En aquest temps que ara ens deparen de dura reseciò economica, i per un periode sembla esser mes llarg del que hom voldria, dessitjo que el mon del turisme sigui astut i no caigui en el parany de baixar costos a costa de baixar els nivells de qualitat que s`oferien. Que vull dir amb això , doncs que la majoria d`empreses del sector an apostat per unes fortes reducciòns en el departament de recusos humans, amb el risc que comporta això a l`hora de oferir un bon servei als clients, si es cert que la demanda i els ritmes de consum han caigut en picat i ara ja son insomiables els numeros de les darreres temporades, pero sempre s`han d`ajustar els recursos segons la llei de la oferta i la demanda, i si un passeja per determinats nuclis turistics pot arribar a esgarrifar-se en veuré els locals vuits o semi vuits, pero d`altres que continúen treballant , no potser amb l`intensitat dels darrers anys però defensant la temporada, aquest que treballen segur que es per que han continuat mantinguent els nivells de qualitat i segur que tambe han reduit recursos humans pero amb l`equilibri i el sentit comu que requereix la situaciò.
Que la crisis no serveixi d`escusa per treballar malament i amb mancances tot te la seva justa mesura i si realment volem que un sectot tant important per la economia del nostre pais no perdi pes en el mercat, un mercat cada cop mes competitiu, cal mantenir els nivells de qualitat i esperar que el temporal de reseciò economica amaini i continuem essent un desti Turistic atractiu i competitiu en qualitat i serveis.
Companys del sector no caiguem en la tentaciò de la mediocritat i lluitem per consolidar-nos amb un dels destins mes atractius i moderns.
La Costa Brava i el nostre pais es mereixen que fem un esforç.
Aquest ha d` esser un punt de trobada per expressar tot allò que ens preocupa del nostre poble. Que tothom sigui capaç d'expressar allò que li angoixa o allò que li agrada. Farem poble si som capaços de expressar els nostres sentiments.
dimarts, d’agost 05, 2008
Manifest per una Catalunya Lliure de Bosses
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Les bosses de plàstic que ens donen a les botigues, es converteixen ràpidament en un residu. Tant la fabricació com el seu tractament com a residus, són responsables d’importants afectacions ambientals, socials i econòmiques.
Ens trobem amb un consum abusiu i sovint injustificat de la bossa de plàstic, ja que amb una vida útil curta (12 minuts) es consumeix i malbarata gran quantitat d’aigua i energia, a més del cost ambiental de l’explotació del petroli, un recurs no renovable, amb l’agreujant de ser un producte no degradable.
A Catalunya creixen els residus i el consum de bosses de plàstic -les deixalles augmenten el 47% en els darrers 10 anys i la causa principal son els envasos i bosses d’un sol ús-. S’ha estimat que a Catalunya, s’usen una mitjana de 5’4 bosses per família i setmana en cadenes comercials (Estudi FPRC, 2007), el que suposa que només amb un cap de setmana consumim més de 14 milions de bosses de plàstic a Catalunya. Les bosses de plàstic representen ja el 2% en pes de les deixalles a Catalunya, un consum de 110.000 Tn a l’any (font: CEPA-EdC, 2006).
Dades que demostren un consum injustificat i perjudicial pel medi ambient, doncs són fàcilment substituïbles per sistemes reutilitzables, de llarga vida, que permetin utilitzar-les moltes vegades (bosses de cotó, ràfia, bosses plegables, cabàs, carretó, etc).
Raons per rebutjar les bosses de plàstic d’un sol ús:
- Estan fabricades a partir de petroli, un recurs no renovables i molt costós.
- Suposen un 2% en pes de la brossa domèstica i unes 14 milions de bosses cada cap de setmana.
- El seu reciclatge és escàs i costós energèticament. La majoria van a abocadors i incineradores.
- Durant la fabricació i incineració s’emeten gasos contaminants (dioxines, cianur d’hidrogen...).
- Poden trigar entre 400 i 1000 anys en descompondre’s.
- La seva dispersió al medi provoca l’afectació i mortaldat d’animals al medi terrestre i aquàtic.
- Són de fàcil substitució per sistemes reutilitzables.
Arran dels seu impacte i les múltiples actuacions i experiències d’arreu del món que s'estan desenvolupant respecte a la limitació de la bossa de plàstic, queda clar que s’han de prendre mesures urgents per a posar-hi solució.
S’han estat fent esforços des dels ens locals, entitats cíviques i ecologistes, gremis i cadenes comercials catalanes per conscienciar als consumidors i els comerços, però constatem que la via única dels acords voluntaris és insuficient per frenar de forma generalitzada el consum de bosses. Doncs, és del tot necessari i urgent el debat, conscienciació i l’acció de limitar el consum de les bosses de plàstic entre tots els agents socials, econòmics i les administracions per tal d'aplicar solucions normatives i restrictives, pedagògiques i efectives.
