Immigració i demana a la Generalitat un esforç per llimar serrells que encara queden pendents
15.11.2008
Xavier Trias i Àngel Colom presenten el nou Secretariat d’Immigració de la Federació de CDC de Barcelona
Gestionar els fluxos migratoris i promoure la integració de la immigració han esdevingut reptes de les societats europees més avançades. Catalunya no s’escapa d’aquesta realitat. El progrés econòmic i social del nostre país ens ha convertit, una vegada més, en terra d’acollida de persones que venen a cercar un futur millor, per a ells i per a les seves famílies. Aquest fenomen, carregat d’oportunitats per a tots, també incorpora notables riscos. Oportunitats com ara un major creixement econòmic, una major obertura de la societat catalana a la diversitat del mon i un rejoveniment del país. Riscos, per a la cohesió social i una identitat nacional mancada d’Estat propi.
En aquest sentit, Catalunya necessita poder disposar dels instruments que ens permetin desenvolupar una activa política de gestió dels fluxos migratoris i alhora promoure una via catalana d’integració d’aquesta immigració. La gestió dels fluxos migratoris de Catalunya hauria de correspondre al Govern de Catalunya, basant-se en les demandes de les empreses i les famílies, de manera flexible i àgil, superant l’actual nivell de burocratització ineficaç i en col·laboració amb els agents socials.
La via catalana per a la integració de la immigració passa per promoure programes d’acollida, orientats al coneixement de la llengua i de la societat de Catalunya , assumir per part de tothom clarament els drets i els deures dels nous catalans i contemplar l’accés a l’Estat del Benestar en les mateixes condicions per a les persones immigrades que la resta de ciutadans.
Escriu-nos a sectorials@convergencia.org, truca’ns al 93 236 31 00 (ext. 3469) o visita’ns i ajuda’ns a construir la Catalunya del futur!
dilluns, de gener 12, 2009
CDC té com a objectius:
Convergència Democràtica de Catalunya és un partit polític nacionalista català, democràtic, humanista i progressista, que té com a eix de la seva filosofia política el desenvolupament integral i el benestar de les persones i que pretén assolir una societat justa, solidària i lliure.
CDC té com a objectius:
· Potenciar la identitat de Catalunya per assolir i desenvolupar la plena sobirania nacional.
· Contribuir a l'aprofundiment i la creació d'espais polítics, culturals, socials i lingüístics comuns, en l'àmbit territorial dels Països Catalans, tot respectant l'actual idiosincràsia d'aquests pobles.
· Donar a conèixer la realitat política, cultural, social i econòmica de Catalunya i incrementar les relacions amb els altres pobles d'Europa i el món.
· La defensa de les llibertats individuals i col·lectives, i contribuir a enfortir i consolidar les formes de govern democràtiques.
· La justícia social i la solidaritat entre les persones i els pobles, que ha d'assegurar a tots els ciutadans i ciutadanes unes condicions dignes de vida i un repartiment equitatiu de la riquesa.
· Vertebrar una societat amb una economia productiva i competitiva sostenible que incentivi l'esforç i la creativitat per generar riquesa i treball i que permeti la consolidació i el creixement de l'estat del benestar.
· La protecció de la família, en el seu sentit més ampli, com a nucli bàsic de convivència i solidaritat i com a eina de transmissió de valors, d'esperit cívic i desenvolupament integral dels seus membres.
· La pau i el desenvolupament social, econòmic i sostenible al món i l'eradicació de la pobresa.
· La integració dels i de les immigrants en la nostra comunitat nacional, des del respecte recíproc i sense discriminació per qualsevol condició o circumstància personal o social, rebutjant qualsevol forma de racisme i xenofòbia. Aquesta integració i l'aportació de persones procedents d'altres cultures ha estat i és un fet històric positiu que enforteix democràticament el nostre país.
· La protecció i millora del medi natural que faci possible un creixement sostenible i que preservi aquest patrimoni per a les generacions futures.
