Això cada cop es pitjor, ja no saben cap a on anar a deixar la brossa.
Aquest Tripartit que goberna el municipi a perdut el nord , si es que mai l`ha vist a on era.
Varem haver de patir l`episodi de la MESQUITA del carrer Figueres, amb una sol.luciò o millor dit un pedaç en un estripat, que ara ja ningù comenta però que hi es el problema , no es comenta perquè desprès de la presa al mes pur estil caudillìsta del municipi per les forces d`ordre public per vetllar per la integritat del Honorable president Montilla, Noticia comentada a nivell estatal de les mancances que anem deixant, bonica imatge representativa del nostre municipi, jo estic avergonyit, aquest no pot ser un bon representant dels Catalans.
I ara la batalla dels Sindicats amb la pantalla de les escombrerìes , però jo crec que això es una guerra entre CCOO i UGT, ja que els de CCOO saben molt be qui es un dels nostre regidors ara al consistori nada mes i nada menys que la PRESIDENTA DE UGT DE LES COMARQUES GIRONINES, per cert que en aquest problema de Empresa i sindicat de treballadors, i amb tot un municipi pagant els plats bruts, encara no se quina postura ha adoptat la senyora Bassas , Sindicalista defensant els drets d`uns treballadors o de Regidora defensant els drets d`uns ciutadans impotents.
Ara mes que mai crec que no ahurìa d`estar permes ocupar dos carrecs publics , ja que es corre aquest risc.
Crec que ha arribat l`hora de començar a alçar la veu i dir que amb un any i escaig ja n`hem tingut prou d`aquest desgobern.
Ara ens hem de fer escoltar i respectar.
Aquest ha d` esser un punt de trobada per expressar tot allò que ens preocupa del nostre poble. Que tothom sigui capaç d'expressar allò que li angoixa o allò que li agrada. Farem poble si som capaços de expressar els nostres sentiments.
divendres, de juny 27, 2008
dimarts, de juny 24, 2008
La vaga dels treballadors de la neteja a Torroella de Montgrí i l'Estartit comença a tenir conseqüències visuals i olfactives en les dues poblacions. Si bé el diumenge els contenidors ja estaven a arrebossar, ahir, les bosses d'escombraries ja s'apilonaven al seu voltant. Els treballadors en vaga van anunciar ahir a través dels mitjans de comunicació que deixaven de complir els serveis mínims perquè asseguraven, i l'Ajuntament negava, que s'havia contractat altres empleats per fer la neteja i recollida d'escombraries. Davant del rebuig a cumplir els serveis mínims, l'Ajuntament ha decidit intervenir i va informar ahir que l'alcalde havia dictat un nou decret de restabliment d'aquests serveis mínims de manera que es garanteixi la recollida d'escombraries de manera total cada 72 hores i la neteja de platges al 50%. Un restabliment que comportarà que el consistori s'hagi de rascar la butxaca con?tractant gent de fora o destinant-hi personal municipal que actualment té encomanat altres tasques. Ahir, la decisió no estava presa, però la primera mesura ja es va establir col·locant contenidors de runa perquè les bosses no s'amunteguéssin pel carrer.
L'Ajuntament, a més, defensa que s'ha de prendre la decisió de restablir els serveis mínims per problemes de salubritat que poden aparèixer, tenint en compte la gran concentració de persones que hi ha, especialment a l'Estartit, i les altes temperatures. També informa, com va fer ahir aquest diari, que la falta de recollida d'escombraries agreuja actes vandàlics de destrossa de les bosses i l'escampadissa de les deixalles pels carrers.
Ahir, la manca de recollida d'escombraries era visible arreu de l'Estartit i començaven a sentir-se males olors provinents dels contenidors saturats.
D'altra banda, des de CCOO, es va anunciar ahir que el sindicat ha denunciat l'Ajuntament a inspecció de Treball perquè "la brigada ha netejat el carrer Santa Anna i part de la platja". Alhora, van explicar que Treball havia convocat un nou acte de mediació amb l'empresa, Fomento de Construccions y Contratas, que no es va ni celebrar perquè la proposta econòmica de FCC era la mateixa que la del dia anterior a la vaga.
Això s`ha d`enllestir per el be de tothom, aquesta imatge no ajudara gens en una temporada ja dificil desde el punt de vista del Turisme, cal reaccionar amb fermeza i agilitat. ho ens hi posem tots a una o no solbentarem res de res.
