Article sobre el nou Codi de Família

Us recomano la lectura d’aquest article de Pilar Rahola, publicat diumenge a La Vanguardia. Val la pena llegir-lo, tot i que el seu titular pugui despistar.

Tu papá es el pizzero

Lo sé. El título es una provocación. Y, como toda provocación, una mera caricatura del tema que se va a tratar. Pero también tiene la virtud de poner sobre la mesa el absurdo al que se puede llegar cuando el rizo de una ley chapotea burdamente en el territorio frágil de la intimidad. Hablo del redactado del nuevo Código de Familia que la consellera Tura ha presentado estos días. En él, y más allá de algunas buenas reformas, encontramos unos peculiares redactados que intentan legislar alegremente el comedor de casa. Veamos las tres perlas de este código que nace con vocación progresista, pero cuya intención resulta harto reaccionaria.

Primera perla: se mantiene la mención a la “fidelidad” como obligación matrimonial. Ello ya existía en el redactado del código anterior, pero a ninguna preclara mente progresostenible se le ha ocurrido pensar que la “fidelidad” es una cuestión que forma parte del pacto de convivencia de cada cual, y que las leyes no tienen que entrar en el lecho de la gente. Es decir, este nuevo código no ha caído en la cuenta de que la fidelidad no es una cuestión legal. Es una estricta cuestión íntima. Y lejos de suprimir tamaña antigualla, la han mantenido. La segunda perla es mucho más grave, porque afecta al territorio sensible de la relación entre padres e hijos. Dice el artículo 235-49 de este nuevo redactado que los padres adoptantes tiene la obligación de decir a sus hijos que son adoptados, y hacerlo, en cualquier caso, antes de los 12. Es decir, este nuevo código tiene la pretensión de entrar en el ámbito privado de la relación padres-hijos y exigir a los padres el qué y el cuándo tienen que dar una información familiar. Entonces, ¿por qué quedarnos en los hijos adoptivos? ¿Y si el niño no es hijo biológico del señor con bigote que se sienta a la mesa, y ejerce de padre, sino del robusto pizzero? ¿El código exigirá a los padres claridad en la materia? ¿Qué diferencia hay entre el “niño, naciste en Siberia” y el “niño, naciste del butanero”? Y, puestos a plantear absurdos declarativos, cuya capacidad de imposición es tan nula como su efectividad, ¿por qué se queda ahí la cosa? ¿Por qué nuestros preclaros legisladores no se plantean obligar a dar otras informaciones sensibles, de las muchas que la imaginación permite?

Las dos respuestas que hasta ahora he oído resultan esperpénticas. Una asegura que esto es meramente declarativo, que no sirve de nada, y que nadie pondrá un policía a preguntar a los niños. Entonces, ¿por qué llenar el código de declaraciones retóricas y estériles? Y la segunda respuesta habla de los derechos de la infancia, y ahí el terreno se vuelve resbaladizo. Los padres tienen la obligación de amar y proteger a sus hijos, pero la manera como los educan es decisión suya y, más allá de los consejos psicológicos, tienen el derecho de que nadie les diga qué tienen que decir a sus hijos. Puestos a inmiscuirse groseramente en el comedor de casa, ¿por qué el código no legisla también lo que tienen que comer, o leer? Situar, además, la edad tan vulnerable de los 12 años como límite legal para esa información sensible es una barbaridad psicológica que cualquier experto abominaría.

Finalmente, nuestros estimados políticos también incluyen que es obligatorio repartir las tareas domésticas. Es decir, ponen en un texto legal la obligatoriedad del lavar, el planchar, etcétera. No entiendo el motivo por el que, puestos a obligar, no incluyen la obligatoriedad del placer conyugal. Por supuesto, es necesario que los hombres compartan las necesidades domésticas. Pero convertirlo en ley es una sandez, primero porque es otra declaración retórica, y segundo porque las leyes no deben legislar el pacto de convivencia de cada cual.Sumadas las tres perlas, lo que queda es un tufillo progre-moralista que trata a los ciudadanos como seres inmaduros que no saben gobernar el comedor de casa. Si este código lo hubiera redactado algún colectivo religioso, tendríamos pancartas en la calle. Pero lo redacta la progresía, y su latosa injerencia en el comedor de casa se convierte en un bien solidario. Y es que no hay nadie con más vocación sacerdotal que un progresista dogmático.

