dijous, de febrer 10, 2011

Torroella i L’Estartit: tenim un problema amb noms i cognoms

Torroella- l`Estartit un poble dividit o una guerra portada al camp personal?
Vol realment l’Estartit que el LEI parli en nom d’ells?
Vol Torroella realment enfonsar l`Estartit?
Fa temps que un està realment preocupat perquè la mala gestió política d`alguns ha dinamitat la il•lusió de molts, m’explicaré: quan es juga amb els sentiments d’algú es corre amb el risc de ferir, de fer mal, d'obrir una ferida incurable, el què en política hem d`entendre com desgast polític, fi de trajecte,... Ara a Torroella - l`Estartit estem en aquest punt, amb la ferida oberta i sagnant, desbordats sense saber que té de cert tot aquest tripijoc polític.
Els regidors del LEI contínuament han fet bandera de poble, s'han autoproclamat uns drets de parlar i decidir en nom de tot un poble, un poble que no els ha donat aquest dret. Si, ja sé el què replicaran, que han estat la força més votada a l`Estartit, però això no legitima a un polític a dur a terme certs actes: el seu sectarisme, la seva imposició i poca identificació amb els problemes reals del poble així com el poc marge de participació que deixen a la ciutadania els treu aquest dret, almenys és el que crec jo en un poble democràtic! El LEI s'hauria de mirar el melic i entonar el mea culpa, ja que estan fent una guerra, un pols personal amb l'alcalde de Torroella de Montgrí, el qual pertany a la força menys votada del municipi (cosa que a ell se li oblida tot sovint). L’alcalde per altre banda demostra un altre cop no estar a l'altura i no saber gestionar els conflictes i fa pagar a tota una població de més de 3000 habitants els seus rifi rafes amb els regidors del LEI.
Crec que ha arribat el moment de dir PROU, si prou, als uns dir que s'arraconin i que deixin treballar a la gent que té ganes de treballar de veritat amb uns prismes i valors diferents i a l'altre que sigui conseqüent amb el càrrec que té i faci d'alcalde de tots i no discrimini a ningú ni per rancúnies ni per venjances personals.
Cal fer un acte de maduresa tots plegats o això mai arribarà a bon port.
Perquè aquesta baralla no deixa cicatritzar les ferides sinó al contrari: autoalimenta el problema.
Pel respecte que ens mereixem la gent de Torroella i de l`Estartit deixem-nos de jugar als soldadets de plom i anem per feina que ara no és temps de jugar amb el futur dels pobles i de les seus vilatans.