diumenge, de gener 30, 2011

JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA SECRETARI GENERAL DE CIU

Duran admet que podria fer un salt a la política catalana i que la decisió de quedar-se a Madrid era la que millor responia al context polític català i espanyol
Sosté que Mas ha anat “molt més enllà” que Pujol, “que mai s'ha declarat independentista”
Considera que hi hauria d'haver un acord abans de la reunió entre Mas i Zapatero
30/01/11 02:00 - BARCELONA - X.Xirgo/C.Ribera/O.A.-Etxearteemail protegit Duran confessa que els anys a l'oposició han afavorit un apropament amb Mas Foto: ROBERT RAMOS.1 2 3
Canals relacionats

Canal: Entrevistes
Vaig trobar un Zapatero obert
al diàleg i disposat a acceptar propostes de Catalunya
Sense menysprear la resta de forces, n'hi ha dues amb molta representativitat social: CiU i el PSC
Si Madrid no resol
el problema financer català, nosaltres patirem, però
ells també
No vull jubilar-me
en política, però
les circumstàncies
et poden canviar
les previsions
Si el PP treu majoria absoluta, haurem
de tancar-nos
i enfortir-nos dins
de Catalunya
Per primera vegada en la història de CiU, tota la confecció del govern s'ha fet comptant amb UDC A cavall de Madrid i Barcelona. El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, compatibilitza l'escó al Congrés amb la presidència de la part catalana de les comissions bilaterals Estat-Generalitat, on es negocien els traspassos i el finançament.

Dimecres es va reunir amb José Luis Rodríguez Zapatero. El va veure disposat a fer algun gest a favor de l'autogovern català?

Que quedi clar que la reunió no era per parlar d'autogovern, ni de la situació financera de la Generalitat, ni de l'entrevista que ha de tenir el dia 7 amb Artur Mas. Era per parlar de la reforma de pensions. Aquest va ser un punt fonamental, igual que el futur de les caixes. També vam abordar les finances europees: la situació actual ha fet trontollar l'euro i caldrà transferir a la Unió Europea competències en matèria de política econòmica, pressupostària, fiscal, laboral... En aquest moment, la prioritat de Catalunya és la situació financera.

Així, van parlar del pla de viabilitat que la Generalitat entregarà demà al ministeri.

Sí. Espero que les converses que estem mantenint amb el president del govern ajudin a fer canviar la posició numantina de la Vicepresidència econòmica que, des de la perspectiva tècnica, està molt tancada a ajudar a resoldre el problema. No només s'han de tenir en compte criteris tècnics, sinó polítics. En aquest sentit, vaig trobar un Zapatero obert al diàleg i disposat a acceptar algunes de les propostes. Ara bé, a partir de l'experiència de tracte amb ell, també temem quin resultat pot tenir tot plegat. Per tant, sóc molt prudent.

En aquesta conversa, Rodríguez Zapatero admetia que el govern espanyol s'hi ha posat tard, amb la crisi?

Tàcitament, és així. La reforma de pensions s'havia d'haver abordat al principi de la legislatura i fins i tot abans. Hi ha coses que no són només responsabilitat del PSOE; el PP ja les hagués hagut de fer abans. I no les va fer, encara que tingués majoria absoluta. Ara, Rodríguez Zapatero s'hi posa tard i ho fa perquè Europa li ho diu. És cert que ell també forma part d'Europa i ho decideix, però s'hi posa tard. Dit això, s'ha d'admetre que algunes reformes, com la de les pensions, li han sortit molt bé. No hi ha cap país europeu que hagi fixat els 67 anys com a edat de jubilació i hagi aconseguit el suport dels sindicats. Ell és conscient que està mutant les seves posicions, que ha de fer el que està fent, que ho fa tard i que, a més, en pateix el desgast.

Per tant, espera que Rodríguez Zapatero faci algun gest amb Catalunya? Que compleixi amb el fons de competitivitat, per exemple?