Pilar Rahola

Després de 50 anys cal una llei CatalanA per al ter

La realitat del país a tots nivells i del riu Ter i de la seva conca en particular han canviat molt en aquests 50 anys que fa que està en vigor la llei que regula el transvasament
RICARD FONT Que ara no se senti a parlar tant d'escassetat d'aigua o de sequera no hauria de significar que ja no cal posar sobre la taula els problemes de la Conca del Ter i la necessitat de solucionar-los. Amb serenor, però recollint el clam de molta gent i moltes institucions que demanden que hi ha una altra manera de ser solidaris des del punt de vista hídric, és el moment de redactar una llei nova de transvasament i un Pla Integral de protecció de la Conca del Ter.
El Grup de CiU al Parlament ha demanat al Govern que presenti al Parlament un projecte de llei de transvasament de recursos hídrics del riu Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona on es reconegui la contribució i paper fonamental que ha fet el riu Ter i la seva conca al desenvolupament social i econòmic de gran part de Catalunya i la seva població i en què es determini entre altres aspectes: a) la previsió i les condicions autoritzades de transvasament de recursos hídrics que incloguin la fixació dels cabals ecològics mínims; b) la determinació de les condicions tècniques i ambientals del transvasament; c) la concreció de la destinació del cabal transvasat; d) la determinació de les condicions d'execució i explotació del transvasament; e) un pla econòmic i financer del transvasament; f) un marc de compensacions de caràcter social, econòmic i ambiental per a la conca del Ter, per als seus ciutadans i per a les activitats econòmiques afectades per la disminució del cabal d'aigua; g) la planificació de les reserves hidrològiques per motius ambientals; h) la programació d'inversions per part del Govern de la Generalitat per a la millora i modernització de les zones agrícoles de la conca del Baix Ter, Fluvià i de la Muga, així com per a la recuperació d'aqüífers i per la millora de l'abastament d'aigua de boca per als municipis de la Conca del Ter; i) el compromís de l'elaboració i execució d'un Pla Integral de protecció de la Conca del Ter amb concrecions temporals i dotacions econòmiques; la determinació de mecanismes àgils i eficients de seguiment, revisió, i actualització de la llei.
No podem oblidar que el riu Ter, fruit de la regulació del seu cabal i de la derivació constant d'aigua cap a altres conques internes catalanes, es troba sovint en unes condicions ecològiques precàries. Aquest fet, a més de causar un fort impacte social, econòmic, ambiental i paisatgístic, provoca el deteriorament dels aqüífers del Baix Ter i alteracions a l'ecosistema fluvial del riu, que s'evidencien en aspectes com la pèrdua de biodiversitat, l'afavoriment d'espècies al·lòctones, la desaparició dels boscos de ribera, la regressió d'espècies sensibles o escasses.
Bona part d'aquesta situació actual té el seu origen l'11 de maig de 1959 -l'any que ve farà 50 anys- quan va convalidar-se com a llei 15/1959 el decret del Ministeri d'Obres Públiques de 14 de novembre de 1958 que preveia el transvasament d'aigua del Ter a la ciutat de Barcelona i la seva zona d'influència.
La realitat del país a tots nivells i del riu Ter i de la seva conca en particular han canviat molt en aquests 50 anys que fa que està en vigor la llei que regula el transvasament. Les darreres estimacions indiquen que el riu disposa en els darrers anys d'un cabal mitjà de 400 hectòmetres cúbics l'any del qual se'n transvasa aproximadament uns 210 hm3. Això significa que s'ha passat de transvasar 1/3 del cabal anual, en el moment d'aprovació de la llei, a transvasar un 50% del cabal anual en l'actualitat, percentatge que, en situacions de manca important d'aigua, com les que ha viscut Catalunya darrerament, pot arribar a significar que es transvasa fins a un 75% del cabal del Ter. El juliol de 2006 el Govern de la Generalitat va elaborar un Pla de Cabals de Manteniment que preveu el cabal ecològic mínim per al riu Ter. Segons els municipis de la conca del Ter durant el 2007 i els primers 5 mesos de 2008 no s'ha pogut complir aquest mínim. Així, el riu va estar per sota del mínim que marca el pla de cabals de manteniment de la Generalitat 229 dies de tot l'any 2007, o sigui un 64% de l'any.
Cal redactar una nova llei i sobretot un Pla de gestió de conca del Ter, que tingui en compte aspectes nous, com ara l'entrada en funcionament d'un conjunt de noves infraestructures hídriques: noves dessaladores, millor aprofitament dels freàtics a la conca del Llobregat, reutilització d'aigües depurades entre altres i previstes per al 2009. També caldrà tenir present el fet que el govern de l'Estat hagi acceptat estudiar el transvasament d'aigua del Roine a Catalunya per tal de garantir una solució estructural i a llarg termini d'abastament d'aigua per a tot el territori català, tal com ha vingut defensant CiU des de fa temps. Aquestes mesures, conjuntament amb la necessària interconnexió de xarxes d'abastament d'aigua, han de permetre augmentar de manera considerable la capacitat de disposar de nous recursos hídrics per abastir a Barcelona i la seva àrea metropolitana i, per tant, han de possibilitar reconsiderar i racionalitzar l'aportació mitjana del ?transvasament del riu Ter.
La conca del riu Ter és una conca hidrogràfica intracomunitària o interna de Catalunya. Segons l'Estatut de Catalunya correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'aigües que pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries. Correspon per tant al govern de la Generalitat impulsar les mesures de protecció de la conca del Ter. La Generalitat ha d'escoltar la proposta de CiU i presentar un projecte de llei de transvasament de recursos hídrics del riu Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona on es reconegui la contribució i paper fonamental que ha fet el riu Ter i la seva conca al desenvolupament social i econòmic de gran part de Catalunya i la seva població. I ha de requerir al Govern de l'Estat la derogació de la llei preconstitucional d'11 de maig de 1959. És de llei, 50 anys després. Hi tenim dret.