· Reconèixer el caràcter fonamental del compromís de la societat civil catalana en la construcció del país i potenciar-lo, així com el paper de noves formes de participació democràtica, perquè s'afavoreixi una relació més oberta i de diàleg i comunicació permanent entre la ciutadania i les institucions, involucrant-la en la presa de decisions.
CDC té com a objectius:
· Potenciar la identitat de Catalunya per assolir i desenvolupar la plena sobirania nacional.
· Contribuir a l'aprofundiment i la creació d'espais polítics, culturals, socials i lingüístics comuns, en l'àmbit territorial dels Països Catalans, tot respectant l'actual idiosincràsia d'aquests pobles.
· Donar a conèixer la realitat política, cultural, social i econòmica de Catalunya i incrementar les relacions amb els altres pobles d'Europa i el món.
· La defensa de les llibertats individuals i col·lectives, i contribuir a enfortir i consolidar les formes de govern democràtiques.
· La justícia social i la solidaritat entre les persones i els pobles, que ha d'assegurar a tots els ciutadans i ciutadanes unes condicions dignes de vida i un repartiment equitatiu de la riquesa.
· Vertebrar una societat amb una economia productiva i competitiva sostenible que incentivi l'esforç i la creativitat per generar riquesa i treball i que permeti la consolidació i el creixement de l'estat del benestar.
· La protecció de la família, en el seu sentit més ampli, com a nucli bàsic de convivència i solidaritat i com a eina de transmissió de valors, d'esperit cívic i desenvolupament integral dels seus membres.
· La pau i el desenvolupament social, econòmic i sostenible al món i l'eradicació de la pobresa.
· La integració dels i de les immigrants en la nostra comunitat nacional, des del respecte recíproc i sense discriminació per qualsevol condició o circumstància personal o social, rebutjant qualsevol forma de racisme i xenofòbia. Aquesta integració i l'aportació de persones procedents d'altres cultures ha estat i és un fet històric positiu que enforteix democràticament el nostre país.
· La protecció i millora del medi natural que faci possible un creixement sostenible i que preservi aquest patrimoni per a les generacions futures.
· Reconèixer el caràcter fonamental del compromís de la societat civil catalana en la construcció del país i potenciar-lo, així com el paper de noves formes de participació democràtica, perquè s'afavoreixi una relació més oberta i de diàleg i comunicació permanent entre la ciutadania i les institucions, involucrant-la en la presa de decisions.
dimecres, de gener 07, 2009
“La carta de CiU als tres reis del tripartit és que tirin enrere els increments desorbitats dels preus públics”
Artur Mas:
El líder nacionalista reclama que els transports, els peatges, la llum, l’aigua i la resta de tarifes només s’apugin en el mateix grau en que ho faci l’IPC
El president de Convergència i Unió, Artur Mas, ha explicat aquest matí que “la carta de CiU als reis del tripartit és que facin marxa enrere dels increments desorbitats dels preus públics”, molt per sobre de l’alça dels preus, que rondarà el 2%. Mas ha anunciat que CiU “portarà al Parlament una iniciativa per a que els increments dels preus dels serveis bàsics només siguin com a màxim equivalents a l’IPC”. Paral·lament, CiU realitzarà una campanya a tot Catalunya denunciant aquestes apujades, que per a l’abonament integrat T10 als transports de la zona metropolitana ha estat del 6,9%, un 4,6% als peatges, un 8,9% l’electricitat i un 7% per l’aigua.
Acompanyat pels parlamentaris Josep Rull i Ramon Espadaler, el líder nacionalista ha subratllat que “no demanem coses impossibles, com que es redueixin els preus, perquè seria fer demagògia”. Mas ha constatat que “la debilitat negociadora del tripartit amb el govern socialista espanyol fa que aquest posi menys diners, i que els increments s’acabin repercutint a sobre de la gent”. “Els governs socialistes de Catalunya i de Madrid demostren una manifesta insensibilitat respecte la gent que pateix la crisi”, ha afegit.
