Just una reflexió

Ahir a Novotel Girona ens varem trobar en el consell de federació de CDC molts dels que formem la família convergent de les comarques Gironines.
Vam contar amb la participació del nou delegat del govern a Girona i president de la federació a Girona el senyor Eudal Casadesús.
També ens va acompanyar el nou secretari general adjunt del partit el senyor Oriol Pujol.
Vam parlar sobre el present i el futur del país ,i del partit.
De les properes eleccions municipals i de com hem de dirigir els nostres esforços en millorar la situació actual.
Va ser una jornada en clau motivadora i crec que va fer calat en els que hi érem presents.
Ara estem amb una onada de perfum convergent i es fàcil ser Convergent o identificar-se amb el projecte convergent. però ara es quan una D'estar alerta per que comencen aparèixer els trepa els oportunistes i els vividors del sistema,i si es veritat que se n'ha apres dels errors això no es pot tornar a tolerar.
Si cert que em de sumar vots aglutinar , Peró comte no donem poder aquell que ha estat durant set llargs anys alimentant el seu ego i recreant-se en la ferida de CIU a L'Oposició.
Això manteig s'ha de tenir clar en els municipis i en les llistes municipals.
"Ara tothom vol ballar amb la mes guapa, ara que s'ha tret els ferros de les dents i ja no porta ulleres"
Que fàcil es detectar qui sent un projecte i qui vol manipular i viure D'una inèrcia positiva.
Just una reflexió

Penseu el que penseu, creiueu en el que creieu, sentiu el que sentiu, si viviu a Catalunya, invertiu uns quants segons i llegiu aquest text.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Un mal negocio
La Vanguardia
David García | 03/08/2010 - 10:32 horas

El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni tampoco responde a una serie de circunstancias difíciles de explicar.

Mientras el independentismo catalán de principios de los 80 y de los 90, pese a ser portador de la actual llama, respondía en muchos casos a cuestiones identitarias, que en algunos casos imposibilitaba una mayor aglutinación; podemos decir que a día de hoy se puede constatar con soltura a equivocarnos que el independentismo catalán del siglo XXI es transversal, plural, cívico y sobre todo democrático, por ello no deja de aumentar. El independentismo catalán crece porque las razones para apostar por un nuevo estado, son muchas y muy diversas; la cuestión económica, la supervivencia cultural, la profundización a nivel democrático, el derecho inalienable que tienen los pueblos a decidir su futuro, las cuestiones históricas, los agravios comparativos con España, la voluntad de vivir mejor, etc.

Por ello el abanico de razones son numerosas y porque la actitud del estado español hacia Catalunya no ha hecho nada más que contribuir y aumentar la desafección de los catalanes hacia a la España monolingüe y centralista. Por contra, el españolismo o unionismo en Catalunya sólo responde a día de hoy a puras razones identitarias, pero más allá de estas razones no se expone ningún argumento que justifique la actual dependencia de Catalunya con España. Y aquí, pese a que el discurso economista no entusiasme a ciertos colectivos independentistas, es donde podemos tejer complicidad con ciertos sectores de la sociedad catalana que hasta ahora no mostraban demasiadas simpatías hacia el independentismo. Al final, no sólo la situación cultural muestra el espíritu colonialista de España con Catalunya, el aspecto económico diría que es donde actualmente se visualiza de manera clara y rotunda la política colonial que fomenta la España constitucional respecto a Catalunya.

Porque si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecemos todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?

¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender por causas identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?

Por motivos identitarios ¿se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? EN Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?

Es preciso ser estúpido para defender la dependencia de Catalunya con España cuando nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, si vamos con la roja o no, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos por una cuestión identitaria y si uno se para a pensar fríamente llega a la conclusión que nadie no podría llegar en tolerar por una cuestión identitaria tal contradicción. ¿Aquellos que son tan identitarios aceptarían sufrir un agravio al revés?