“CiU només signarà pactes nacionals amb el govern si els acords son reals i si els continguts son sòlids”

El líder nacionalista signa el Pacte Nacional per la Innovació i la Recerca amb el president José Montilla, les universitats i els agents socials i econòmics

El president de CiU, Artur Mas, ha advertit aquesta tarda que “CiU només signarà acords amb el govern si els continguts son els que han de ser, i això val per la immigració, per l’educació, les infraestructures, l’habitatge o el finançament”. Mas ha subratllat que “xecs en blanc no en donarem. Es tracta d’arribar a acords que siguin sòlids, amb continguts reals, que tinguem la consciència i la seguretat que serveixen al país. Llavors no tindrem cap problema en arribar a acords que siguin bons per al país, encara que estiguem a la oposició”.

El líder nacionalista ha signat el Pacte Nacional per la Innovació i la Recerca amb el president de la Generalitat, José Montilla, amb qui s’ha reunit a Palau. Tamb´ñe l’han subscrit lles universitats catalanes, centres d’investigació i els agents econòmics i socials. Mas ha manifestat el goig i satisfacció de CiU, com a primera força del Parlament de Catalunya, d’haver arribat a aquest pacte “ampli i transversal” amb el govern, les universitats, patronals i UGT en matèria d’innovació i recerca, “dos prioritats que com a país ens interessen d’una manera especial i en les que hi ha molt terreny per caminar”.

Artur Mas ha recordat que “partíem de posicions molt febles, s’ha anat avançant a empentes i rodolons, i signem aquest pacte en bona part perquè es torna a la via que havia deixat oberta el conseller Mas-Collell en el darrer govern de CiU”. Segons el president de CiU, “intentem donar un missatge a la societat: recerca i innovació son temes de futur, a llarg termini, no serveixen per resoldre els problemes de les empreses i els treballadors a curtíssim termini, però val la pena tenir un itinerari establert, que s’ha de seguir independentment de la fòrmula de govern que hi hagi a Catalunya”. “La societat catalana ha de rebre el missatge potent i clar que hi una política d’innovació traçada, que es seguirà, i sobretot que nosaltres, mentre estiguem a la oposició, vigilarem que es compleixi. Ara cal passar del document al compliment, per la via dels fets”, ha afegit.

Artur Mas ha explicat que “quan s’ha incorporat el conseller Huguet he recordat que ara hi ha d’haver els diners als pressupostos perquè tot això pugui funcionar d’acord amb les expectatives”, i ha recordat que “a més d’això cal fer moltes altres coses: lluita contra la morositat, perquè moltes empreses no s’atreveixen a vendre perquè no saben si cobraran; liquidesa per les empreses, accès al crèdit; lluita contra l’atur; buscar feina per als que l’han perduda, prioritat absoluta”.

“Avui és dia per subratllar una aposta a llarg termini, independentment de les cojuntures polítiques; governi qui governi, la ruta està traçada i el compromís és seguir-lo. A CiU li toca vigilar que això es compleixi, que hi hagi els diners que calen i que tot això arribi al món de l’economia real, de l’economia productiva”, ha conclòs el líder de CiU.