Govern dèbil, increments desorbitats
El diputat Josep Rull ha assenyalat que “la Generalitat no té problema en decidir un increment del 6,9% a la T10, però és incapaç de fer que el govern central compleixi els seus compromisos”. Rull ha explicat que l’aportació de l’Estat al contracte-programa de l’Autoritat Metropolitana del Transport ha passat del 36% entre 1998 i 2001, al 24% al 2007-2008.
Rull ha deixat clar que “es torna a incomplir l’acord del grup de treball de peatges de no repercutir en cap cas als usuaris els increments de l’IVA de les autopistes”, un incompliment que s’estén al pacte del Tinell, que va donar origen al tripartit, i als programes electorals amb que els partits que recolzen aquest govern es van presentar a les eleccions.
Per la seva banda, Ramon Espadaler ha deixat clar que “ni les famílies, ni les persones grans, ni els estudiants ni les persones dependents son els beneficiaris dels pressupostos de la Generalitat. Espadaler ha detallat que s’han congelat els ajuts per a famílies amb fills, cosa que vol dir que amb la inflació aquestes quantitats perdran valor; que els complements a les pensions de viduïtat han passat de 44 a 45 euros al mes; la inversió en residències per a gent gran ha disminuït un 25%, i que els ajuts per a adaptar les cases de persones dependents han passat de 15.000 a només 9.000 beneficiaris; les beques s’han reduït un 10,3%; ha augmentat la partida per a estudis i treballs tècnics per al sector públic, però no n’hi ha cap per a desenvolupar el Pacte Nacional per a la Recerca subscrit recentment.
Barcelona, 7 de gener de 2009.
El líder nacionalista reclama que els transports, els peatges, la llum, l’aigua i la resta de tarifes només s’apugin en el mateix grau en que ho faci l’IPC
El president de Convergència i Unió, Artur Mas, ha explicat aquest matí que “la carta de CiU als reis del tripartit és que facin marxa enrere dels increments desorbitats dels preus públics”, molt per sobre de l’alça dels preus, que rondarà el 2%. Mas ha anunciat que CiU “portarà al Parlament una iniciativa per a que els increments dels preus dels serveis bàsics només siguin com a màxim equivalents a l’IPC”. Paral·lament, CiU realitzarà una campanya a tot Catalunya denunciant aquestes apujades, que per a l’abonament integrat T10 als transports de la zona metropolitana ha estat del 6,9%, un 4,6% als peatges, un 8,9% l’electricitat i un 7% per l’aigua.
Acompanyat pels parlamentaris Josep Rull i Ramon Espadaler, el líder nacionalista ha subratllat que “no demanem coses impossibles, com que es redueixin els preus, perquè seria fer demagògia”. Mas ha constatat que “la debilitat negociadora del tripartit amb el govern socialista espanyol fa que aquest posi menys diners, i que els increments s’acabin repercutint a sobre de la gent”. “Els governs socialistes de Catalunya i de Madrid demostren una manifesta insensibilitat respecte la gent que pateix la crisi”, ha afegit.
Govern dèbil, increments desorbitats
El diputat Josep Rull ha assenyalat que “la Generalitat no té problema en decidir un increment del 6,9% a la T10, però és incapaç de fer que el govern central compleixi els seus compromisos”. Rull ha explicat que l’aportació de l’Estat al contracte-programa de l’Autoritat Metropolitana del Transport ha passat del 36% entre 1998 i 2001, al 24% al 2007-2008.
Rull ha deixat clar que “es torna a incomplir l’acord del grup de treball de peatges de no repercutir en cap cas als usuaris els increments de l’IVA de les autopistes”, un incompliment que s’estén al pacte del Tinell, que va donar origen al tripartit, i als programes electorals amb que els partits que recolzen aquest govern es van presentar a les eleccions.