Hauria de ser així. Però jo el que li dic al govern és que s'espavili. Ens deu diners per la liquidació de la disposició addicional tercera. El fons de competitivitat, a més, està inclòs en un sistema de finançament que està en vigor. Ens deu diners pel principi de lleialtat institucional... Si complís amb Catalunya, ens situaríem en un dèficit amb què el govern podria autoritzar l'emissió de deute públic. Rodríguez Zapatero ho ha de resoldre, això. I si no ho fa, nosaltres patirem, però ells també.

És com el propietari d'un pis que pretén fer pagar la hipoteca a la comunitat de veïns...

Que no intentin traslladar la imatge que el problema del dèficit és de les comunitats autònomes. Si tenim dèficit aquí és perquè, primer, el tripartit no ha fet les coses bé. Però, en segon lloc, és perquè l'Estat tampoc no té el sentit de responsabilitat del compliment de la llei, del sistema de finançament pactat. Nosaltres hem fet una retallada del 10% sobre un pressupost que té al seu càrrec serveis tan importants com l'educació, la sanitat o els serveis socials. La partida més important de l'Estat són les prestacions d'atur. Que redueixin més el dèficit ells; que no intentin traslladar a Catalunya el que és un problema de l'Estat. Diuen que no volen pagar el fons de competitivitat perquè augmenta el dèficit de l'Estat. Doncs retallin-lo i compleixin amb Catalunya. Ara bé, he de dir no estic encara en l'estadi de denúncia. Estic en el del diàleg. A veure si és possible que ho entenguin.

El problema de Rodríguez Zapatero és que ha d'aplicar el cafè per a tothom en tot allò que doni als catalans?

És una part del seu i del nostre problema, però no em serveix d'argument. El fons de competitivitat afecta també altres territoris, és cert, però són ells els que han aprovat aquest sistema de finançament. A nosaltres no ens agradava, el trobem insuficient. I malgrat això, ara no volen aplicar l'únic que tenia de positiu per a Catalunya, amb l'excusa que ho han d'estendre a altres comunitats autònomes i que els incrementa el seu dèficit. Doncs facin vostès els deures, facin una retallada més important o una reestructuració de l'Estat, el que vulguin. Però compleixin.

En aquesta negociació pot ser molt important la reunió del dia 7 entre Mas i Rodríguez Zapatero. Vostè també hi serà?

No, no és la meva funció. En la primera reunió dels presidents de la Generalitat i de l'Estat només hi ha de ser Artur Mas. Un matís: hem de procurar que, quan es faci aquesta reunió, haguem tancat l'acord sobre el dèficit. Si no, tindrem un mal inici de les relacions entre l'actual govern de Catalunya i el govern espanyol. A tots ens convé haver resolt el problema abans. Una altra cosa és que això sigui possible com a conseqüència de la seva actitud. Aquí qui treballa per afavorir-ho, qui s'hi dedica molt i ho fa molt ben fet és el conseller Andreu Mas-Colell. Personalment, jo ajudo a fer més efectiva la negociació.

No veu en tot plegat un fracàs del model d'Espanya?

La situació actual és fruit de la crisi, d'una mala gestió a Catalunya i del fet que l'Estat té una estructura complexa. L'altre dia, davant meu i d'Iñaki Anasagasti, José Bono deia que la generalització de les autonomies la van imposar els militars per tal de disminuir l'autogovern dels que la demanaven. O sigui que Castella-La Manxa va rebre l'autonomia com rep el baptisme una criatura. És autònoma gràcies al sentiment nacional de Catalunya. Aquest és el problema d'Espanya. Això s'hauria de reconduir, no en els termes que desitgen ara mateix el PP o el PSOE. Però els demano coratge perquè facin aquesta reflexió. S'ha de buscar una solució.

Jordi Pujol en té una. Apunta que, potser, l'única sortida és la independència.

El president Pujol reconeix també que la independència no és viable. Jo no m'hi discutiré. Les seves reflexions sempre s'han de tenir en compte. Però en aquests moments tenim un president de la Generalitat que es diu Artur Mas. I el debat l'hem de fer entorn d'allò que el president de Catalunya digui o faci. El país el lidera Artur Mas.

