LA CLAU DE LA CAIXA

Poc s’imaginava el ministre Jaume Carner, quan va crear l’impost de l’IRPF, que aquest seria fonamental perquè la Generalitat no fes fallida. És per la cessió parcial d’aquest tribut al govern català, al quan van seguir després també l’IVA i els impostos especials, que el govern català ha pogut incrementar des del 1993 els seus recursos. De forma espectacular això s’ha vist en l’actual model en vigor, el pactat quasi deu anys després entre el conseller Francesc Homs i el ministre Rodrigo Rato. Però la millora progressiva del finançament, incontestable, és alhora insuficient: està per sota de les despeses del govern. Sense el cistell d’impostos l’escenari seria catastròfic, però amb impostos cedits i una bonança econòmica la Generalitat ha pogut multiplicar per dos el seu pressupost en només cinc anys. El primer del govern Maragall pujava a 16.081 milions d’euros i el del 2008 assoleix els 34.750 milions. Segons les dades de la conselleria, en aquests cinc anys els recursos aportats pel model de finançament han saltat de 12.866 milions a 22.403. I no van ser més a causa de la desacceleració del sector immobiliari.

La importància de la cessió d’impostos a la Generalitat es confirma perquè, com més ambiciosa ha estat, més accentuat ha estat l’increment de recursos per al govern català. El conseller Macià Alavedra va pactar la primera fórmula amb el ministre Pedro Solbes l’any 1993, després de múltiples intents infructuosos. Va ser la pèrdua de la majoria absoluta del PSOE que va propiciar el pacte entre els socialistes i CiU. Alavedra va cridar com a assessor l’ara conseller, Antoni Castells, i d’aquesta manera es va segellar la cessió del 15% de l’IRPF. Però el PSOE va posar com a condició introduir-hi els denominats topalls, que posaven límit a la xifra que podria recaptar la Generalitat.

El millor model vistos els resultats, o el menys dolent, el van pactar Homs i Rato l’any 2002. Ara vindrà el de l’Estatut

Alavedra va acordar el 1997 amb el ministre Rodrigo Rato un nou model, que augmentava al 30% la cessió de l’IRPF, suprimint a més els topalls. Va ser un dels compromisos del pacte del Majestic entre CiU i el PP, i va representar el primer salt important del finançament, amb el vent a favor de la reactivació econòmica. De 8.003 milions que aportava el model el 1997, va passar a 12.024 milions el 2002. S’aproximava, doncs, al doble en pocs anys.

El gran canvi, però, el va comportar el model pactat l’any 2002 entre el conseller Francesc Homs i el ministre Rodrigo Rato. Va ser l’única concessió del ja antiautonòmic José María Aznar amb majoria absoluta a Jordi Pujol, juntament amb el traspàs definitiu del control del trànsit. El nou model va representar la cessió del 33 per cent de l’IRPF, el 35 per cent de l’IVA i el 40 per cent dels impostos especials (alcohol, tabac i hidrocarburs). Dels 12.024 milions de recursos ha permès passar als 22.403 en sis anys. L’increment ha estat paral·lel en quantia en els pressupostos.

Es revela que també serà clau el nou cistell de tributs que fixa l’Estatut: 50% de l’IRPF i de l’IVA, i 58% dels impostos especials. Aquest no és negociable, i per això el ministre Solbes intenta reduir-ne els efectes retallant per altres partides. En això consisteix la negociació. Per CiU i ERC, la solució definitiva passaria pel concert econòmic, no ara, sinó en el proper canvi de model. Aquest, però, no és el model que preveu l’Estatut.