Per la seva banda, Ramon Espadaler ha deixat clar que “ni les famílies, ni les persones grans, ni els estudiants ni les persones dependents son els beneficiaris dels pressupostos de la Generalitat. Espadaler ha detallat que s’han congelat els ajuts per a famílies amb fills, cosa que vol dir que amb la inflació aquestes quantitats perdran valor; que els complements a les pensions de viduïtat han passat de 44 a 45 euros al mes; la inversió en residències per a gent gran ha disminuït un 25%, i que els ajuts per a adaptar les cases de persones dependents han passat de 15.000 a només 9.000 beneficiaris; les beques s’han reduït un 10,3%; ha augmentat la partida per a estudis i treballs tècnics per al sector públic, però no n’hi ha cap per a desenvolupar el Pacte Nacional per a la Recerca subscrit recentment.
Barcelona, 7 de gener de 2009.
divendres, de gener 02, 2009
Pregàries d'un bon català
ORACIÓ A LA MARE DE DÉU DE L'EMPENTA
Mare de Déu mitjancera,
feu que tots els catalans,
tant polítics com votants,
tinguem molta més trempera.
I que a les properes eleccions
el Pesoe i el Pepé
perdin tots els seus escons
o quasi tots, pel nostre bé.
A Madrid, els aeroports.
I els papers, a Salamanca.
I si aquí no ens fotem forts
no tindrem ni la Petanca.
Si volíem TGV,
esperar quinze anys és massa.
I ara, a més, fot-hi calers
perquè si no pel Prat no passa!
A Madrid, els cinturons
i autopistes gratuïtes.
Aquí paga per collons,
que qui es queixa és victimista.
Sobre Piqué i Maragall
hi ha l'Aznar i el Zapatero:
un falangista al capdavall
i un aspirant a torero.
Estem cecs si no veiem
que ens estafen cada dia
i si a més va i els votem,
som masoques, jo et diria.
Mig milió de signatures
reclamàven seleccions.
¿Catalanes? ¡Mano dura!
¡Viva España y de las JONS!
Aquí estem cosits a impostos
i allà ténen subvencions.
Ens munyeixen ben ansiosos,
ens exprémen fins al fons.
I menteixen i ens insulten
Razón, COPE i ABC.
Si a Madrid així s'ho munten
no hi tindrem mai res a fer.
I a l'Espanya imperialista,
la que ens buida la cartera,
per si ens queda poca vista
han fet una gran bandera.
L'any 2009 en farà trenta quatre
que esperem tornar a ser grans.
Mare de Déu de l'Empenta,
empenyeu els catalans!
Mare de Déu mitjancera,
feu que tots els catalans,
tant polítics com votants,
tinguem molta més trempera.
I que a les properes eleccions
el Pesoe i el Pepé
perdin tots els seus escons
o quasi tots, pel nostre bé.
A Madrid, els aeroports.
I els papers, a Salamanca.
I si aquí no ens fotem forts
no tindrem ni la Petanca.
Si volíem TGV,
esperar quinze anys és massa.
I ara, a més, fot-hi calers
perquè si no pel Prat no passa!
A Madrid, els cinturons
i autopistes gratuïtes.
Aquí paga per collons,
que qui es queixa és victimista.
Sobre Piqué i Maragall
hi ha l'Aznar i el Zapatero:
un falangista al capdavall
i un aspirant a torero.
Estem cecs si no veiem
que ens estafen cada dia
i si a més va i els votem,
som masoques, jo et diria.
Mig milió de signatures
reclamàven seleccions.
¿Catalanes? ¡Mano dura!
¡Viva España y de las JONS!
Aquí estem cosits a impostos
i allà ténen subvencions.
Ens munyeixen ben ansiosos,
ens exprémen fins al fons.
I menteixen i ens insulten
Razón, COPE i ABC.
Si a Madrid així s'ho munten
no hi tindrem mai res a fer.
I a l'Espanya imperialista,
la que ens buida la cartera,
per si ens queda poca vista
han fet una gran bandera.
L'any 2009 en farà trenta quatre
que esperem tornar a ser grans.
Mare de Déu de l'Empenta,
empenyeu els catalans!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)