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte del su leitmotiv nacional.

Resposta al Regidor Ramon Moreno

Referent al seu escrit el en Punt Diari dels proppassat 07/01/11 :

Ningú, qüestiona la feina, entrega, dedicació, en definitiva gran treball, que fa la Policia Municipal del nostre municipi, ni tampoc la del seu cap, o la dels Mossos d’Esquadra. Ans el contrari des d’aquí torno a reiterar en nom meu i dels meus companys el nostre agraïment i la nostra més sincera felicitació per la tasca que estan portant a terme en aquestes condicions.

Altra cosa son els mitjans amb què treballen, o més ben dit contra els que treballen, la justícia, que tenim en aquest país és insostenible.

Sr. Ramón Moreno, pensem que vostè no ha redactat l’escrit publicat, no es el seu estil el faltar a la veritat. Vostè no fa de regidor, només n’és, i ho és molt menys des que el Sr. Rufí n’és l’alcalde, tal i com es demostra en cada ple, el te absolutament arraconat.

Aquests increments vertiginosos de controls i detencions que diu, i tant que si, només faltaria, amb els nivells de delinqüència que tenim, per descomptat !, però això no ho ha aconseguit vostè o el seu alcalde, ho han aconseguit els agents i el seu cap, perquè son verdaders professionals i ho fan amb els mateixos mitjans que disposaven fa quatre anys, no ens enganyem, aquesta legislatura el que s’ha fet és renovar els mitjans i en prou feina, per no dir que Vds. l’han reduït.

Perdoni però la qüestió no és aquesta, la qüestió és política, és de capacitat de gestió, de direcció i lideratge. El sentiment dels nostres vilatans és de inseguretat, és de por, els robatoris i el trepitxetx segueixen estant desbordats. El seu alcalde no arriba, no dona la talla, com tampoc han donat la talla els fins ara responsables polítics del departament d’Interior de la Generalitat. Si us plau no tergiversi el sentiment d’un vilatà que escriu al diari per plasmar allò que tothom sent, ni tampoc el nostre escrit del Parlem-ne. Simplement exigim més responsabilitat i lideratge polític.

El 70% dels diputats podrien donar suport a la creació de l'Estat català després del 28N

El 70% dels diputats podrien donar suport a la creació de l'Estat català després del 28NEls lectors de Crònica.cat pronostiquen una patacada monumental dels partits sucursalistes. El PSC perd 7 diputats, el PP s'estanca i Ciutadans podria desaparèixer. Per la seva banda, CiU fregaria la majoria absoluta, Esquerra seguiria essent la tercera força i irrompria Solidaritat Catalana. Veure els resultats.
CorregirEnviar13.10.2010 - 11:10 - Països Catalans
Des de fa dies els lectors de Crònica.cat poden pronosticar el resultat de les eleccions catalanes del 28 de novembre. Ja sabeu que qui encerti el resultat exacte d'aquestes eleccions al Parlament, de Catalunya pot guanyar un cap de setmana per dues persones a una casa rural. Així, a partir de les més de 170 apostes rebudes pels nostres lectors, hem elaborat una enquesta pròpia. És a dir, una mitjana de les prediccions totals dels nostres lectors.

A partir d'avui, cada setmana anirem actualitzant els resultats de l'Enquesta dels Lectors de Crònica.cat.


Segons els resultats de l'enquesta, els partits unionistes només sumarien 44 diputats. Mentre que els partits que volen superar l'actual marc Constitucional sumarien un total de 91 diputats. De fet, l'horitzó nacional de CiU és la creació d'un Estat català, tant Esquerra com Solidaritat volen la independència i ICV defensa un Estat català, tot i que dins d'una

LEI es planteja portar els comptes de Torroella als jutjats

Torroella de Montgrí i l'Estartit El grup L'Estartit Independent (LEI), a l'oposició a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, no descarta portar els comptes municipals del municipi als jutjats, després que hagin detectat en la previsió dels de l'any vinent, com ja va passar amb els dos anteriors, una falta d'inversió al poble costaner. “És una injustícia”, va afirmar el portaveu independentista, Eduard Vila, que va explicar que tot dependrà de la reunió que tenen aquest dijous amb la Sindicatura de Greuges. “En tres anys no s'ha invertit res, ni tan sols es fa manteniment; s'han carregat l'Estartit”, va sentenciar el líder de LEI, que va deixar el govern d'ERC i UPM aquesta primavera.