L'Ajuntament, a més, defensa que s'ha de prendre la decisió de restablir els serveis mínims per problemes de salubritat que poden aparèixer, tenint en compte la gran concentració de persones que hi ha, especialment a l'Estartit, i les altes temperatures. També informa, com va fer ahir aquest diari, que la falta de recollida d'escombraries agreuja actes vandàlics de destrossa de les bosses i l'escampadissa de les deixalles pels carrers.
Ahir, la manca de recollida d'escombraries era visible arreu de l'Estartit i començaven a sentir-se males olors provinents dels contenidors saturats.
D'altra banda, des de CCOO, es va anunciar ahir que el sindicat ha denunciat l'Ajuntament a inspecció de Treball perquè "la brigada ha netejat el carrer Santa Anna i part de la platja". Alhora, van explicar que Treball havia convocat un nou acte de mediació amb l'empresa, Fomento de Construccions y Contratas, que no es va ni celebrar perquè la proposta econòmica de FCC era la mateixa que la del dia anterior a la vaga.
Això s`ha d`enllestir per el be de tothom, aquesta imatge no ajudara gens en una temporada ja dificil desde el punt de vista del Turisme, cal reaccionar amb fermeza i agilitat. ho ens hi posem tots a una o no solbentarem res de res.
dimecres, de juny 18, 2008
LA CLAU DE LA CAIXA
Poc s’imaginava el ministre Jaume Carner, quan va crear l’impost de l’IRPF, que aquest seria fonamental perquè la Generalitat no fes fallida. És per la cessió parcial d’aquest tribut al govern català, al quan van seguir després també l’IVA i els impostos especials, que el govern català ha pogut incrementar des del 1993 els seus recursos. De forma espectacular això s’ha vist en l’actual model en vigor, el pactat quasi deu anys després entre el conseller Francesc Homs i el ministre Rodrigo Rato. Però la millora progressiva del finançament, incontestable, és alhora insuficient: està per sota de les despeses del govern. Sense el cistell d’impostos l’escenari seria catastròfic, però amb impostos cedits i una bonança econòmica la Generalitat ha pogut multiplicar per dos el seu pressupost en només cinc anys. El primer del govern Maragall pujava a 16.081 milions d’euros i el del 2008 assoleix els 34.750 milions. Segons les dades de la conselleria, en aquests cinc anys els recursos aportats pel model de finançament han saltat de 12.866 milions a 22.403. I no van ser més a causa de la desacceleració del sector immobiliari.
La importància de la cessió d’impostos a la Generalitat es confirma perquè, com més ambiciosa ha estat, més accentuat ha estat l’increment de recursos per al govern català. El conseller Macià Alavedra va pactar la primera fórmula amb el ministre Pedro Solbes l’any 1993, després de múltiples intents infructuosos. Va ser la pèrdua de la majoria absoluta del PSOE que va propiciar el pacte entre els socialistes i CiU. Alavedra va cridar com a assessor l’ara conseller, Antoni Castells, i d’aquesta manera es va segellar la cessió del 15% de l’IRPF. Però el PSOE va posar com a condició introduir-hi els denominats topalls, que posaven límit a la xifra que podria recaptar la Generalitat.
El millor model vistos els resultats, o el menys dolent, el van pactar Homs i Rato l’any 2002. Ara vindrà el de l’Estatut
Alavedra va acordar el 1997 amb el ministre Rodrigo Rato un nou model, que augmentava al 30% la cessió de l’IRPF, suprimint a més els topalls. Va ser un dels compromisos del pacte del Majestic entre CiU i el PP, i va representar el primer salt important del finançament, amb el vent a favor de la reactivació econòmica. De 8.003 milions que aportava el model el 1997, va passar a 12.024 milions el 2002. S’aproximava, doncs, al doble en pocs anys.
El gran canvi, però, el va comportar el model pactat l’any 2002 entre el conseller Francesc Homs i el ministre Rodrigo Rato. Va ser l’única concessió del ja antiautonòmic José María Aznar amb majoria absoluta a Jordi Pujol, juntament amb el traspàs definitiu del control del trànsit. El nou model va representar la cessió del 33 per cent de l’IRPF, el 35 per cent de l’IVA i el 40 per cent dels impostos especials (alcohol, tabac i hidrocarburs). Dels 12.024 milions de recursos ha permès passar als 22.403 en sis anys. L’increment ha estat paral·lel en quantia en els pressupostos.