Barcelona, 21 d’octubre de 2008

Artur Mas: "L’única alternativa al tripartit és que CiU tingui una majoria forta"

El líder nacionalista constata que el president José Montilla "es queixa, de tant en tant, de Zapatero però sempre vota al seu costat"

El president de CiU, Artur Mas, ha assenyalat aquest matí a Banyoles que "a CiU hi ha diversitat d'opinions sobre els pactes, em consta, de fa temps, que en Duran Lleida s'inclina pels socialistes, però d'altres dirigents s'inclinen per pactes d'arrel més catalanista, concretament amb Esquerra, i s'han de tenir en compte totes les opinions". Mas ha subratllat que "el que cal recordar és que o CiU te una majoria molt solida, o ni amb els uns ni amb els altres, perquè mentre el tripartit sumi es farà el tripartit". El líder de CiU ha fet aquestes declaracions, des de Banyoles, on ha assistit a un concert de música de cobla en ocasió de la festa major de Sant Martirià.

Artur Mas ha afirmat que "el que cal és que CiU tingui una majoria molt solida, que després li permeti obrir la ronda de negociacions". "Tot això ara és molt prematur, ens hem de centrar en que CiU sigui vista com aquella formació que li pot donar solidesa, lideratge i projecte, solucions per a Catalunya en un moment delicat pel país", ha afegit, "la resta són especulacions".

Segons Mas, "la gent que no vulgui tripartit, que busqui un projecte més sòlid i amb més capacitat de plantar cara als grans poders de Madrid, el que cal és que s'agrupi al voltant de CiU". "Per fer això cal agrupar gent de tota mena, òbviament el nucli dur és CiU, però Convergència seguirà insistint en el projecte de la Casa Gran del catalanisme, perquè creiem que una alternativa potent al tripartit passa per unir el màxim de gent catalanista, que permeti que Catalunya recuperi imatge, lideratge i solucions en un moment que ho necessita", ha continuat.


Pel que fa als pressupostos de l'Estat, Artur Mas ha afirmat que "estem arribant a la conclusió que els dirigents socialistes catalans estan a favor del PSOE". "De tant en tant, el president José Montilla es queixa d'en Rodríguez Zapatero, però, al final, sempre vota al seu costat en lloc de plantar una mica de cara i defensar els interessos de Catalunya", ha constatat.

Banyoles, 20 d’octubre de 2008

XARXA DE MILITANTS DE CONVERGÈNCIA

Benvolguts, benvolgudes,

El proper dilluns 20 d'octubre Convergència estrenarà la xarxa de militants. Aquest serà un nou espai a internet destinat als militants del partit. Un espai personal on cada militant podrà organitzar en una sola pàgina tota la informació que genera el partit i, a més, afegir-hi els continguts d'internet que més li interessin com ara vídeos, notícies de mijtans digitals, feeds de Twitter, etc...

Per saber més sobre aquesta iniciativa podeu consultar http://www.convergencia.cat/intranet.

Diari de Girona

Francesc Ferrer és escollit nou president de CDC a Torroella de Montgrí

TORROELLA DE MONTGRÍ | DDG
Francesc Ferrer Giménez ha estat escollit el nou president de la secció local de Convergència Democràtica de Catalunya a Torroella de Montgrí -l'Estartit. D'aquesta manera, Ferrer, veí de l'Estatit, succeeix en el càrrec a Miquel Quintana. L'elecció es va fer en la darrera assemblea de la secció i va sortir escollit per unanimitat. Entre les seves prioritats, ha manifestat que hi ha la de configurar un projecte sòlid que permeti recuperar l'alcaldia, que CiU va perdre en les darreres eleccions després dels primers quatre anys al govern municipal. El nou president de CDC a Torroella de Montgrí treballa en el sector turístic i és vocal de CiU al consell municipal de l'Estartit.
A més, és membre de diferents associacions i entitats de l'Estartit. Així, forma part de la junta de l'AMPA i del consell escolar del col·legi Portitxol, i es membre de l'associació Medes-Montgrí de teatre i del grup de teatre Penjats pel Teatre de l'Estartit.

A ON ET PORTEN L`ESTARTIT PARLEM-NE

El passat divendres dia 3 d`octubre varem trovar-nos com cada any amb la gent de L`Estartit per comentar com van les coses per el municipi.
Hi ha certa inquientud sobretot en temas com l`EMD ò el Parc Natural, aixì com la seguratat Ciutadana i la aturada drastica de projectes que està visquen l`Estartit malgrat que el LEI es dintre l`Equip de Govern. Va esser el meu primer acte politic com a nou president Local de CDC i la veritat es que amb el caliu de la gent de CDC i de la familia al igual que la bona rebuda per part de la gent de l`EStartit em vaig trovar comode i amb ganes de donar el millor de mi al poble.
Els que no vareu venir vareu perdre l`oportunitat de compartir una bona xerrada amb nossaltres.
L`Estartit ens te a prop per el que necessiti com sempre em fet.
Gracies L`Estartit tornarem haviat a petar la xerradeta.