estimació de vot en les autonòmiques

Baròmetre preelectoral | estimació de vot en les autonòmiques
CiU albira la majoria absoluta en un 28-N que guanyarà l'abstencióEl PP supera Esquerra, ICV cau, Ciutadans es manté i Laporta podria obtenir dos diputats
Mas pot aconseguir entre 63 i 65 escons i doblar així el PSC, que retrocedeix fins a 30 o 31
Dilluns, 4 de octubre del 2010 CARLES COLS

Artur Mas vencerà en les pròximes eleccions autonòmiques del 28-N amb una autoritat de la qual ni tan sols va poder presumir Jordi Pujol durant els 11 anys que va governar amb majoria absoluta. Mas -segons el Baròmetre Preelectoral de GESOP per a EL PERIÓDICO- podrà governar amb comoditat els pròxims quatre anys perquè, dels 135 diputats del Parlament, entre 63 i 65 seran de la federació nacionalista que ell lidera. El cap de l'oposició serà l'actual president, José Montilla, amb la deshonra d'exercir la seva nova tasca amb el grup parlamentari més petit de la història del PSC: 30 o 31 escons. CiU tindria així més del doble de diputats que el seu gran rival. Aquest trofeu no el té Pujol a les seves vitrines. Si el 28-N fos un gran premi d'automobilisme, Montilla seria avui un pilot doblat, però no tant per la velocitat punta de Mas, sinó perquè l'abstenció (51% o 52%) amenaça de posar sobre la taula, passades les eleccions, el debat de l'orfandat política que semblen patir bona part dels catalans que no aniran a votar.


Més informacióL'atur es manté com la primera preocupació Mas obté el doble de suports que Montilla en el cara a cara El concert uneix els catalans i la meitat volen ja un referèndum Pocs canvis a la vista al mapa electoral Tags: Política Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 04 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
PDF .PDF Catalunya veu a l'horitzó una nova etapa política, el retorn de CiU a la Generalitat, amb totes les conseqüències que això comporta en la política espanyola, però, segons revela el Baròmetre Preelectoral d'EL PERIÓDICO, no sembla que el canvi de cicle sigui fruit d'una onada d'entusiasme filoconvergent. La nota que mereix CiU com a oposició per part dels enquestats és un suspens (4,8). Més bona, evidentment, que la que mereix la gestió del tripartit (4,4). És més, el sondeig conclou, efectivament, que Mas podrà governar gairebé amb majoria absoluta, però de l'anàlisi dels resultats també es dedueix que el líder de CiU es beneficiarà de la incapacitat de l'independentisme català, d'una banda, i de l'espanyolisme més clar, de l'altra, per anar a les eleccions sense divisions.

EL PP, NOVA TERCERA FORÇA / Esquerra, actualment tercera força política del Parlament, passarà a ser la quarta en favor del PP. El seu daltabaix és notable. De 21 escons pot passar a 12 o 13, una sagnia que serà doblement amarga si, com apunta el baròmetre, Joan Laporta aconsegueix dos diputats en la pròxima legislatura. Reagrupament serà força extraparlamentària, així que quedarà en l'aire la incògnita de quin pes real podrien tenir els secessionistes si no estiguessin barallats.

Ciutadans resistirà, segons sembla, la irrupció de rivals que concorren a les eleccions amb un catàleg d'ofertes no gaire diferents del que ofereix Albert Rivera. Ni UPD (que el cap de setmana passat, per cert, va elegir Antonio Robles com a cap de llista) ni Montserrat Nebrera rellevaran Ciutadans al Parlament, però probablement tampoc permetran créixer a Rivera. L'enquesta, per cert, descarta l'entrada de la xenofòbia de Plataforma per Catalunya al Parlament.

UN RIVAL ESMUNYEDÍS / Primer resum: CiU guanyarà còmodament el

28-N perquè té un electorat molt fidel (82,1%), perquè els seus rivals semblen haver decebut les seves respectives parròquies (ICV tenia al juny una fidelitat del 60% i ara la té del 31,4% i, per aquesta raó, podria retrocedir fins a tres diputats), perquè l'operació neteja que Joan Puigcercós va emprendre a Esquerra la purgarà a les urnes i, també, perquè Mas, si es tractés de lluita grecoromana, s'ha revelat com un rival hàbilment esmunyedís.

¿Per què? Doncs perquè, en primer lloc, el líder de CiU consolida la seva victòria en tots els segments d'edat, en poblacions petites, mitjanes o grans, entre homes i dones, entre gent sense estudis i entre universitaris... No deixa a Montilla ni un terreny per cultivar. En segon lloc, desperta poca animadversió entre els simpatitzants dels seus contrincants. És immune, sembla, a les campanyes basades en la por. Una quarta part dels enquestats que el 2006 van votar Esquerra voldria que Puigcercós fos el pròxim president, ¡però una altra quarta part voldria que fos Mas! En el cas del PSC, gairebé una tercera part (31,3%) dels que van votar a Montilla el 2006 preferiria veure ara el líder de CiU com a cap del Govern.

No és, per a desesperació del PSC, només una qüestió de preferències. El Baròmetre Preelectoral, dins sempre d'un context d'una enorme abstenció, prediu importants transvasaments de vots en benefici de la federació nacionalista. CiU gairebé no pateix fugues i, al mateix temps, potser acabarà recollint a les seves xarxes i per aquest ordre importants bosses de vots socialistes, populars i republicans. Més transversal, gairebé impossible, i a més en un moment en què judicialment han rebrotat les estranyes relacions entre el saquejador Fèlix Millet i Convergència. El lleu descens de CiU respecte a l'anterior baròmetre en vot directe (del 32,3% al juny al 29,5% ara) es podria entendre, potser, com un càstig per aquesta qüestió, però en qualsevol cas no permet remuntar al PSC, ja que perd dos dècimes des del juny.

A l'hora de buscar culpables dels seus mals, els socialistes, segons l'enquesta, sempre podran mirar al PSOE. José Luis Rodríguez Zapatero suspèn en nota a Catalunya (3,7), igual que ho fa Mariano Rajoy (2,7), però almenys els simpatitzants populars aproven el seu líder a Catalunya. Zapatero no aprova ni entre els afins al PSC (4,7). La conseqüència no és només que el líder del PSOE potser és un llast per a Montilla de cara al 28-N, sinó que, extrapolats a les eleccions generals, els resultats de l'enquesta pronostiquen que el PSC veurà minvar pròximament la seva representació al Congrés de 25 a 17 diputats, mentre que CiU creixerà un 50%, de 10 a 15.