Es revela que també serà clau el nou cistell de tributs que fixa l’Estatut: 50% de l’IRPF i de l’IVA, i 58% dels impostos especials. Aquest no és negociable, i per això el ministre Solbes intenta reduir-ne els efectes retallant per altres partides. En això consisteix la negociació. Per CiU i ERC, la solució definitiva passaria pel concert econòmic, no ara, sinó en el proper canvi de model. Aquest, però, no és el model que preveu l’Estatut.
La importància de la cessió d’impostos a la Generalitat es confirma perquè, com més ambiciosa ha estat, més accentuat ha estat l’increment de recursos per al govern català. El conseller Macià Alavedra va pactar la primera fórmula amb el ministre Pedro Solbes l’any 1993, després de múltiples intents infructuosos. Va ser la pèrdua de la majoria absoluta del PSOE que va propiciar el pacte entre els socialistes i CiU. Alavedra va cridar com a assessor l’ara conseller, Antoni Castells, i d’aquesta manera es va segellar la cessió del 15% de l’IRPF. Però el PSOE va posar com a condició introduir-hi els denominats topalls, que posaven límit a la xifra que podria recaptar la Generalitat.
El millor model vistos els resultats, o el menys dolent, el van pactar Homs i Rato l’any 2002. Ara vindrà el de l’Estatut
Alavedra va acordar el 1997 amb el ministre Rodrigo Rato un nou model, que augmentava al 30% la cessió de l’IRPF, suprimint a més els topalls. Va ser un dels compromisos del pacte del Majestic entre CiU i el PP, i va representar el primer salt important del finançament, amb el vent a favor de la reactivació econòmica. De 8.003 milions que aportava el model el 1997, va passar a 12.024 milions el 2002. S’aproximava, doncs, al doble en pocs anys.
El gran canvi, però, el va comportar el model pactat l’any 2002 entre el conseller Francesc Homs i el ministre Rodrigo Rato. Va ser l’única concessió del ja antiautonòmic José María Aznar amb majoria absoluta a Jordi Pujol, juntament amb el traspàs definitiu del control del trànsit. El nou model va representar la cessió del 33 per cent de l’IRPF, el 35 per cent de l’IVA i el 40 per cent dels impostos especials (alcohol, tabac i hidrocarburs). Dels 12.024 milions de recursos ha permès passar als 22.403 en sis anys. L’increment ha estat paral·lel en quantia en els pressupostos.
Es revela que també serà clau el nou cistell de tributs que fixa l’Estatut: 50% de l’IRPF i de l’IVA, i 58% dels impostos especials. Aquest no és negociable, i per això el ministre Solbes intenta reduir-ne els efectes retallant per altres partides. En això consisteix la negociació. Per CiU i ERC, la solució definitiva passaria pel concert econòmic, no ara, sinó en el proper canvi de model. Aquest, però, no és el model que preveu l’Estatut.
dimarts, de juny 17, 2008
CiU demana al govern que aprovi un pla abans d’acabar l’any 2008 per a la substitució en el termini de 3 anys de les bombetes poc eficients per bombet
El Grup Parlamentari Català (CiU) al Congrés dels Diputats ha presentat en el Registre una Proposició no de Llei, per a la seva pròxima discussió davant la Comissió de Medi Ambient, Medi Rural i Medi Marí, per a la substitució de les bombetes poc eficients. En concret, la iniciativa demana al govern que aprovi un pla abans d’acabar l’any 2008 per a la substitució en el termini de 3 anys de les bombetes poc eficients per bombetes de baix consum.
El portaveu de Medi Ambient de CiU, Pere Macias, afirma que “el mecanisme de la bombeta clàssica és tan senzill com poc eficient” i que “no exemplifica l’estalvi energètic i no resulta adequat en un moment en el qual és urgent impulsar actuacions contra el canvi climàtic”.
Macias exposa que, “d’acord amb un informe de l’Agència Internacional de l’Energia, si la meitat de les bombetes del món fossin substituïdes per llums de baix consum al 2030, s’estalviaria cada any cinc vegades el consum anual d’Austràlia”. I segons dades de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, detalla el diputat català, “a Espanya hi ha uns 350 milions de bombetes, unes 25 per llar. El 20% de la factura domèstica d’electricitat la consumeixen les bombetes, així que substituint totes les bombetes s’estalviarien uns 10.000 gigawatts-hora cada any, un 3% de l’electricitat que es produeix a Espanya a l’any. Una quantitat que equival a 6,5 milions de tones de diòxid de carboni a l’any”.