El president de la Generalitat ha confessat que en un referèndum d'independència votaria que sí.

És que Mas ha anat molt més enllà del que ho va fer el president Pujol, que mai s'ha declarat independentista. Però insisteixo: el meu punt de referència és el president Mas.

Hi ha qui veu una estratègia en el fet que Pujol es pronunciï a favor d'un estat propi alhora que vostè negocia amb Madrid.

El president Pujol ha fet aquesta reflexió pel seu compte i no n'ha compartit amb mi ni amb el president Mas el contingut. És una opinió molt respectable que forma part d'un estat d'ànim que es pot entendre del president Pujol.

Aquesta legislatura serà la prova definitiva per comprovar si això d'Espanya funciona o no?

És una legislatura clau, sí. Té dues parts. La primera, fins a les eleccions generals. La segona començarà després. El que faci l'Estat condiciona la política catalana, no ens enganyem; no som independents i el que passi és important. Fins passades les eleccions no podem fer grans plantejaments, de canvi profund, entre Espanya i Catalunya. És a dir, no li plantejarem el pacte fiscal a Rodríguez Zapatero en els mesos que li queden. Estem en la provisionalitat i hi ha una prioritat, que és l'econòmica. Què pot passar després? Que el PP tingui majoria absoluta, cosa que seria un desastre per a Catalunya i no hi hauria possibilitat de reobrir un debat sobre el paper de Catalunya i la configuració d'Espanya. O també pot passar que qui guanyi ho faci amb majoria relativa i nosaltres forcem un debat. Molta gent tindrà ganes de castigar Rodríguez Zapatero, però l'única manera de fer-ho sense afavorir el PP és reforçar CiU.

És més pràctic aguantar Rodríguez Zapatero que obrir la porta al PP?

Nosaltres no l'aguantem. Rodríguez Zapatero té un acord parlamentari amb el PNB i CC. Ara bé, si planteja una reforma amb què puguem estar d'acord, com ara l'última proposta de la llei Sinde o la reforma de pensions, estem disposats a parlar-ne. Hem de jugar d'acord amb els nostres interessos.

Veu Rodríguez Zapatero atrapat?

Està més relaxat del que ens pensem. Expresso un judici de valor: crec que ha arribat a la conclusió que ha de fer reformes estructurals, i és conscient del desgast que això té. Penso que no es tornarà a presentar i que està disposat a assumir-ne els costos.

Li agradaria que s'avancessin les eleccions a Espanya?

Això és el de menys. Convinguin o no, no n'hi haurà.

I si el PSOE s'ensorra a les municipals o a les autonòmiques, no creu possible que anticipi els comicis?

Continuarà tenint el suport parlamentari garantit. Arribats a aquest punt, la decisió seria seva. Ara bé, una anticipació electoral a la tardor seria en realitat una anticipació tècnica. Pel que fa a nosaltres, estem preparats per a qualsevol eventualitat.

Si el PP treu majoria absoluta, es desmunta l'estratègia de CiU per al concert econòmic. Quin és el pla B?

Haurem de tancar-nos aquí i enfortir-nos. Hem d'adquirir consciència de fer, amb allò que tenim, polítiques autènticament d'estat, encara que no siguem jurídicament estat. Si ens trobem amb una Espanya tancada, podrem avançar molt poc. L'estratègia, per tant, serà aguantar i resistir. Però que això passés seria molt negatiu per a Catalunya: incrementaria el sentiment de greuge respecte a Espanya.

L'ofensiva espanyola, no hi és també amb el PSOE?

El PSOE i el PP, quan parlen i quan voten sobre Catalunya, acostumen a posar-se d'acord. Ara han fet una “loapització” dels ports de comú acord. Però la posició del PSOE sobre la llengua no és la mateixa que la del Partit Popular.

Aznar parla català en la intimitat...