CiU, que és la principal força de l'oposició, va definir la situació de l'Estartit amb una frase de Juli Cèsar: “Roma no paga els traïdors”, segons va dir el seu líder, Joan Ribas, que va recordar que la falta d'inversió a l'Estartit mai havia estat tan greu com ara. CiU, igual que LEI, votaran en el ple de demà en contra del pressupost municipal. I els convergents ho justifiquen, sobretot, per la manca d'orientació, ja que creuen que s'hauria d'invertir no en grans obres, sinó en comerç, turisme, economia i agricultura. Ribas, a més, va explicar que amb aquest govern s'ha incrementat el deute municipal en un milió d'euros.

estimació de vot en les autonòmiques

Baròmetre preelectoral | estimació de vot en les autonòmiques
CiU albira la majoria absoluta en un 28-N que guanyarà l'abstencióEl PP supera Esquerra, ICV cau, Ciutadans es manté i Laporta podria obtenir dos diputats
Mas pot aconseguir entre 63 i 65 escons i doblar així el PSC, que retrocedeix fins a 30 o 31
Dilluns, 4 de octubre del 2010 CARLES COLS

Artur Mas vencerà en les pròximes eleccions autonòmiques del 28-N amb una autoritat de la qual ni tan sols va poder presumir Jordi Pujol durant els 11 anys que va governar amb majoria absoluta. Mas -segons el Baròmetre Preelectoral de GESOP per a EL PERIÓDICO- podrà governar amb comoditat els pròxims quatre anys perquè, dels 135 diputats del Parlament, entre 63 i 65 seran de la federació nacionalista que ell lidera. El cap de l'oposició serà l'actual president, José Montilla, amb la deshonra d'exercir la seva nova tasca amb el grup parlamentari més petit de la història del PSC: 30 o 31 escons. CiU tindria així més del doble de diputats que el seu gran rival. Aquest trofeu no el té Pujol a les seves vitrines. Si el 28-N fos un gran premi d'automobilisme, Montilla seria avui un pilot doblat, però no tant per la velocitat punta de Mas, sinó perquè l'abstenció (51% o 52%) amenaça de posar sobre la taula, passades les eleccions, el debat de l'orfandat política que semblen patir bona part dels catalans que no aniran a votar.


Més informacióL'atur es manté com la primera preocupació Mas obté el doble de suports que Montilla en el cara a cara El concert uneix els catalans i la meitat volen ja un referèndum Pocs canvis a la vista al mapa electoral Tags: Política Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 04 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
PDF .PDF Catalunya veu a l'horitzó una nova etapa política, el retorn de CiU a la Generalitat, amb totes les conseqüències que això comporta en la política espanyola, però, segons revela el Baròmetre Preelectoral d'EL PERIÓDICO, no sembla que el canvi de cicle sigui fruit d'una onada d'entusiasme filoconvergent. La nota que mereix CiU com a oposició per part dels enquestats és un suspens (4,8). Més bona, evidentment, que la que mereix la gestió del tripartit (4,4). És més, el sondeig conclou, efectivament, que Mas podrà governar gairebé amb majoria absoluta, però de l'anàlisi dels resultats també es dedueix que el líder de CiU es beneficiarà de la incapacitat de l'independentisme català, d'una banda, i de l'espanyolisme més clar, de l'altra, per anar a les eleccions sense divisions.