Encara que a priori pugui semblar una qüestió de poca transcendència, Macias afirma que és “important per raons ecològiques” ja que “la substitució de les bombetes poc eficients per les de baix consum, pot ser una mesura més per plantar cara al canvi climàtic”.
A més, recorda que en el context del Debat sobre l’Estat de la Nació, el Congrés dels Diputats va aprovar el dia 4 de juliol de 2007 “una resolució que instava el govern a establir mesures per a la promoció i generalització de l’ús de bombetes de baix consum”.
Per tot això, el Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió) presenta la següent Proposició no de Llei:
“El Congrés dels Diputats insta el govern a aprovar un Pla abans de finalitzar l’any 2008 i d’acord amb les Comunitats Autònomes, per a la substitució progressiva i definitiva, en el termini de 3 anys, de les bombetes de filament incandescente i altres de baixa eficiència, excepte les imprescindibles, per bombetes de baix consum.”
Dilluns, 16 de juny de 2008
El portaveu de Medi Ambient de CiU, Pere Macias, afirma que “el mecanisme de la bombeta clàssica és tan senzill com poc eficient” i que “no exemplifica l’estalvi energètic i no resulta adequat en un moment en el qual és urgent impulsar actuacions contra el canvi climàtic”.
Macias exposa que, “d’acord amb un informe de l’Agència Internacional de l’Energia, si la meitat de les bombetes del món fossin substituïdes per llums de baix consum al 2030, s’estalviaria cada any cinc vegades el consum anual d’Austràlia”. I segons dades de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, detalla el diputat català, “a Espanya hi ha uns 350 milions de bombetes, unes 25 per llar. El 20% de la factura domèstica d’electricitat la consumeixen les bombetes, així que substituint totes les bombetes s’estalviarien uns 10.000 gigawatts-hora cada any, un 3% de l’electricitat que es produeix a Espanya a l’any. Una quantitat que equival a 6,5 milions de tones de diòxid de carboni a l’any”.
Encara que a priori pugui semblar una qüestió de poca transcendència, Macias afirma que és “important per raons ecològiques” ja que “la substitució de les bombetes poc eficients per les de baix consum, pot ser una mesura més per plantar cara al canvi climàtic”.
A més, recorda que en el context del Debat sobre l’Estat de la Nació, el Congrés dels Diputats va aprovar el dia 4 de juliol de 2007 “una resolució que instava el govern a establir mesures per a la promoció i generalització de l’ús de bombetes de baix consum”.
Per tot això, el Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió) presenta la següent Proposició no de Llei:
“El Congrés dels Diputats insta el govern a aprovar un Pla abans de finalitzar l’any 2008 i d’acord amb les Comunitats Autònomes, per a la substitució progressiva i definitiva, en el termini de 3 anys, de les bombetes de filament incandescente i altres de baixa eficiència, excepte les imprescindibles, per bombetes de baix consum.”
Dilluns, 16 de juny de 2008
dissabte, de juny 14, 2008
Un miler de persones es manifesten per demanar el retorn del cabal del Ter 
Un miler de persones, convocades per la Plataforma del Ter, s'han manifestat avui pel centre de Girona per denunciar l'incompliment de la Llei del Ter del 1959 sobre el cabal que es transvasa a Barcelona i per reclamar una gestió més responsable. EFE/DDEG Aquesta acció de protesta, seguida per un miler de persones segons l'emissora Catalunya Informació, tenia com a lema «Prou! Volem l'aigua al Ter» i forma part de les actuacions d'aquesta plataforma.
Constituïda a final de gener, la plataforma reuneix més de 58 institucions i entitats de la conca del riu i està portant a terme una campanya entre representants de diverses entitats i organismes de l'àmbit polític i social per fer complir la legislació i mostrar la que han qualificat de "dramàtica situació" que viu el riu Ter.
Els convocants d'aquesta manifestació, entre ells la Cambra de Comerç, la Diputació de Girona, el Consorci Alba-Ter, els regants del Ter o l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), pretenien amb aquesta mobilització mostrar l'incompliment històric de la Llei del Ter.
Els defensors d'aquesta iniciativa denuncien a més que malgrat la pluges caigudes durant l'últim mes, la situació del Ter segueix sent preocupant perquè l'aigua s'ha quedat als embassaments.