PER TOT AIXÒ DEMANEM:
- Que el Govern de la Generalitat de Catalunya i especialment el DMAH reguli el consum indiscriminat i gratuït de bosses de plàstic a Catalunya, a partir de l’aplicació d’un impost ecològic de 0,20 €/bossa a partir del gener del 2009. La recaptació del impost nodriria un nou organisme, el Fons Econòmic de Prevenció. Aquest Fons s’invertirà en campanyes d' educació ambiental, consum responsable i actuacions de prevenció de residus.
- Que es desenvolupi una campanya de comunicació que s’estengui a tota Catalunya sobre la limitació de la bossa de plàstic en el context de la prevenció de residus d’envasos i embolcalls.
- Que es desenvolupin mecanismes per a fomentar els elements reutilitzables per a que facilitin al consumidor el procés de desús de la bossa d'un sòl ús.
Declarar el dia 3 de juliol el dia català sense bosses de plàstic.
Les bosses de plàstic que ens donen a les botigues, es converteixen ràpidament en un residu. Tant la fabricació com el seu tractament com a residus, són responsables d’importants afectacions ambientals, socials i econòmiques.
Ens trobem amb un consum abusiu i sovint injustificat de la bossa de plàstic, ja que amb una vida útil curta (12 minuts) es consumeix i malbarata gran quantitat d’aigua i energia, a més del cost ambiental de l’explotació del petroli, un recurs no renovable, amb l’agreujant de ser un producte no degradable.
A Catalunya creixen els residus i el consum de bosses de plàstic -les deixalles augmenten el 47% en els darrers 10 anys i la causa principal son els envasos i bosses d’un sol ús-. S’ha estimat que a Catalunya, s’usen una mitjana de 5’4 bosses per família i setmana en cadenes comercials (Estudi FPRC, 2007), el que suposa que només amb un cap de setmana consumim més de 14 milions de bosses de plàstic a Catalunya. Les bosses de plàstic representen ja el 2% en pes de les deixalles a Catalunya, un consum de 110.000 Tn a l’any (font: CEPA-EdC, 2006).
Dades que demostren un consum injustificat i perjudicial pel medi ambient, doncs són fàcilment substituïbles per sistemes reutilitzables, de llarga vida, que permetin utilitzar-les moltes vegades (bosses de cotó, ràfia, bosses plegables, cabàs, carretó, etc).
Raons per rebutjar les bosses de plàstic d’un sol ús:
- Estan fabricades a partir de petroli, un recurs no renovables i molt costós.
- Suposen un 2% en pes de la brossa domèstica i unes 14 milions de bosses cada cap de setmana.
- El seu reciclatge és escàs i costós energèticament. La majoria van a abocadors i incineradores.
- Durant la fabricació i incineració s’emeten gasos contaminants (dioxines, cianur d’hidrogen...).
- Poden trigar entre 400 i 1000 anys en descompondre’s.
- La seva dispersió al medi provoca l’afectació i mortaldat d’animals al medi terrestre i aquàtic.
- Són de fàcil substitució per sistemes reutilitzables.
Arran dels seu impacte i les múltiples actuacions i experiències d’arreu del món que s'estan desenvolupant respecte a la limitació de la bossa de plàstic, queda clar que s’han de prendre mesures urgents per a posar-hi solució.
S’han estat fent esforços des dels ens locals, entitats cíviques i ecologistes, gremis i cadenes comercials catalanes per conscienciar als consumidors i els comerços, però constatem que la via única dels acords voluntaris és insuficient per frenar de forma generalitzada el consum de bosses. Doncs, és del tot necessari i urgent el debat, conscienciació i l’acció de limitar el consum de les bosses de plàstic entre tots els agents socials, econòmics i les administracions per tal d'aplicar solucions normatives i restrictives, pedagògiques i efectives.
PER TOT AIXÒ DEMANEM:
- Que el Govern de la Generalitat de Catalunya i especialment el DMAH reguli el consum indiscriminat i gratuït de bosses de plàstic a Catalunya, a partir de l’aplicació d’un impost ecològic de 0,20 €/bossa a partir del gener del 2009. La recaptació del impost nodriria un nou organisme, el Fons Econòmic de Prevenció. Aquest Fons s’invertirà en campanyes d' educació ambiental, consum responsable i actuacions de prevenció de residus.
- Que es desenvolupi una campanya de comunicació que s’estengui a tota Catalunya sobre la limitació de la bossa de plàstic en el context de la prevenció de residus d’envasos i embolcalls.
- Que es desenvolupin mecanismes per a fomentar els elements reutilitzables per a que facilitin al consumidor el procés de desús de la bossa d'un sòl ús.
Declarar el dia 3 de juliol el dia català sense bosses de plàstic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)