EL PP, NOVA TERCERA FORÇA / Esquerra, actualment tercera força política del Parlament, passarà a ser la quarta en favor del PP. El seu daltabaix és notable. De 21 escons pot passar a 12 o 13, una sagnia que serà doblement amarga si, com apunta el baròmetre, Joan Laporta aconsegueix dos diputats en la pròxima legislatura. Reagrupament serà força extraparlamentària, així que quedarà en l'aire la incògnita de quin pes real podrien tenir els secessionistes si no estiguessin barallats.

Ciutadans resistirà, segons sembla, la irrupció de rivals que concorren a les eleccions amb un catàleg d'ofertes no gaire diferents del que ofereix Albert Rivera. Ni UPD (que el cap de setmana passat, per cert, va elegir Antonio Robles com a cap de llista) ni Montserrat Nebrera rellevaran Ciutadans al Parlament, però probablement tampoc permetran créixer a Rivera. L'enquesta, per cert, descarta l'entrada de la xenofòbia de Plataforma per Catalunya al Parlament.

UN RIVAL ESMUNYEDÍS / Primer resum: CiU guanyarà còmodament el

28-N perquè té un electorat molt fidel (82,1%), perquè els seus rivals semblen haver decebut les seves respectives parròquies (ICV tenia al juny una fidelitat del 60% i ara la té del 31,4% i, per aquesta raó, podria retrocedir fins a tres diputats), perquè l'operació neteja que Joan Puigcercós va emprendre a Esquerra la purgarà a les urnes i, també, perquè Mas, si es tractés de lluita grecoromana, s'ha revelat com un rival hàbilment esmunyedís.

¿Per què? Doncs perquè, en primer lloc, el líder de CiU consolida la seva victòria en tots els segments d'edat, en poblacions petites, mitjanes o grans, entre homes i dones, entre gent sense estudis i entre universitaris... No deixa a Montilla ni un terreny per cultivar. En segon lloc, desperta poca animadversió entre els simpatitzants dels seus contrincants. És immune, sembla, a les campanyes basades en la por. Una quarta part dels enquestats que el 2006 van votar Esquerra voldria que Puigcercós fos el pròxim president, ¡però una altra quarta part voldria que fos Mas! En el cas del PSC, gairebé una tercera part (31,3%) dels que van votar a Montilla el 2006 preferiria veure ara el líder de CiU com a cap del Govern.

No és, per a desesperació del PSC, només una qüestió de preferències. El Baròmetre Preelectoral, dins sempre d'un context d'una enorme abstenció, prediu importants transvasaments de vots en benefici de la federació nacionalista. CiU gairebé no pateix fugues i, al mateix temps, potser acabarà recollint a les seves xarxes i per aquest ordre importants bosses de vots socialistes, populars i republicans. Més transversal, gairebé impossible, i a més en un moment en què judicialment han rebrotat les estranyes relacions entre el saquejador Fèlix Millet i Convergència. El lleu descens de CiU respecte a l'anterior baròmetre en vot directe (del 32,3% al juny al 29,5% ara) es podria entendre, potser, com un càstig per aquesta qüestió, però en qualsevol cas no permet remuntar al PSC, ja que perd dos dècimes des del juny.

A l'hora de buscar culpables dels seus mals, els socialistes, segons l'enquesta, sempre podran mirar al PSOE. José Luis Rodríguez Zapatero suspèn en nota a Catalunya (3,7), igual que ho fa Mariano Rajoy (2,7), però almenys els simpatitzants populars aproven el seu líder a Catalunya. Zapatero no aprova ni entre els afins al PSC (4,7). La conseqüència no és només que el líder del PSOE potser és un llast per a Montilla de cara al 28-N, sinó que, extrapolats a les eleccions generals, els resultats de l'enquesta pronostiquen que el PSC veurà minvar pròximament la seva representació al Congrés de 25 a 17 diputats, mentre que CiU creixerà un 50%, de 10 a 15.