Amb lemes com «Transvasament a Barcelona, solidaritat o abús?», els manifestants han recorregut el centre històric de Girona, entre ells el diputat d'ICV Lluís Postigo, segons que ha informat el partit ecosocialista, del qual depèn la conselleria de Medi Ambient i Habitatge.
Postigo ha explicat que «és necessari el retorn del cabal del Ter per recuperar l'equilibri ecològic i els usos tradicionals de la conca del riu», i ha afegit que el transvasament del Ter «és insostenible perquè els cabals concedits per la llei que regula el transvasament cap a la conca del Llobregat són, actualment, irreals com a conseqüència del descens de la pluviometria».
La Plataforma va presentar el 15 d'abril passat un escrit de reclamació davant l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i el 5 de juny li va exposar la problemàtica i va denunciar al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, la preocupant situació en què es troba el riu, al que aquest es va comprometre a estudiar si realment s'incompleix la llei.
Segons la plataforma, en l'actualitat no s'estan complint els requisits mínims que preveu la Llei del Ter de 1959 de 3m3/s de cabal circulant a Girona, 1 m3/s de proveïment Girona i Costa Brava i una dotació per a regadius de 150 hm3/any.
La Plataforma denuncia que malgrat no complir-se els criteris ecològics mínims per garantir la salut del riu Ter i l'aprovisionament dels municipis de la seva conca, s'està transvasant més del 70% del cabal del riu, que és la principal font de proveïment de Barcelona i la seva àrea metropolitana, per davant de la conca del Llobregat.
Sobre això, la manifestació ha finalitzat a la Plaça de la Constitució de Girona, on l'actor Joan Massot-Kleiner ha llegit un manifest que ha denunciat que «més del 75% de l'aigua no supera els embassaments i és transvasada a Barcelona. 200 metres cúbics del Ter van a les conques del Besòs i el Llobregat cada any. Darrera del paraigua de la solidaritat territorial s'amaga l'espoliació".
Moment de la manifestació pel centre de Girona Aniol Resclosa
Constituïda a final de gener, la plataforma reuneix més de 58 institucions i entitats de la conca del riu i està portant a terme una campanya entre representants de diverses entitats i organismes de l'àmbit polític i social per fer complir la legislació i mostrar la que han qualificat de "dramàtica situació" que viu el riu Ter.
Els convocants d'aquesta manifestació, entre ells la Cambra de Comerç, la Diputació de Girona, el Consorci Alba-Ter, els regants del Ter o l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), pretenien amb aquesta mobilització mostrar l'incompliment històric de la Llei del Ter.
Els defensors d'aquesta iniciativa denuncien a més que malgrat la pluges caigudes durant l'últim mes, la situació del Ter segueix sent preocupant perquè l'aigua s'ha quedat als embassaments.
Amb lemes com «Transvasament a Barcelona, solidaritat o abús?», els manifestants han recorregut el centre històric de Girona, entre ells el diputat d'ICV Lluís Postigo, segons que ha informat el partit ecosocialista, del qual depèn la conselleria de Medi Ambient i Habitatge.
Postigo ha explicat que «és necessari el retorn del cabal del Ter per recuperar l'equilibri ecològic i els usos tradicionals de la conca del riu», i ha afegit que el transvasament del Ter «és insostenible perquè els cabals concedits per la llei que regula el transvasament cap a la conca del Llobregat són, actualment, irreals com a conseqüència del descens de la pluviometria».
La Plataforma va presentar el 15 d'abril passat un escrit de reclamació davant l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i el 5 de juny li va exposar la problemàtica i va denunciar al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, la preocupant situació en què es troba el riu, al que aquest es va comprometre a estudiar si realment s'incompleix la llei.
Segons la plataforma, en l'actualitat no s'estan complint els requisits mínims que preveu la Llei del Ter de 1959 de 3m3/s de cabal circulant a Girona, 1 m3/s de proveïment Girona i Costa Brava i una dotació per a regadius de 150 hm3/any.
La Plataforma denuncia que malgrat no complir-se els criteris ecològics mínims per garantir la salut del riu Ter i l'aprovisionament dels municipis de la seva conca, s'està transvasant més del 70% del cabal del riu, que és la principal font de proveïment de Barcelona i la seva àrea metropolitana, per davant de la conca del Llobregat.