La situació actual em recorda molt la de 1994 i 1995. L'actitud del PP cap al nacionalisme català i basc era desaforada. La nit electoral, les bases corejaven “Pujol, enano, habla castellano” davant de la seu de Gènova. I l'endemà van passar a parlar català en la intimitat. Per això ens convé que no tinguin majoria absoluta.

L'enfortiment de Catalunya té a veure amb ampliar les fronteres de CiU i fitxar Ferran Mascarell com a conseller de Cultura, per exemple?

Hem intentat fer el govern dels millors. No ha estat amb l'ànim de fer cap lleig al PSC i així li ho va explicar Mas a Montilla. Mascarell era un dels millors i comptar-hi també comporta construir ponts amb un sector cultural del país que no correspon exactament als clixés de CiU. En funció de la situació política que hi hagi a Espanya, la complicitat interna a Catalunya serà molt important. Sense menysprear ERC ni la resta de forces polítiques, n'hi ha dues amb molta representativitat social: CiU i el PSC. No parlo de sociovergència, sinó d'unitat, no només amb els socialistes, però amb ells també.

En la confecció del govern es va visualitzar la bona entesa que té ara amb Mas. Què ha afavorit la millora de la seva relació?

El temps a l'oposició ens ha ajudat a tots dos a destruir mites i a apropar-nos. En política, les relacions personals són molt importants. Quan és bona, quan hi ha sintonia, això té una projecció política positiva. És veritat, i ho vull agrair al president Mas. Per primera vegada a la història de CiU, tota la confecció del govern s'ha fet comptant amb UDC. Els noms dels consellers de CDC els he sabut abans que els mateixos consellers, he viscut el procés intern de Mas amb els seus consellers, ell ha viscut el meu amb els d'UDC i tots dos hem parlat amb els independents. Fa dos anys que anem com una seda. I això és bo per a CiU i per al país.

Es diu que Unió va triar Pilar Fernández Bozal per a la conselleria de Justícia.

No és veritat, però la defenso sense complexos. Qui més ha criticat el nomenament són les formacions independentistes per la seva posició jurídica amb les consultes. Se li han atribuït frases que ella no ha dit. Qui realment desitgi un estat per a Catalunya, espero que tingui molt clar que aquest estat català ha de tenir uns funcionaris que obeeixin els principis de jerarquia i autoritat. Aquesta senyora treballava com a funcionària per una administració i va complir amb aquests principis.

Duran vol ser ministre?

Jo he pogut ser ministre amb el PP i amb el PSOE. Sóc de les poques persones que ha pogut ser-ho i ho ha rebutjat.M'han posat el capell per interessos partidaris d'alguns i hi ha un programa que hi ha contribuït: Polònia. Dir que vull ser ministre és no conèixer Duran i ignorar la realitat. Mai he tingut una aspiració concreta. No vaig entrar en política el 1980 o el 1990, sinó el 1974. Els meus ideals són uns altres. No em moc pels càrrecs. Sóc una persona d'ideologia, tinc un model de país i de societat al cap i treballo per poder-lo formalitzar. És evident que arriba un moment que tens un nivell de preparació, d'experiència, de reconeixement, que podries ser qualsevol cosa. La meva il·lusió era ser president de la Generalitat, ja ho vaig dir en el míting final de la campanya electoral. Però amb Mas vam tenir una batalla i la vaig perdre. Sé que no ho seré i no passa res.

Serà el candidat de CiU a les pròximes espanyoles. El seu futur passa per Madrid?

Políticament sí, però també podria dedicar-me a alguna altra cosa que no sigui la política. No vull jubilar-me aquí. És veritat, però, que les circumstàncies et porten de vegades a canviar les teves previsions.

Per tant, ha descartat tancar la carrera política a Catalunya?

No nego que es pugui tornar a plantejar la possibilitat que torni com a conseller en cap. Comptat i debatut el positiu i el negatiu, amb Mas vam arribar a la conclusió que ara, tal com està la situació política a Espanya, i veient que Catalunya necessita conduir la relació amb l'Estat, era millor que continués a Madrid. Però no hem tancat definitivament les portes a la meva tornada.

Cap comentari: