dimecres, de desembre 17, 2008

CiU rebutja els Pressupostos de la Generalitat per al 2009 perquè no preveuen mesures per mitigar la crisi econòmica i els seus efectes socials

________________________________________________________________




Jordi Turull: “Tot i que ens han acceptat 8 esmenes i hem transaccionat 5 més, algunes importants, res d’això varia l’orientació d’aquests pressupostos que constaten l’engany del Tripartit quan afirmava que eren socials”

Jordi Turull, diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, ha afirmat que el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2009 és “el pitjor pressupost que arriba a més a més en el pitjor moment, mentre estem immersos en una profunda crisis econòmica amb greus conseqüències socials per molta gent”. Però malgrat aquesta crisi, el pressupost de la Generalitat “no preveu mesures, en majúscules, per a donar resposta a la crisi econòmica ni tampoc a les conseqüències socials de la mateixa”. A més, CiU considera que els pressupostos són inconsistents, que reflecteixen “una política inversora erràtica i ineficaç, i que descaradament aposta pel desequilibri territorial del nostre país”.



Per tot això, CiU ha mantingut vives fins al darrer tràmit les més de 1800 esmenes al Pressupost que posen de manifest “que hi ha una altre manera d’entendre la situació actual i de copsar el país, una altre manera de fer política, amb més autoexigència, amb més responsabilitat, i amb major sensibilitat i confiança cap a la gent d’aquest país, cap a tota ella, tant pel que fa a les seves necessitats i patiments, com pel que fa a les seves potencialitats i ambicions”. En aquest sentit, Jordi Turull ha explicat que “tot i que ens han acceptat 8 esmenes i hem transaccionat 5 més, algunes importants, per res això varia l’orientació d’aquests pressupostos (VEURE DOCUMENT ADJUNT)”.



Jordi Turull ha afirmat que els números del Govern són “inconsistents”. I és que el diputat nacionalista considera “increïble” que el Tripartit tingui previst en el Pressupost per al 2009, amb més crisis i més gent a l’atur, més recaptació de la renta, més recaptació d’impostos inexistents, menys dèficit i menys beneficiaris de prestacions socials.



A més, es posa en evidència “l’engany del Tripartit quan afirmava que aquests eren uns pressupostos socials”. La federació nacionalista considera que aquests són uns pressupostos que en el terreny social reculen. De fet, l’evolució del pes de les partides socials ha passat del 55% l’any 2003 al 51,6% el 2009. D’altres aspectes que demostren que no es pot parlar d’uns pressupostos socials:



o No hi ha Cap increment per ajut a les famílies amb fills de 0 a 3 anys.
o Dos terceres parts dels beneficiaris de la llei de la dependència, es quedaran fora.
o El programa d’atenció a gent gran amb dependència disminueix un 23%.
o La inversió en centres de dia i residència disminueix un 25 %.
o Només s’incrementa 1 euro el complement de viudetat i, a més a més, si la persona vídua se’n va a viure amb la família perd tot el complement de la pensió.
o Les prestacions per manteniment de la llar les baixen de 29 a 20 milions.
o Les prestacions per a les no contributives baixen de 52 a 43 milions.
o El total dels ajuts previstos a la llei de prestacions socials passen de 108 a 92 milions.
o Baixen el número treballadors subvencionables en els centres especials de treball .
o Redueixen més d’un 10% les beques i els ajuts a l’estudi.
o Els programes destinats a barris i nuclis antics els redueixen un 37%.





Aquestes dades contrasten amb la despesa en contractació de personal que demostra que no són uns pressupostos austers. “No paren de contractar gent i personal de confiança, d’engreixar la màquina administrativa i la despesa prescindible i no parlem aquí ni de metges, ni de policies, ni de mestres, parlem d’amics coneguts i saludats” ha assenyalat el diputat de CiU. Per Turull, aquests pressupostos certifiquen “l’anar fent del govern, o el govern del no decidir res, com si no hi hagués crisis, o no anés per ells, seguint amb les mateixes dinàmiques i plantejaments que en època de bonança”. I és que no hi ha “cap mesura potent ni en la direcció d’augmentar l’activitat productiva de les empreses, ni per fer front de veritat al pitjor efecte de tota crisis, que és l’atur”.



Parlament, 16 de desembre de 2008