Sobre això, la manifestació ha finalitzat a la Plaça de la Constitució de Girona, on l'actor Joan Massot-Kleiner ha llegit un manifest que ha denunciat que «més del 75% de l'aigua no supera els embassaments i és transvasada a Barcelona. 200 metres cúbics del Ter van a les conques del Besòs i el Llobregat cada any. Darrera del paraigua de la solidaritat territorial s'amaga l'espoliació".
| |
divendres, de juny 13, 2008
La Sequera afecta al Sector Turistic tambe.
CiU retreu al Conseller Huguet que no es preocupi per com afecta al turisme la sobreexplotació del Ter i demana la publicació de les balances hídriques
Xavier Dilmé explica que el sector s’ha sentit sol ja que el Conseller ha intentat passar desapercebut i Dolors Rovirola defensa la publicació de les balances hídriques dels rius catalans
El diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió Xavier Dilmé ha portat de nou al Parlament de Catalunya la problemàtica de la sequera que avui encara pateix la Conca del riu Ter. Però aquesta vegada la federació nacionalista ha abordat el problema des de la vessant turística i davant del Conseller Josep Huguet en la Comissió de Treball, Indústria, Comerç i Turisme que s’ha reunit aquesta tarda.
Segons ha explicat Dilmé, sobre la situació de sequera i la sobreexplotació del riu Ter, “s’han sentit moltes veus” però, “en canvi ens ha sobtat el silenci de la seva conselleria sobre com pot afectar aquesta situació al sector del turisme”. El diputat de CiU ha explicat que “a nosaltres ens han arribat moltes consultes sobre quines mesures tenia estudiades el Govern” si la sequera perdurava durant tot l’estiu i afectava a les zones turístiques que envoltes el riu, “però no hem sabut realment que tenia previst el Govern”.
“La Conselleria ha intentat passar desapercebuda” en tot aquest episodi i això, òbviament, ha comportat que el “sector del turisme s’hagi trobat una mica sol”. Dilmé ha recordat al Conseller Huguet que la situació d’excepcionalitat que s’ha viscut aquest darrer any “és la més greu” però ha deixat clar que “tot i ser excepcional, es pot repetir i avui encara no està normalitzada”. Dilmé ha reclamat al Conseller que “no estigui a la reraguàrdia i doni la cara aportant solucions pel sector”.
dimecres, de juny 11, 2008
SOLIDARITAT SI PERO AMB SENTIT COMÙ
NOTICIA EN EL DIARI DE GIRONA D'AVUI
Torroella destina 8.000 e d´ajuda als afectats pel cicló ´Nagris´ a Birmània
El Consell de Solidaritat i Cooperació de Torroella de Montgrí i l'Estartit ha acordat destinar 8.000 euros a la campanya d'emergència i reconstrucció de la zona afectada pel cicló Nagris, que a primers de maig va devastar bona part del sud de Birmània. Aquest ajut, segons fonts municipals, es vehicularà a través de Creu Roja, que és l'única entitat d'ajuda internacional que té permesa l'entrada al país i ja tenien serveis operatius en Myanmar. L'aportació sortirà de la partida de Solidaritat i Cooperació de l'Ajuntament, que té un pressupost total de 65.000 euros.
El consell de Solidaritat i Cooperació, ens de participació municipal que decideix sobre com distribuir aquest diners, es va reunir la setmana passada i va aprovar el repartiment de la partida per aquest 2008. En concret, es va decidir destinar el 25% a campanyes d'emergència, el 60% a projectes concrets i el 15% a accions de sensibilització.
Pel que fa als projectes, les aportacions es faran segons una distribució equitativa dels territoris, les diferències temàtiques generals i el codesenvolupament, sobretot tenint en compte les comunitats que estan presents en el nostre municipi. Pel que fa a les campanyes de sensibilització, està previst organitzar una jornada de debat de cap a on ha d'anar la cooperació municipal
Ara pregunteu amb quant ha Cooperat l`Ajuntament de Torroella de Montgri amb la Plataforma de Regants del Baix Ter?
dimarts, de juny 10, 2008
l`escola i el futur d`un poble
L`ESCOLA PORTITXOL DE L`ESTARTIT
I EL FUTUR D`UN POBLE
Fa dies que llegim als medis de comunicaciò que hi ha escoles amb alts porcentatges d`inmigraciò , cosa ben certa, a LA PORTITXOL ara en som 241 alumnes i d`aquest hi ha un 75% d`inmigrants repartits en 22 nacionalitats diferents:
Marroc,Regne unit,França, Paisos baixos,Italia,Polonia,Suïsa,Alemanya,Romania,Moldavia,Argentina,Brasil,Cuba,Colombia,Ecuador,Perú,Xile,Hondures,Bangladesh,Rússia,Portugal i Xina.
Com podeu comprobar som quasi mes representatius que la ONU, aixo te una part positiva i enriquidora amb la pluritat cultural, pero tambe es evident que un Fre en en projecte educatiu global i si a tot això hi sumem una escola mancada de espais fisics per poguer dur a terme la docencia en condiciòns, ara ens posaran dos BARRACONS, la cual cosa ens restara zona ludica de pati. I encara no es tot la majoria de la gent del poble s`enduen els nens a estudiar a TORROELLA DE MONTGRI, ironies de la vida aquí lluitant per una EMD i els nens a Torroella, aixo es una manca de coherencia o de compromis amb el projecte de poble, per que els pobles es fan solits i units partint d`una base cultural i educativa solida.No ho he entes o me perdut alguna cosa per el cami, Pero tornem al tema dels porcentatges d`inmigraciò , a BCN es queixen d`uns 44% i jo ara si que aquesta deria centralista dels de la capital els diria aquesta frase famosa dels darrers moments Blaugranes “ AL LORO QUE NO ESTAMOS TAN MAL “ a l`Estartit ara pinten Bastos i si no ens hi posem tots a defensar un projecte educatiu competent i equilibrat no s`aconeguira el grand projecte del poble que ara per ara pasa per Una ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA amb els fills dels Estartitencs a Torroella de Montgri
dilluns, de juny 09, 2008
| L´EMD de l´Estartit tindrà les mateixes competències que ara té el Consell |
CARLES TORRAMADÉ, L´ESTARTIT
L´entitat municipal descentralitzada (EMD) de l´Estartit comptarà amb les mateixes competències que actualment té el Consell Municipal. Així, com ja passa actualment des que existeix aquest òrgan a l´Estartit, el futur ens descentralitzat tindrà poder sobre totes les àrees municipals. La principal diferència, però, respecte del Consell Municipal, és que l´entitat descentralitzada permetrà proposar i executar, mentre que actualment el Consell només proposa i és el ple de l´Ajuntament qui decideix i executa. En definitiva, l´EMD es convertirà en un segon ajuntament del municipi però el que interessa més, la part econòmica, seguirà depenent de l´Ajuntament de Torroella de Montgrí, que és l´òrgan que transferirà cada any la partida econòmica que es convertirà en el pressupost de l´ens estartidenc.
El Consell Muncipal de l´Estartit té competències en les àrees de Cultura i Ensenyament, Urbanisme, Turisme i Règim interior, Comerç i Esports, Medi Ambient i Agricultura, Alcaldia, Governació i Sanitat i en Promoció Econòmica i Patrimoni Cultural.
Dins de cada àrea, el Consell té diferents atribucions, per exemple, dins de Cultura, la promoció teatral; en Urbanisme, pla especial del Port o tractament d´aigües pluvials; en Comerç, relacions amb el sector o el mercat setmanal; en Alcaldia, la llar de jubilats o polítiques de solidaritat; o en Governació, la vigilància i ordenació del trànsit i circulació. Diferents elements, les decisions dels quals no es prenen a l´Estartit, sinó que l´última paraula la té el ple de Torroella.
Així, les bases del Consell Municipal el defineixen com «un òrgan territorial creat per a la desconcentració de la gestió municipal i la descentralitzacció de la participació ciutadana, i per a l´aplicació d´una políticamunicipal orientada a l´equilibri i a la representació dels interessos propis d´aquest part del municipi». Dins de les seves funcions hi ha la de fomentar les relacions entre l´Ajuntament i l´Estartit, informar de l´activitat municipal o informar els altres òrgans de govern sobre l´eficàcia dels serveis municipals prestats en l´àmbit territorial del Consell i elaborar estudis i propostes sobre les seves necessitats. Aquest darrer punt s´elabora a través de comissions sectorials que s´encarreguen d´aportar propostes que el president del Consell ha d´elevar a l´Ajuntament, que finalment és qui decideix. El Consell també té una junta que té atribucions similars: fer propostes i que el ple de l´Ajuntament dicti.
Amb l´entitat municipal descentralitzada, l´estructura serà similar, però les decisions sobre les competències no es prendran a Torroella sinó a l´Estartit. El regidor de l´Estartit Independent, Genís Dalmau, ha explicat que l´EMD és una figura jurídica amb entitat pròpia, la creació de la qual l´ordena la Generalitat i les principals diferències respecte de la figura del Consell Municipal són que tindrà poder decisori, i no solament consultiu com fins ara, sobre les competències que tindrà i que estarà dotat d´un pressupost que podrà repartir com vulgui. Les dificultats, molt probablement, sorgiran a l´hora de decidir la quantitat econòmica que l´Ajuntament transferirà a l´EMD. En aquest sentit, Dalmau ha comentat que un cop constituïda l´entitat descentralitzada, l´ens s´haurà de posar d´acord amb l´Ajuntament sobre els criteris a tenir en compte per saber quants diners van a l´Estartit. Població o aportació a les arques municipals són dos possibles criteris.
Dalmau ha comparat l´EMD amb un ajuntament ja que, a part de l´econòmica, tindrà independència en la resta dels assumptes, dins de l´àmbit territorial que tingui. Així, l´Estartit tindrà un alcalde propi i sessions plenàries pròpies. A més, un altre exemple d´independència serà el fet, segons ha comentat Genís Dalmau, que a les eleccions municipals, les meses de l´àmbit de l´EMD de l´Estartit tindran dues urnes: una per l´Ajuntament de Torroella de Montgrí, com fins ara, i l´altra pels representants municipals a l´entitat descentralitzada.
La creació de l´entitat municipal descentralitzada és una de les propostes que els quatre grups amb representació a l´Ajuntament de Torroella de Montgrí tenen en els seus programes. La previsió de l´alcalde, Joan Margall, és que a finals d´aquest any la proposta de creació es porti a ple, per elevar-la després al departament de Governació, que decidirà.
Aquest escrit va sortir publicat al diari de Girona el JULIOL del 2007, be d`aqui encara no un mes tornarem a esser el mes de Juliol i molt a pesar meu el mes calent es a l`aiguera, El consell Municipal no deixa d`esser un ens poc decissiu i les comissions sectorials an desaparegut, o millor dit ja no tenen credit perque no operen.
Marejar la perdiu es el que estàn fent amb tots nosaltres i aixì no anem be, crec que inclus estem anant enrera tornem a les penombres oblidats i abandonats , aixi es com veig jo el nostre poble.
Mancats de serveis , a on es la Policia Local ?
Mancats d`infraestructures, a on es el FREU? i la Zona Esportiva? i la Ampliaciò de l`escola?
Mancats de Higiene al s vials públics i a les voreres.
Senyors l`Estartit s`esta convertint en allò que cap de nosaltres volem.
dissabte, de juny 07, 2008
Avui comença una nova etapa per ami
Despres d`un bon sopar amb els amics i companys de CIU a Torroella a casa d`en Miquel Vilà , en Carles Vilà em va comentar que jo ahuria de crear un Blog per transmetre tot allò que penso i sento, en un primer instant vaig dir que era una obligaciò mes, ja sabeu que les agendes estan bastant saturades i falten hores, pero aquest mati he dit que carai sempre hi ha un forat per poguer expressar allò que m`angoixa o m`exita i ja podeu comprovar que aqui estic.
Avui nomes em presento i l`objectiu sera anar dibuixant la realitat d`un poble i d`una societat desde el meu punt de vista, espero no ofendre i no disgustar a ningu, se que devegades sera complicat per que cal esser contundent i clar i havegades les veritatas poden ofendre.
Tambe demanar per endevant perdo per les faltes d`ortografia que pugui fer , ja que son un estil propi i es degut a la rapidesa de transcriure allò que em pasa per el cap.
Be espero donar allò que espereu de mi i jo espero rebre un compromis per part vostre tambe.
Visca L`Estartit i Visca Catalunya.
Avui nomes em presento i l`objectiu sera anar dibuixant la realitat d`un poble i d`una societat desde el meu punt de vista, espero no ofendre i no disgustar a ningu, se que devegades sera complicat per que cal esser contundent i clar i havegades les veritatas poden ofendre.
Tambe demanar per endevant perdo per les faltes d`ortografia que pugui fer , ja que son un estil propi i es degut a la rapidesa de transcriure allò que em pasa per el cap.
Be espero donar allò que espereu de mi i jo espero rebre un compromis per part vostre tambe.
Visca L`Estartit i Visca Catalunya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)